Imanol Uribe, guanyador de la 5a edició del Premi de Cinema Espiritual de Catalunya

L’acte de lliurament se celebrarà el proper dimarts 29 de novembre a les sis de la tarda a la Basílica de la Sagrada Família

24 Nov, 2022
Església de Barcelona

El director de cinema Imanol Uribe és el guanyador de la cinquena edició del Premi de Cinema Espiritual de Catalunya, en el marc de la 19a Mostra de Cinema Espiritual de Catalunya. El guardó és el Premi Estel del Cinema Espiritual i es concedeix al director Imanol Uribe per la seva aportació a la construcció de la pau en temps difícils, amb les seves pel·lícules sobre el conflicte basc (El proceso de Burgos, La fuga de Segovia, La muerte de Mikel, Días contados y Lejos del mar), pel seu apropament a les persones vulnerables com els immigrants (Bwana), els nens (El viaje de Carol) o els perseguits per les dictadures (Miel de Naranjas i Llegaron de noche). Tot això per mitjà de la investigació sobre la condició humana, prenent decisions entre el bé i el mal. El Premi Estel correspon a l’estel de Betlem de la Façana del Naixement de la Basílica de la Sagrada Família.

D’altra banda, el Premi Tortuga del Cinema Espiritual es concedeix a María Lorente Becerra pel seu curtmetratge Helix Aspersa fet a l’Escola de Cinema “Bande à Part”. En aquest curtmetratge es mostra un procés de transformació espiritual des de la situació d’asfíxia existencial vers una llibertat que suposa renúncia i dolor. El Premi Tortuga correspon a la tortuga de la base de la columna de Maria de la Façana del Naixement de la Basílica de la Sagrada Família.

El 1r Concurs de Treballs Audiovisuals sobre l’Espiritualitat i el Fet Religiós és una de les novetats d’enguany de la Mostra de Cinema Espiritual. El concurs està adreçat a estudiants de cinema i té com a objectius impulsar la producció audiovisual d’aquesta temàtica i fomentar els treballs cinematogràfics del jovent en català.

19a Mostra de Cinema Espiritual de Catalunya

La 19a Mostra de Cinema Espiritual de Catalunya se celebra del 15 al 30 de novembre, amb un cartell de 88 pel·lícules que es poden veure presencialment i en línia. Les pel·lícules es projecten en 38 sales arreu de Catalunya, en concret en 25 municipis. L’edició d’enguany de la Mostra també s’ha pogut seguir a través de dues sales virtuals a les plataformes FilminCAT i a la plataforma acontra+ .

Com en anys anteriors, la Mostra ha arribat als centres penitenciaris de Catalunya i als centres educatius de justícia juvenil. S’han projectat els films “La família que tu tries” a 9 centres penitenciaris i “Campions” a 7 centres educatius de justícia juvenil, gràcies a la col·laboració de la Secretaria de Mesures Penals, Reinserció i Atenció a la Víctima del Departament de Justícia.

Programa

La 19a Mostra de Cinema Espiritual inclou dos cicles. El primer, “Dones, espiritualitat i religions” conté una sèrie de films produïts per dones i en què les protagonistes principals també són dones. El segon cicle es titula “Ignasi de Loiola i la seva petjada al món”, en el marc de la commemoració dels 500 anys de l’arribada d’Ignasi de Loiola a Catalunya.

D’altra banda, s’ha programat a la Filmoteca de Catalunya una retrospectiva dedicada al cineasta Franco Piavoli. També s’ha programat dins de la Mostra un cicle amb diversos documentals de producció catalana.

I per segon any, la Mostra inclou un Espai educatiu, un cicle de sessions divulgatives. Es tracta d’una proposta pedagògica que posa a disposició del professorat i dels educadors guies didàctiques de diferents pel·lícules per poder treballar, per mitjà del cinema, diverses temàtiques curriculars des de la perspectiva de l’espiritualitat, el diàleg entre les religions i la cohesió social. Està adreçat al professorat i l’alumnat de 4t a 6è de primària, ESO i batxillerat. Les guies dels films es poden descarregar des del portal de Cinema espiritual.

Finalment, cal destacar que la 19a Mostra de Cinema Espiritual és una realitat gràcies a la col·laboració de 61 entitats i organismes, entre les quals hi ha la Filmoteca de Catalunya, CaixaForum, els ajuntaments de Barcelona, l’Hospitalet, Sabadell, Vic, FilminCat, universitats, parròquies i entitats culturals, cíviques i religioses.

 

Font: Generalitat de Catalunya

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Què no donaria l’home a canvi de la seva vida?

(Mt 16,24-28)