
Ha mort Mn. Ramon Buyreu Bello, DP
Diaca de l’Arquebisbat de Barcelona, ha mort en la pau de Crist, a l'edat de 88 anys, avui dissabte 27 de juny de 2026. El Sr. Cardenal Arquebisbe, el Sr. Cardenal Arquebisbe emèrit,…
Entrevista a Aida Espelt veterana com a mestre a les Trobades d’Animadors de Cant per a la Litúrgia de Montserrat

La música és “vital” en la vida de l’Aida Espelt. De fet, considera que la bellesa, “no només de la música, sinó de l’art, de la natura, de totes les coses, aquella bellesa que t’impacta, que t’arriba al cor, desperten en la persona quelcom que t’acosta directament al Senyor”. Mare de família nombrosa -6 fills-, mestra i directora de cors, l’Aida fa 30 anys que participa a les Trobades d’Animadors de Cant per a la Litúrgia de Montserrat, ara com a directora d’algunes de les Trobades de cada estiu.
Per a algú per a qui la música és vital, com és el meu cas, aquesta esdevé un canal privilegiat. L’Església és sàvia i la litúrgia està molt ben pensada. Si realment estem atents i arribem a entendre la grandesa de cada moment, i la música és bonica i ben feta, es fa del tot real aquella frase de Sant Agustí de “qui canta prega dues vegades”. La música pot arribar a ser una provocació al cor. Això sí, depèn de la llibertat de cadascú aprofundir en aquest desig i en aquesta provocació i veure qui l’ha posat en el cor o quedar-se en el pla merament estètic. En una celebració litúrgica això es fa del tot evident.
Jo era molt joveneta quan hi vaig anar per primera vegada: tenia justament 15 anys. Em va impactar enormement, sobretot, la vida monàstica; i em va interpel·lar i fer-me preguntar les raons que portaven a persones a una radicalitat de vida tant gran. Això, juntament amb la bellesa de la pregària litúrgica, van fer que m’enamorés de la fe cristiana i s’encengués en mi el desig d’una vida vertadera i entregada.
El P. Gregori és segurament una de les persones que he admirat mai. El vaig conèixer ja gran, però el recordo com un Mestre: pacient, però ferm; savi, però capaç d’anar a trobar cada alumne al punt on estava. El recordo com a monjo, per com vivia i entenia l’obediència; pel seu recorregut com a músic, per tot el que sabia i per tot el que seguia estudiant, perquè deia que mai no en sabia prou; però, sobretot, per la seva fe.
Entrevista realitzada per Òscar Bardají i Martín pel Full Dominical del 4 d’octubre.