Barcelona acull aquest dijous una pregària interconfessional per la pau a Ucraïna

Aquest dijous 3 de març es convoca una pregària cristiana interconfessional a la basílica de Santa Maria del Mar on hi participaran els dos bisbes auxiliars de Barcelona

02 Març, 2022
Església de Barcelona

Davant l’inici de la guerra entre Ucraïna i Rússia i, seguint la crida del papa Francesc a la pregària perquè cessi la violència en aquesta regió de l’est d’Europa, recordem que aquest dijous 3 de març, a les 19 hores, els dos bisbes auxiliars de Barcelona, Mons. Sergi Gordo i Mons. Javier Vilanova participaran en una pregària cristiana interconfessional, a la basílica de Santa Maria del Mar, oberta a tothom i amb la participació de diferents confessions religioses.

El Secretariat Diocesà d’Ecumenisme i el Secretariat Diocesà de Pastoral amb Migrants han organitzat aquesta pregària fent ressò a les paraules del Sant Pare que anima a fer oració i dejuni per la pau davant la insensatesa diabòlica de la violència.

Així, des del Secretariat de Celebracions Litúrgiques, de la Delegació de Pastoral Sacramental, també s’ofereixen unes intencions d’oració per poder afegir a la pregària dels fidels en les misses, sobretot aquest diumenge proper a les nostres parròquies i comunitats, tot pregant per la pau a Ucraïna.

  1. Per la fi de la guerra i els conflictes que hi ha arreu del món, especialment a Ucraïna. Perquè es faci prevaldre la justícia i la pau, per tal de poder viure amb concòrdia i benestar. PREGUEM.
  2. Pel poble d’Ucraïna, que viu amb dolor i angoixa aquests moments tan greus; pels ucraïnesos que viuen a la nostra arxidiòcesi i els seus preveres. Perquè puguin rebre l’ajuda i el suport material i espiritual que necessiten. PREGUEM.
  3. Pels responsables socials i polítics. Perquè treballin sempre per la pau i la concòrdia, i actuïn sempre amb honradesa, buscant sempre el bé comú de la societat. PREGUEM.
  4. Pels ferits i els difunts que ha causat aquest conflicte. Perquè experimentin el consol que ve del Senyor, el Déu de l’amor i de la pau. PREGUEM.

Units en Crist.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

7 days ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Mana’m que vingui caminant sobre l’aigua.

(Mt 14,22-36)