Identificar-se amb el Bon Pastor

“Jo sóc el Bon Pastor, i el Bon Pastor dóna la vida per les seves ovelles”. Aquest fragment de l’Evangeli és el que va protagonitzar l’ordenació presbiteral del carmelita descalç Fr. Andrew Llanes Amaro. Així, el bisbe auxiliar Mons. Antoni Vadell va presidir la cerimònia que va tenir lloc al monestir de les Carmelites Descalces. Un acte per donar gràcies i abraçar-se al Bon Pastor, al Senyor que està a la creu.

Escoltar la veu del Bon Pastor

En l’ordenació, el bisbe auxiliar va fer referència a la imatge de Jesús com el Bon Pastor. I és aquesta configuració a la que els germans ordenats han d’aspirar, segons Mons. Vadell. D’aquesta manera, es va subratllar que les ovelles escolten la veu del Bon Pastor i la reconeixen. El bisbe Toni va animar, doncs, a “identificar-se amb Ell, a reconèixer aquesta veu”. Va recordar com el carmelita havia sentit des dels 8 anys aquesta crida i que ha resultat ser un compromís de per vida. És, per tant, un exemple “d’aprendre a escoltar aquesta crida”.

En la trobada íntima amb Jesús, escoltant la seva veu, “el Senyor va configurant a Ell”. Ara bé, la història del cristià, del deixeble, no deixa de ser “una recerca i trobada constant del recolliment”. També, el bisbe va subratllar el gran do de la llibertat humana. I és que, tal com va dir en l’homilia, “quin gran goig escoltar la seva veu i escollir lliurement”.

Enamorar-se

No obstant, tal com Vadell va indicar, la recepta que ajuda a seguir aquest Bon Pastor és “enamorar-se de Jesús”. I és aquest Amor el qui “et porta a mostrar-lo a totes les persones que trobis en el camí”. Es tracta de deixar-se guiar per Ell i “anunciar aquest goig”. També va fer referència a Pau i Bernabé, que van necessitar compartir l’encontre amb el Senyor. Això és “ser apòstol, no és un manament, sinó que aquell que es troba en Crist té la necessitat d’explicar-ho”.

A més a més, va remarcar el fet que la vida cristiana no és una commemoració ni una memòria. “No és del passat, sinó el que passa cada dia: Crist ha ressuscitat i és contemporani a nosaltres”. L’Evangeli és, doncs, “el que succeeix ara”. Malgrat tot, a l’hora de transmetre aquest missatge d’Amor ha hagut diferents reaccions al llarg de la història. Hi ha qui, enamorat del missatge, vol viure en Crist, però també qui el rebutja. En els primers cristians, es veu com entre els mateixos apòstols neixen les enveges, i d’aquí les persecucions. D’aquí, el bisbe Vadell, amb un to sincer va recordar al nou prevere “no tenir por davant la creu, a la persecució”. Així, tornant a l’inici, el Bon Pastor es troba a la creu, ja que “la fecunditat de l’Església passa per la creu”. Així, concloent, va convidar a demanar aquesta entrega total: “Jesús, per Tu el que sigui!”.