Jaume Angelats relleva David Jou a la presidència de la FJM

El relator del Sínode Jean-Claude Hollerich, arquebisbe de Luxemburg, imparteix la lliçó inaugural El Sínode, els reptes del nostre temps i el futur de l’Església

08 Nov, 2023
Església de Barcelona
Fotografies: Pep Herrero

El Dr. Jaume Angelats i Morató és el nou president de la Fundació Joan Maragall (FJM), que succeeix Dr. David Jou, després de quatre anys al capdavant de l’entitat. El relleu a la presidència ha tingut lloc en l’acte d’inauguració de curs de la FJM, celebrat al Seminari Conciliar de Barcelona. La sessió ha estat presidia pel bisbe auxiliar de l’Arquebisbat de Barcelona Mons. David Abadias.

Nou president de la FJM

El Dr. Jaume Angelats és doctor en Teologia, llicenciat en Ciències Bíbliques i en Psicologia, docent a l’Ateneu Universitari Sant Pacià i a l’Institut Superior de Ciències Religioses de Girona, i rector de la Parròquia de Cadaquès i de La Selva i Selva de Mar. El nou president de la FJM, membre del Patronat des de fa deu anys, ha iniciat la seva intervenció amb «gratitud envers la FJM, un espai eclesial dialògic entre cristianisme i cultura, conscient que tota cultura té una dimensió religiosa i tota religió necessita una mediació cultural». També ha afegit que ha acceptat el càrrec «senzillament per sentit de responsabilitat, en correspondència amb el molt que he rebut d’aquesta Fundació».

En la seva intervenció, Angelats ha lloat la «dedicació i encert els darrers anys» del seu predecessor.  «Va promoure una reflexió interna –en un moment de crisi a molts nivells i amb múltiples efectes a causa de la pandèmia-; la va adaptar a condicionaments econòmics més precaris, i va replantejar la seva continuïtat i sentit en el moment actual». El Dr. Angelats ha dit també que el Dr. David Jou va propiciar, «després d’un temps de dificultats i incerteses, que l’arquebisbat de Barcelona possibilités recentment el trasllat de la seu al Palau de la Balmesiana, facilitant així l’inici d’una nova etapa de la Fundació, que li obre alhora un horitzó engrescador».

En referència a la tasca que emprèn com a president de la FJM espera «poder continuar discernint i fomentant les línies vocacionals més específiques de la FJM: cultivar la sensibilitat sinodal en tots els àmbits eclesials de Catalunya, mirar de teixir bones relacions col·laboradores amb la rica pluralitat d’iniciatives provinents dels rics i variats camps culturals i artístics del país; establir complicitats amb institucions polítiques, empresarials, culturals i socials, posant en relleu el valor de la dimensió religiosa per a la convivència cívica i la vida comunitària; cercar claus interpretatives actualitzades per valorar adequadament el patrimoni de la pietat popular, i —entorn de la vertebració que suposa per a la Fundació la revista Qüestions de Vida Cristiana— continuar dissenyant propostes dialògiques agosarades en sintonia amb la trajectòria de la FJM Cristianisme i Cultura».

Agraïment Dr. David Jou

El Dr. David Jou  ha agraït a l’Arquebisbat de Barcelona que mantingués la seva aposta per la tasca de la Fundació i, malgrat els moments econòmics difícils pels que passa la institució, li ha volgut donar suport traslladant la seva seu al Palau de la Balmesiana; d’aquesta manera —ha afegit el Dr. David Jou— la FJM viu esperançada que aquests nous espais, seu de la històrica institució del Foment de Pietat Català, que tant va fer per la difusió de la llengua catalana durant gran part del segle XX, i que estan carregats de valor històric i patrimonial, impulsin i permetin seguir irradiant el diàleg fe i cultura des del bell mig de la ciutat de Barcelona”.

Lliçó inaugural del cardenal Jean-Claude Hollerich, relator del Sínode

 La lliçó inaugural del curs, amb el títol “El Sínode, els reptes del nostre temps i el futur de l’Església”, l’ha impartit el cardenal Jean-Claude Hollerich, arquebisbe de Luxemburg i relator del Sínode celebrat al Vaticà.

«Si volem ser eficients i canviar la societat, hem d’adoptar l’actitud de Jesús relacionant-se amb tothom, acceptant tothom, cosa que no vol dir que estiguis d’acord amb tot, sinó que acceptis les persones». Així ho va dir el cardenal Hollerich que va transmetre el seu pensament sobre l’Església i el seu futur, que tal com ha expressat l’entitat esperona la FJM amb noves idees per assolir al segle XXI el seu objectiu fundacional de diàleg entre el cristianisme i la cultura.

Quant al Sínode va argumentar, que  «no hi vam anar per parar atenció a les pròpies idees, si no perquè junts mirem allò que Déu està descobrint. Intentem destriar la voluntat de Déu i com aquest Déu ens diu que el protagonista és l’Esperit Sant». En aquest sentit, el bisbe auxiliar en la clausura de l’acte, va destacar que «l’Esperit Sant ens toca el cor i quan som conscients d’aquest encontre és quan trobem el camí obert».  Fent referència a les paraules del cardenal Hollerich, va subratllar que «la sinodalitat no és una realitat nova, sinó que forma part del nostre ADN i l’estem construint i descobrint».  «Aquest moment que vivim és un gran regal i és una gran oportunitat com Església». va afegir

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.🍿 «El día de la revelación»🍿 «Las locas del Obelisco»🍿 «Viaje al país de los blancos»🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»🍿 «Las ovejas detectives»▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcatImatge: Generada amb IA (OpenAI) ... See MoreSee Less
View on Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

2 weeks ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

No et dic que perdonis set vegades, sinó setanta vegades set.

(Mt 18,21-19,1)