El bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. Javier Vilanova, presideix la missa pels 375 anys de la Companyia de Maria a Barcelona
03 Des, 2025
smunoz
La Companyia de Maria, fundada per Santa Joana de Lestonnac de Bordeus, celebra 375 anys a Barcelona. La comunitat rep aquesta fita amb «agraïment i molta joia». «Realment es veu el pas de Déu a la història i el pas de tantes germanes nostres i també persones laiques que han fet possible que l’educació durant 375 anys continués a Barcelona, tret de la Guerra Civil Espanyola», ha remarcat la germana Montserrat Massó, superiora de la comunitat a Barcelona.
El bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. Javier Vilanova i Pellisa, ha presidit aquest dimecres a la tarda la missa per commemorar l’efemèride a la capella de l’escola Lestonnac. Durant l’homilia, ha destacat «com en el centre de la companyia sempre està la persona». «Educar la dona i educar a la societat», ha remarcat. Abans de l’eucaristia ha tingut lloc una conferència sobre la història i els fonaments de la Companyia de Maria al saló d’actes del col·legi.
Història de la Companyia de Maria a Barcelona i el col·legi Lestonnac
El 13 d’octubre de 1650 cinc monges procedents de Béziers arribaren a Barcelona i fundaren la primera Casa de la Companyia de Maria a la Península. Era la primera institució educativa femenina d’Espanya. El seu programa educatiu, amb fortes influències de l’Humanisme, superava amb escreix els objectius dels il·lustrats espanyols del XVIII, que ja creien en l’educació com a mitjà de transformació del món.
La Companyia de Maria aposta per l’educació de la noia a Barcelona i Espanya
La Gna. Montserrat Massó ha destacat que l’Orde de la Companyia de Maria aposta per «l’educació de la noia en un moment en què a Barcelona i Espanya només hi havia educació per nois, sobretot els Jesuïtes». La religiosa ha destacat que, durant aquests anys, l’escola «s’ha adaptat als signes dels temps, s’ha adaptat a tot el que realment la societat catalana ha anat demanant per millorar l’educació». En aquest sentit, tot i que l’inici va ser només per a noies, la superiora de la comunitat ha remarcat que «el que és important des del projecte integral d’educació del centre, és l’educació del noi i la noia». «La noia no es pot educar tampoc sense el complement dels nois», ha defensat.
Projecte educatiu evangelitzador
La religiosa ha valorat que «el futur ha de ser una educació en què cada vegada els laics tinguin un paper més important». «Ha d’anar per una educació i un projecte d’escola cristiana on realment la nostra identitat sigui clara per la societat i oferta en un context en què la varietat d’opcions és diferent. Que els que escullin l’escola, l’escullin no només pel projecte, sinó també per un projecte arrelat a l’Evangeli», ha emfatitzat.
Tasca social
La Gna. Montserrat Massó ha apuntat que la vocació apostòlica des del punt de vista educatiu se centra en l’educació cristiana, però «no només a l’escola, sinó també amb projectes socials i evangelitzadors». Per exemple, ha recordat el col·legi Lestonnac al barri Sant Roc de Barcelona, un centre «multiracial, multiconfessional on la varietat i la situació social i econòmica de les famílies és molt difícil». També intenten fer lligams i crear xarxa amb institucions pròpies i alienes a la comunitat. «Col·laborar tots junts pel bé comú, som una institució arreu del món als 4 continents i la nostra tasca educativa es contempla des de diferents vessants», ha asseverat.
«Els principis i les arrels de Santa Joana de Lestonnac»
Lluís Jordana, director del col·legi Lestonnac de Barcelona, ha manifestat que aquesta celebració confirma «la vigència del projecte educatiu». «La fidelitat d’un projecte que és vigent i que els principis i les arrels de Santa Joana segueixen vigents i nosaltres els adaptem i aquesta és la nostra fortalesa», ha defensat Jordana.
Del 28 de juliol al 2 d'agost, al voltant d'un centenar d'adolescents de parròquies de l'Arquebisbat de Barcelona van participar en les convivències Be Apostle, organitzades pel Secretariat Diocesà de Pastoral amb…
L'estiu és un temps per descansar, desconnectar i gaudir de moments compartits. També és una bona ocasió per deixar-se portar per una bona història i, a través del cinema, reflexionar sobre les…
En el Vídeo del Papa d’aquest mes d’agost, el Sant Pare convida a pregar perquè les comunitats cristianes siguin testimonis vius de l’Evangeli enmig de les ciutats. A través d’una pregària, el…
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.🍿 «El día de la revelación»🍿 «Las locas del Obelisco»🍿 «Viaje al país de los blancos»🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»🍿 «Las ovejas detectives»▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcatImatge: Generada amb IA (OpenAI) ... See MoreSee Less
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less