«Fratelli tutti», l’encíclica social del papa Francesc

La tercera carta Encíclica del Pontífex pretén promoure una aspiració mundial a la fraternitat i l'amistat social

S’ha publicat la tercera carta Encíclica del papa Francesc “Fratelli tutti”. El Sant Pare la defineix com l’«Encíclica social» perquè pren el seu títol de sant Francesc d’Assís que així les escrivia «per a dirigir-se a tots els germans i les germanes, i proposar-los una forma de vida amb sabor d’Evangeli». Aquesta nova Encíclica pretén respondre a la qüestió sobre els grans ideals així com els camins a recórrer per a aquells que volen construir «un món més just i fratern en les seves relacions quotidianes, en la vida social, en la política i en les institucions».

Aconseguir la fraternitat

L’Encíclica pretén «promoure una aspiració mundial a la fraternitat i l’amistat social». La seva premissa correspon a la pertinença comuna a la família, el fet de reconèixer-nos com a germans denota que som fills del mateix Déu. Per tant, el papa Francesc demana prendre consciència que en un món com l’actual que està globalitzat i interconnectat només podem trobar el camí units. «Aquest sant de l’amor fratern, de la senzillesa i de l’alegria, que em va inspirar a escriure l’encíclica Laudato si, torna a motivar-me per a dedicar aquesta nova encíclica a la fraternitat i a l’amistat social».

Per al Papa aquesta fraternitat ha de promoure’s amb fets i per a fer-se necessita d’una millor política que sàpiga trobar solucions a tot allò que atempti contra els drets humans i estigui dirigida a «eliminar definitivament la fam». Per tant, el Sant Pare assegura que un món més just s’aconsegueix promovent la pau.

Referència a la pandèmia

Així mateix l’Encíclica també fa referència a la pandèmia de la Covid-19. El Papa escriu que quan estava «redactant aquesta carta, va irrompre de manera inesperada la pandèmia. Més enllà de les diverses respostes que van donar els diferents països, es va evidenciar la incapacitat d’actuar conjuntament –assegura el Sant Pare. Malgrat estar hiperconectats, existia una fragmentació que feia més difícil resoldre els problemes que ens afecten a tots.» Per tant, el papa Francesc ha demanat que «reconeixent la dignitat de cada persona humana, puguem fer renéixer entre tots un desig mundial de germanor». També ha demandat que «somiem com una única humanitat».

Les ombres d’un món tancat

L’Encíclica dividida en vuit capítols recull moltes de les reflexions sobre la fraternitat i l’amistat social però «col·locades en un context més ampli i complementades per nombrosos documents i cartes enviats al papa Francesc per tantes persones i grups de tot el món».

En el primer capítol, el document se centra en les nombroses distorsions de l’època contemporània: la manipulació i la deformació de conceptes com a democràcia, llibertat o justícia; la pèrdua del sentit social i de la història; l’egoisme i la falta d’interès pel bé comú; la prevalença d’una lògica de mercat basada en el lucre i la cultura del descarti; la desocupació, el racisme, la pobresa; la desigualtat de drets i les seves aberracions, com l’esclavitud, la trata de blanques, les dones sotmeses i després obligades a avortar, i el tràfic d’òrgans.

Lluitar per a enderrocar la cultura dels murs

Es tracta de «problemes globals que requereixen accions globals», afirma el Papa, demanant lluitar en contra d’una «cultura dels murs que provoca la solitud, les pors i la inseguretat de tantes persones que se senten abandonades pel sistema, fan que es vagi creant un terreny fèrtil per a les màfies». Així mateix, parla de la «deterioració de l’ètica  que condiciona l’acció internacional, i un afebliment dels valors espirituals i del sentit de responsabilitat». Una deterioració al qual contribueixen els mitjans de comunicació que esmicolen el respecte per l’altre i, d’aquesta manera, «al mateix temps que el desplaço, l’ignoro i el mantinc lluny, sense cap pudor puc envair la seva vida fins a l’extrem», assegura el Papa.

Un estrany en el camí

El segon capítol, està dedicat a la figura del Bon Samarità. El Papa destaca que vivim «en una societat malalta que dóna l’esquena al dolor i és analfabeta en la cura dels febles i fràgils». Per tant, «la proposta és la de fer-se presents davant qui necessita ajuda, sense importar si és part del propi cercle de pertinença. En aquest cas, el samarità va ser qui es va fer proïsme del jueu ferit. Per a tornar-se pròxim i present, va travessar totes les barreres culturals i històriques».

Pensar i gestar un món obert

El principi de la capacitat d’estimar segons «una dimensió universal», agafa relleu en el tercer capítol en ell, Francesc exhorta a «sortir de si mateix per a trobar en l’altre un creixement del seu ser». Per tant, el Sant Pare assegura que «l’amor ens posa finalment en tensió cap a la comunió universal. Ningú madura ni aconsegueix la seva plenitud aïllant-se. Per la seva pròpia dinàmica, l’amor reclama una creixent obertura, major capacitat d’acollir als altres, en una aventura mai acabada que integra totes les perifèries cap a un ple sentit de pertinença mútua».

Promoure l’educació

Una societat fraternal serà aquella que promogui l’educació i el diàleg però hi ha un problema, «l’individualisme radical és el virus més difícil de vèncer». Així mateix assegura que «tot ésser humà té dret a viure amb dignitat i a desenvolupar-se integralment, i aquest dret bàsic no pot ser negat per cap país». Per a vèncer a aquest individualisme el papa Francesc exigeix «el compromís de tots aquells que tenen responsabilitats educatives i formatives» i demana respecte cap a una «missió educativa primària i imprescindible» que transmeti «els valors de l’amor i de la fraternitat, de la convivència i del compartir, de l’atenció i de la cura de l’altre». A més, fa falta una solidaritat que s’ocupi de la fragilitat de les persones.

El dret a viure amb dignitat no pot ser negat a ningú. El Papa assegura que «ningú no pot quedar exclòs, no importa on hagi nascut». El Pontífex recorda que cal pensar en «una nova xarxa en les relacions internacionals, perquè no hi ha manera de resoldre els greus problemes del món pensant només en formes d’ajuda mútua entre individus o petits grups». Per tant, el dret natural a la propietat privada serà secundari respecte al principi del destí universal dels béns creats. L’Encíclica també subratlla de manera específica la qüestió del deute extern que ha de ser pagada.

Un cor obert al món sencer

El quart capítol, així com part del segon, parla sobre un tema d’allò més transcendental en el nostre món, les migracions. «Fugint de guerres, persecucions, desastres naturals, traficants sense escrúpols, desarrelats de les seves comunitats d’origen, els migrants han de ser acollits, protegits, promoguts i integrats», assegura el Papa que proposa evitar migracions innecessàries, però per a fer-lo s’han de crear als països d’origen «la possibilitat efectiva de viure i de créixer amb dignitat, de manera que es puguin trobar allí mateix les condicions per al propi desenvolupament integral».

Respostes als quals escapen de les crisis humanitàries

Per això, el Papa vol donar respostes indispensables, sobretot als quals escapen de les crisis humanitàries: «incrementar i simplificar la concessió de visats, adoptar programes de patrocini privat i comunitari; obrir corredors humanitaris per als refugiats més vulnerables; oferir un allotjament adequat i decorós, garantir la seguretat personal i l’accés als serveis bàsics; assegurar una adequada assistència consular; el dret a tenir sempre aconsegueixo els documents personals d’identitat, un accés equitatiu a la justícia; la possibilitat d’obrir comptes bancaris i la garantia del bàsic per a la subsistència vital; donar-los llibertat de moviment i la possibilitat de treballar; protegir als menors d’edat i assegurar-los l’accés regular a l’educació; preveure programes de custòdia temporal o d’acolliment, garantir la llibertat religiosa; promoure la seva inserció social, afavorir la reagrupació familiar i preparar a les comunitats locals per als processos integratius».

El Papa també convida a «establir el concepte de “ciutadania plena” i renunciar a l’ús discriminatori de la paraula minories, que porta amb si mateixa les llavors de sentir-se aïllat i inferior». En definitiva, «les respostes només vindran com a fruit d’un treball comú», gestant una legislació (governance) global per a les migracions».

Segons el Pontífex, «hi ha una falsa obertura a l’universal» però assegura que «no és possible ser sanament local sense una sincera i amable obertura a l’universal, sense deixar-se interpel·lar pel que succeeix en altres parts, sense deixar-se enriquir per altres cultures o sense solidaritzar-se amb els drames dels altres pobles». Perquè «tota cultura sana és oberta i acollidora per naturalesa, de tal manera que una cultura sense valors universals no és una veritable cultura.»

La millor política

El tema del cinquè capítol el d’aconseguir la millor política posada al servei del veritable be comú. Defineix la paraula «poblo» comunament desfigurada pel populisme que l’instrumentalitza per al seu propi servei. Així mateix assegura que aquesta categoria és oberta: «Un poble viu, dinàmic i amb futur és el que està obert permanentment a noves síntesis incorporant al diferent.»

La millor política és implica també el treball. «El veritablement popular és assegurar a tothom la possibilitat de fer brollar les llavors que Déu ha posat en cadascun, les seves capacitats, la seva iniciativa, les seves forces. Aquesta és la millor ajuda per a un pobre, el millor camí cap a una existència digna. El gran objectiu hauria de ser sempre permetre’ls una vida digna a través del treball.»

També és tasca de la política trobar una solució a tot el que atempti contra els drets humans fonamentals, com l’exclusió social; el tràfic d’òrgans, teixits, armes i drogues; l’explotació sexual; el treball esclau; el terrorisme i el crim organitzat. El Papa assegura que «cal fer el que sigui per a salvaguardar la condició i dignitat de la persona humana.»

El papa Francesc afirma que «la política no ha de sotmetre’s a l’economia i aquesta no ha de sotmetre’s als dictàmens i al paradigma eficientista de la tecnocràcia». Un altre auspici present en l’Encíclica es refereix a la reforma de les Nacions Unides: enfront del predomini de la dimensió econòmica que anul·la el poder de l’Estat individual, de fet, la tasca de les Nacions Unides serà la de donar substància al concepte de «família de les nacions» treballant pel bé comú, l’erradicació de la pobresa i la protecció dels drets humans.

Diàleg i amistat social

«Acostar-se, expressar-se, escoltar-se, mirar-se, conèixer-se, tractar de comprendre’s, buscar punts de contacte, tot això es resumeix en el verb dialogar». El capítol sisè posa el diàleg i l’amistat social com a referència. Per tant, el Papa promou «una cultura de la trobada». El veritable diàleg, en efecte, és el que permet respectar el punt de vista de l’altre, els seus interessos legítims i, sobretot, la veritat de la dignitat humana. «El relativisme no és una solució. Quan és la cultura la que es corromp i ja no es reconeix alguna veritat objectiva o uns principis universalment vàlids, les lleis només s’entendran com a imposicions arbitràries i com a obstacles a evitar.»

El paper dels mitjans

En aquesta òptica, exerceixen un paper particular els mitjans de comunicació, que «poden ajudar al fet que ens sentim més pròxims els uns als altres, al fet que percebem un renovat sentit d’unitat de la família humana que ens impulsi a la solidaritat i al compromís seriós per una vida més digna per a tots.»

El Papa fa una crida al miracle d’una persona amable. «Encara és possible optar pel cultiu de l’amabilitat. Hi ha persones que ho fan i es converteixen en estrelles enmig de la foscor», assegura. «La persona que té aquesta qualitat ajuda als altres al fet que la seva existència sigui més suportable, sobretot quan carreguen amb el pes dels seus problemes, urgències i angoixes. És una manera de tractar als altres que es manifesta de diverses formes: com a amabilitat en el tracte, com una cura per no ferir amb les paraules o gestos, com un intent d’alleujar el pes dels altres».

Camins de retrobament

En el setè capítol el Papa subratlla que la pau està lligada a la veritat, la justícia i la misericòrdia. «La veritat no deu, de fet, conduir a la venjança, sinó més aviat a la reconciliació i al perdó».

El Pontífex assegura que la pau és un “ofici” que ens involucra i concerneix a tots i en el qual cadascun ha d’exercir el seu paper. «Els processos efectius d’una pau duradora són abans de res transformacions artesanals obrades pels pobles, on cada ésser humà pot ser un ferment eficaç amb el seu estil de vida quotidiana».

El perdó

Lligat a la pau està el perdó: «Estem cridats a estimar-nos entre tots, sense excepció, però estimar a un opressor no és consentir que continuï sent així; tampoc és fer-li pensar que el que ell fa és acceptable», assegura el Papa. El perdó no significa impunitat, sinó justícia i memòria, perquè perdonar no significa oblidar, sinó renunciar a la força destructiva del mal i al desig de venjança.  «A qui va sofrir molt de manera injusta i cruel, no se li ha d’exigir una espècie de “perdó social”». El papa Francesc posa com a exemple els horrors dels bombardejos atòmics a Hiroshima i Nagasaki, les persecucions i les massacres ètniques. «La Xoà no ha de ser oblidada. És el símbol de fins a on pot arribar la maldat de l’home quan, alimentada per falses ideologies, s’oblida de la dignitat fonamental de la persona, que mereix respecte absolut independentment del poble al qual pertanyi o la religió que professi.»

La guerra

Una part del setè capítol es deté en la guerra: «No és un fantasma del passat, sinó que s’ha convertit en una amenaça constant. El món està trobant cada vegada més dificultat en el lent camí de la pau que havia emprès i que començava a donar alguns fruits». Així mateix assegura que «la guerra és la negació de tots els drets i una dramàtica agressió a l’ambient», «un fracàs de la política i de la humanitat», «una claudicació vergonyosa, una derrota enfront de les forces del mal». A més assegura que «avui és molt difícil sostenir els criteris racionals madurats en altres segles per a parlar d’una possible “guerra justa”».  Per tant, exclama amb fermesa: «Mai més la guerra!». El Sant Pare també ha considerat el fet que estem vivint «una tercera guerra mundial en etapes».

La pena de mort

Francesc expressa una posició igualment clara sobre la pena de mort: «la pena de mort és inadmissible i l’Església es compromet amb determinació per a proposar que sigui abolida a tot el món», assegura.

Les religions al servei de la fraternitat en el món

En el vuitè i últim capítol, el Pontífex parla de les diferents religions que assegura «ofereixen una aportació valuosa per a la construcció de la fraternitat i per a la defensa de la justícia en la societat. El diàleg entre persones de diferents religions no es fa merament per diplomàcia, amabilitat o tolerància». A més, reitera que la violència no troba fonament en les conviccions religioses, sinó en les seves deformacions. També ha parlat dels actes terroristes: «el terrorisme execrable que amenaça la seguretat de les persones, tant a Orient com a Occident, tant al Nord com al Sud, propagant el pànic, el terror i el pessimisme no és a causa de la religió sinó de les interpretacions equivocades dels textos religiosos, polítiques de fam, pobresa, injustícia, opressió, arrogància. Tal terrorisme ha de ser condemnat en totes les seves formes i manifestacions.» Per això, el papa Francesc assegura que «el culte a Déu sincer i humil no porta a la discriminació, a l’odi i a la violència, sinó al respecte de la sacralitat de la vida, al respecte de la dignitat i la llibertat dels altres, i al compromís amorós per tots»

En particular, l’Encíclica fa una reflexió sobre el paper de l’Església. «L’Església respecta l’autonomia de la política, no relega la seva pròpia missió a l’àmbit del privat. Al contrari, no pot ni ha de quedar-se al marge en la construcció d’un món millor ni deixar de despertar les forces espirituals que fecundin tota la vida en societat.» Finalment, recordant als líders religiosos el seu paper «d’autèntics mediadors» que es dediquen a construir la pau, Francesc cita el “Document sobre la fraternitat humana per la pau mundial i la convivència comuna”, signat per ell mateix el 4 de febrer de 2019 a Abu Dhabi, juntament amb el Gran Iman d’Al-Azhar, Ahmad Al-Tayyeb. El Pontífex recull la crida per a «reprendre aquí la crida de pau, justícia i fraternitat que vam fer junts.»

L’Encíclica conclou amb la memòria de Martin Luther King, Desmond Tutu o Mahatma Gandhi. Però sobretot va reivindicar la figura del Beat Carles de Foucald, qui «des de la seva intensa experiència amb Déu, va fer un camí de transformació fins a sentir-se germà de tots. Volia ser, en definitiva, el germà universal».

Consulta aquí l’Encíclica del papa Francesc “Fratelli Tutti”