Santa Engràcia fa 90 anys

La parròquia barcelonina celebra gairebé un segle al costat dels seus en una Eucaristia presidida pel cardenal Omella

13 Maig, 2019
Església de Barcelona

La parròquia de Santa Engràcia compleix 90 anys. Per això, tota la comunitat s’ha unit per a celebrar-ho en fraternitat juntament amb el cardenal Joan Josep Omella, que ha presidit l’Eucaristia. L’arquebisbe de Barcelona ha volgut analitzar la vida de la parròquia ordenant-la per passat present i futur. «En noranta anys s’han viscut moltíssimes coses. Fred, calor, moments de dificultat, moments de guerra, de persecució; tota una vida» assegurava el cardenal.

Una mirada al passat

«Avui és un moment per a mirar al passat i donar gràcies«. Així l’arquebisbe de Barcelona ha volgut mostrar cronològicament la vida de la parròquia de Santa Engràcia. «El temple no és només un edifici, sinó una comunitat. És una família oberta que acull a tothom» explicava Omella. Va arribar el moment de donar gràcies. «Gràcies per tot el bé que ha fet la comunitat, per integrar-se, no ser una secta i formar part de cada comunitat com la família forma part del barri», agraïa. «Creem un gran poble on s’interessen els uns pels altres. Volem viure més la fraternitat, viure en família, interessar-nos pels altres; en la comunitat i en el proïsme. Tant de bo creixem en la fraternitat i no en l’aïllament, ni en l’individualisme» demanava el cardenal Omella.

Contemplar el present

«El present el mirem amb afecte». Així seguia amb el seu eix cronològic l’arquebisbe de Barcelona. «Compartim amb aquestes persones, la que tens en el banc de davant o en el de darrere, a la dreta o a l’esquerra. Hem de veure a la persona amb realisme, perquè ningú és perfecte. Caminar amb aquesta persona. La veritable unitat entre nosaltres sorgirà quan més estiguem units en Crist», assegurava.

Una mirada cap al futur

«Hem de mirar cap al futur amb esperança». Finalment arriba el futur. Un futur incert per a l’Església però on el cardenal es va mostrar molt optimista. «L’Església, també aquesta parròquia, ha passat per situacions de tota mena i també superarem aquesta». No es va anar sense abans deixar un repte a la parròquia de Santa Engràcia. «Hem d’evangelitzar i transmetre la fe amb els nostres afins, amb la nostra família; per a així continuar fent créixer la comunitat cristiana».

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook

23 hours ago

Arquebisbat de Barcelona
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

No convé que un profeta mori fora de Jerusalem.

(Lc 13,31-35)