La base social, un dels grans reptes del teixit associatiu català

Aquest dimecres 27 de novembre ha tingut lloc la presentació d’ ‘El Panoràmic’ al Centre Sant Pere Apòstol de Barcelona. En l’edició d’enguany, l’estudi s’ha basat en l’anàlisi, des d’una perspectiva qualitativa, de la base social de les entitats. Aquest és un dels principals reptes d’aquestes organitzacions a Catalunya, com ho han posat de manifest els diversos grups de discussió que han servit per elaborar l’informe. Algunes de les conclusions mostren les dificultats dels relleus en les entitats, especialment de les juntes directives. Evidencien la diferència en la base social depenent de l’àmbit d’actuació i l’estructura tècnica de l’organització.

L’informe

L’informe mostra que la base social s’ha presentat de maneres diverses depenent d’algunes característiques de les entitats. Algunes podrien ser els àmbits d’actuació i territorial, la presència d’estructura tècnica, les activitats relacionades amb la gestió o prestació de serveis, el grau de vinculació de les persones a l’entitat i als projectes de voluntariat, i la dependència de les quotes de les persones associades. En aquesta línia, es troben entitats que consideren que la base social està integrada per aquelles persones que formen part dels seus nuclis actius. En canvi, altres organitzacions consideren que en formen part totes aquelles persones que presenten algun tipus de relació amb l’entitat.

Una doble perspectiva: l’ampliació i l’enfortiment de la base social

Els resultats de la recerca relativitzen el fet que històricament s’hagi associat directament i estretament el repte de base social a l’ampliació d’aquesta, fet que ha provocat la necessitat de considerar aquest concepte des de dues vessants, la quantitativa i la qualitativa. Des d’una perspectiva quantitativa, fa referència a l’ampliació de la base social. En canvi, quan es focalitza des d’una perspectiva qualitativa, s’està fent referència a l’enfortiment de la base social. Una visió que les entitats relacionen amb el relleu en les responsabilitats, amb una participació activa de les persones vinculades a l’organització, i amb la cohesió i el sentiment de pertinença.

Una comunicació amb limitacions

Pel que fa a la comunicació, l’estudi mostra que les entitats que formen part del teixit associatiu català presenten limitacions en relació amb la pròpia activitat comunicativa. Tanmateix, les organitzacions són conscients que tant la comunicació externa com interna és un àmbit clau a treballar i al qual cal destinar recursos. L’informe posa de manifest que les entitats presenten necessitats a escala tècnica en relació amb les eines comunicatives. Però també mostren reptes vinculats als coneixements en l’ús de diversos aspectes relacionats amb la comunicació, com són la tècnica, les eines i els canals. Molts dels reptes de la comunicació interna són relacionats directament amb els condicionants principals de la participació de la base social.  

Les múltiples dimensions del relleu en les entitats

A l’informe, el relleu es presenta com una qüestió interna de les entitats, vinculada a la gestió de la base social i al foment d’actuacions de participació i comunicació internes. Entre les dificultats per al relleu en els càrrecs de responsabilitat de les organitzacions, es presenten elements exògens a les entitats, especialment relacionats als tràmits administratius vinculats a la seva renovació. Tot i aquests aspectes, es presenta una qüestió central: com gestionar el relleu en els càrrecs de responsabilitat amb la participació de la base social. Pel que fa al relleu generacional, l’informe mostra que aquest està condicionat a la participació de les persones joves en els afers col·lectius i a la manca de participació de les persones joves en les entitats.

Què és El Panoràmic?

És l’estudi que pretenen explicar i millorar l’impacte que generen les organitzacions a la societat a través de l’anàlisi de la seva realitat, la seva funció i evolució i les activitats que desenvolupen. Els objectius del projecte són fer visible l’impacte real de les organitzacions, ajudar a fer-les créixer, crear una xarxa de col·laboració entre elles. També generar una base de dades col·laborativa, oberta i accessible per a tothom i millorar la seva transparència. Les entitats impulsores del projecte són el Consell d’Associacions de Barcelona (CAB), la Fundació Pere Tarrés, la qual va canviar de president el passat mes. A més, també ho són la Fundació Ferrer i Guàrdia i l’Observatori del Tercer Sector i compten amb el suport de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona. L’edició del document ha anat a càrrec de Torre Jussana.