La Basílica de Santa Maria del Mar acull la multitudinària Missa de Difunts de Mèmora

La Basílica de Santa Maria del Mar es va omplir de gom a gom aquest 3 de desembre en la Missa de Difunts del Grup Mémora. La celebració té lloc dues vegades a l’any i congrega centenars de famílies i amics de difunts, que venen amb la intenció de recordar i pregar amb comunitat pels seus estimats. 

La celebració va ser presidida pel bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías, acompanyat pel rector de la basílica, Mn. Salvador Pié, i pel director del Secretariat Diocesà de Litúrgia, Mn. Josep Teixidó. 

Entre els assistents destacaven els membres de la pastoral de Tanatoris i de la cúpula de Mémora, entre els quals el director general, Xavier Poch; el president de la Fundació Mémora, José Joaquín Pérez; el nou gerent, Xavi Munt; el cap de Serveis Jurídics, Roger Gilabert; i el director del Secretariat Diocesà de Tanatoris, Alfons Sagalés. 

El dolor i l’esperança cristiana davant la pèrdua 

En la seva homilia, el bisbe Abadías va recordar que els cristians s’apropen al Senyor “posant-hi el cor”, especialment en l’Eucaristia. 

Va reconèixer que la vida porta moments durs, «quan el plor s’apodera de nosaltres», i va subratllar que Déu també és present en aquest patiment. Per això, evocant la creu, va assenyalar que és justament aquest signe de mort el que esdevé el més identificatiu de la fe, perquè el dolor «és una veritat molt profunda dels nostres cors» i el més gran de tots és el de perdre un ésser estimat. 

Enmig d’aquest sofriment, el bisbe va animar a escoltar la veu de Déu que diu: «Jo sóc aquí. Sóc la veritat, l’amor i la vida; tots els que creuen en mi, encara que morin, viuran». Va remarcar que «la tristesa neix del mateix amor que ens uneix als difunts» i que, des de la fe, confiem que «quan tanquen els ulls en aquest món, els obren a la presència de la llum de Déu». 

Una casa i un banquet 

El bisbe va evocar les imatges bíbliques de la casa i el banquet per descriure el destí final dels creients: «Una casa, on ens sentim estimats tal com som» i un banquet, «ple de llum i alegria». «És cap aquí que caminem —va dir—, i des de la nostra fe creiem que els nostres éssers estimats viuen allà». 

Va concloure convidant a viure la vida com un temps de benedicció i gràcia, subratllant que la vida és un moment únic i que cal viure-la donant exemple d’actitud cristiana: perdonant, sent generosos i fent les coses fàcils als altres. Tal com va dir, «fem que el temps que tenim compti de veritat». Va cloure l’homilia amb les paraules de Jesús: «Jo sóc el camí, la veritat i la vida». 

Un moment de llum i silenci 

Un dels moments més emotius va ser en les pregàries pels difunts, quan els fidels van encendre una llum en forma d’espelma mentre les llums del temple s’apagaven. Enmig de la foscor, les petites flames van omplir la basílica d’un paisatge simbòlic de record i esperança.