La 91a Assemblea de Religiosos de Catalunya posa el focus en els tresors de la vida consagrada

La seu dels Jesuïtes de Catalunya va acollir divendres passat la 91a Assemblea de Religiosos de Catalunya, una trobada anual que va reunir superiors i superiors majors dels Instituts de Vida Consagrada i Societats de Vida Apostòlica, abats i abadesses, priors i priores, així com delegats episcopals i persones convidades. La trobada, celebrada en ple temps d’Advent, va ser una oportunitat per compartir camí, renovar l’esperança i preparar-se per viure el misteri del Nadal. En aquesta ocasió, es va dur a terme una dinàmica de diàleg i reflexió al voltant de la pregunta: “Quins són els tresors de l’opció evangèlica que cal protegir i compartir?”.

Eucaristia d’acollida

La jornada va començar amb l’Eucaristia presidida per Mons. Octavi Vilà, bisbe de Girona i monjo cistercenc, que va convidar a redescobrir el sentit profund de la vocació religiosa. En la seva homilia, va remarcar la importància de viure ancorats en les virtuts evangèliques de la paciència, la humilitat, la senzillesa i l’obediència, sempre amb Crist com a referent. “Ens sentim cridats; diguem-ho fort i sense amargar-nos”, va afirmar, animant a mantenir viva la fidelitat diària enmig dels reptes actuals. També va subratllar que “la vocació és el sentit complet que Déu dona a la vida” i que “el nostre tresor és la nostra missió, la que ens uneix amb les generacions passades i amb el futur”.

Paraules de benvinguda de la Presidenta de la URC

A continuació, la presidenta de la URC, germana Susana García del Álamo, Carmelita de Sant Josep, va adreçar un discurs marcat pel simbolisme de l’Advent i per la festivitat de la Mare de Déu de Guadalupe. Sota l’expressió “Maranatha, Ven Señor Jesús”, va reflexionar sobre l’any viscut, un temps marcat per tensions i sofriments a escala mundial, però també per experiències de comunió sinodal i de renovació espiritual. Va recordar la mort del papa Francesc i la clausura del Jubileu de l’Esperança sota un nou pontífex, destacant que “els camins de Déu no són els nostres” i convidant a viure amb disponibilitat i confiança.

El seu discurs va mirar cap al pessebre, llegint en cadascun dels seus personatges un missatge per a l’avui: els pastors, icona dels pobres, migrants i persones vulnerables; els àngels, que proclamaven la pau i interpel·laven a ser-ne constructors; l’estel, que continuava brillant fins i tot en les nits més fosques; els Mags, que encoratjaven a caminar junts i a oferir el millor; Josep, model de silenci, treball i confiança; i Maria, la Mare que acompanya, guarda i repeteix el seu fiat, convidant a una entrega generosa i compassiva. La presidenta va tancar la seva intervenció amb una benedicció nadalenca que demanava senzillesa, pau, llum, confiança i un cor sempre obert a Jesús, tot exhortant els consagrats a ser “testimonis d’esperança en l’amor de Déu que ens sosté”.

Treball i reflexió: una nova metodologia de conversa amb l’Esperit

La segona part de la trobada va incorporar una nova metodologia de treball, que va substituir la tradicional ponència per una dinàmica de conversa guiada amb l’Esperit. La benedictina Maria del Mar Albajar i el jesuïta Pau Vidal van conduir el discerniment al voltant de la pregunta: “Quins són els tresors de l’opció evangèlica que cal protegir i compartir?”. Els assistents, distribuïts en cinc grups, van alternar moments de reflexió personal amb espais de diàleg comunitari. La metodologia, centrada en l’escolta profunda i el discerniment conjunt, va permetre posar paraules a allò que la vida religiosa està cridada a custodiar i a oferir al món.

“Viure el carisma amb els laics”, “compartir els bens”, “ser per als altres”, “missió de comunió”, “escolta activa”, etc. Aquestes i moltes més idees són les que van sortir en la posada en comú final, quan es van compartir els fruits d’un exercici viscut en un ambient de confiança, escolta i comunió espiritual, que va posar de relleu la riquesa i la pluralitat de carismes que conviuen en la vida consagrada a Catalunya.

La 91a Assemblea va concloure reafirmant la voluntat de continuar avançant plegats, fent aquest treball personal i sinodal de custodiar els tresors de la vida consagrada i de ser llum d’esperança enmig del món, especialment en aquest temps d’Advent que ens prepara per Nadal.

Font: Unió de Religiosos de Catalunya