Jornada per la Vida 2019

“L’amor cuida la vida” és el lema amb el que se celebra el 25 de març, solemnitat de l’Anunciació del Senyor, la Jornada per la Vida. Així, els bisbes de la Subcomissió de la Conferència Episcopal Espanyola, firmen un missatge. En aquest se’ns recorda que “l’Església és conscient que l’amor s’ha de posar més en les obres que en les paraules, ja que repetir paraules d’amor sense que de debò canviï alguna cosa a la vida és una manera de falsejar”.

Missatge dels bisbes

En el missatge dels bisbes, s’ha iniciat recordant les paraules de l’Evangeli de Joan: “Déu és amor, i el qui està en l’amor està en Déu, i Déu està en ell” (1 Jn 4, 16). També, els bisbes subratllen que el que realment mata l’amor és la indiferència. Així, “no hi ha vides humanes indignes que puguin ser per això mateix eliminades sense més motiu”. A més a més, recorden la figura de Déu com a garant de vida, emfatitzant la paràbola de l’ovella perduda.

«Mireu de no menysprear cap d’aquests petits, perquè us asseguro que en el cel els seus àngels veuen constantment cara a cara el meu Pare celestial» (Mt 18, 10)

Els bisbes han afegit el gran deure que té l’Església per tal de construir una societat que tingui cura de la vida en totes les seves manifestacions. Una cura, segons expliquen, “que neix de la consciència de la verdadera responsabilitat davant l’altre”. Així, destacant les paraules de l’Apòstol dels gentils, “el nostre viure és Crist” (cf. Gál 2, 20), i aquestes s’han de manifestar en cuidar dels germans.

Testimonis d’esperança

La Subcomissió Episcopal per a la Família i la Defensa de la Vida ha recordat el testimoniatge d’esperança. I és que, “som testimonis verdaders d’aquest Déu que estima la vida, perquè som capaços de transmetre una esperança”. Amb tot, es tracta d’una esperança posada en un ésser humà que neix, en “una vida que es desenvolupa”.

“Déu és amor, i el qui està en l’amor està en Déu, i Déu està en ell” (1 Jn 4, 16). Sant Joan sap que el que vertaderament mata l’amor és la indiferència. Llavors, revela aquest desig profund d’amor que hi ha en el cor humà. Aquest té una font que moltes vegades desconeix la persona i que se li pot manifestar.

Així doncs, es fa una crida especial a tots els qui formen part de la societat, els seus responsables i dels qui treballen en l’àmbit de la salut. Tots ells estan cridats a “respondre amb veritat a aquesta necessitat urgent”. Una necessitat de construir una societat basada “en la confiança mútua i l’acompanyament en el servei a la vida que arriba també als més necessitats i els encoratja en el seu camí”.