JMJ: Trobada diocesana i Missa d’obertura de la JMJ

Una vegada acaba el dia, d’entrada et ve al cap el gran cansament que portes a sobre. La intensitat de la JMJ va intrínseca en el paquet de peregrí, un cop hi vas, saps que gaudiràs d’una credencial que et permetrà poder-hi participar, d’un munt d’anècdotes i d’una activitat fulminant. I avui és un d’aquells dies que, tot i estar exhaust, és inevitable tenir un somriure d’orella a orella. I sospito que aquestes dues sensacions, cansament i alegria, aniran en augment amb el que queda de jornada.

Aquest matí, els joves de l’arxidiòcesi de Barcelona s’han reunit en una església de Cascais que han omplert de gom a gom. I no només els bancs, sinó també els laterals, les escales, la porta… No hi cabia una agulla més, una imatge impactant i que mostrava molts dels rostres de l’Arquebisbat, una realitat plural. La trobada ha començat amb el testimoni de la Berta Puig, qui ha explicat la seva experiència amb la JMJ de Cracòvia i com, aquell moment va canviar la seva vida. Seguidament, l’arquebisbe de Barcelona, Card. Joan Josep Omella, ha dirigit una adoració eucarística acompanyada amb cants i, mentrestant, qui volgués, podia rebre el sagrament de la confessió. En aquest moment, el Cardenal els ha animat a demanar-li al Senyor «poder veure el seu rostre».

I, ja després, el dia ha girat entorn la Missa d’obertura de la JMJ, el primer acte oficial en l’agenda setting de la Jornada Mundial de la Joventut. Transportar-se fins a Lisboa, conèixer la ciutat i anar veient com la gran onada de banderes s’acostava més fins al punt d’acabar-hi entrant. La celebració eucarística que ha presidit el patriarca de Lisboa, Card. Manuel Clemente, ha comptat amb la participació de persones vingudes de fins a 151 països diferents. Església universal. El cardenal Clemente ha aprofundit en el passatge de l’evangeli on Maria va a la cerca de la seva cosina Elisabet, i ha subratllat tres aspectes: «emprendre un camí […] fent de cada dia, una nova etapa»; «la pressa de Maria per dirigir-se a la muntanya» – aprofundint en la urgència d’estendre la Paraula- i, finalment, la salutació de Maria a la seva cosina «així vosaltres també estendreu la vostra mà, amb salutacions cordials i alegres». I, amb aquestes paraules de reflexió, tots els presents hem tornat cantant, aplaudint, rient, i saludant tothom amb un clima de germanor i franquesa.