Fra Valentí Serra de Manresa: «Moltes persones ja no coneixen l’arrel de les nostres tradicions»

El nou llibre «Passió per la Setmana Santa», del religiós caputxí, ens descriu les tradicions populars i religioses entorn a la Setmana Santa a Catalunya

03 Abr, 2023
auxiliarmcs

¿Com eren les crucifixions del món romà? ¿I les representacions dramatitzades de Setmana Santa? A part de la mona de Pasqua, quines altres receptes són pròpies d’aquestes dates? Totes les respostes es troben en la darrera publicació del frare caputxí Valentí Serra de Manresa, titulat «Passió per la Setmana Santa. Festes i Tradicions». Es tracta d’un nou títol de la Col·lecció de l’Ermità que seguint la línia dels seus antecessors aporta idees inèdites i poc conegudes, en aquest cas centrades en aquest temps litúrgic. 

«El llibre va dirigit tothom que vulgui conèixer el sentit dels dies més importants de l’any». Així ho explica el mateix autor, el qual sosté, que és «una petita enciclopèdia on s’hi troba tot allò que necessitem saber per entrar a fons en la Setmana Santa».

Tresor oblidat

El caputxí explica que l’impacte que ha tingut la Passió de Crist sobre la cultura, a Catalunya, és immensa. Això es tradueix que arreu del territori s’han realitzat tota mena de processons, obres de teatre i altres expressions populars. Fra Valentí, però, assenyala que a causa de la secularització de la societat, avui dia la majoria d’aquestes han quedat en l’oblit i que «moltes persones ja no coneixen l’arrel de les nostres tradicions». En la mateixa línia, apunta que existeixen vint indrets diferents on es fan representacions de la Passió.

Entre d’altres curiositats, el llibre, també fa un repàs ampli de la gastronomia típica durant aquestes dates. Més enllà, de la reconeguda mona de pasqua, l’autor posa damunt la taula altres plats poc coneguts per a molts, però, que sempre s’han degustat durant la Setmana Santa. Alguns que detalla Fra Valentí són: els bunyols de la Quaresma, els panadons d’espinacs, el guisat de cigrons o fesols amb congre, etc. 

D’altre banda, el llibre està estructurat en quatre grans capítols: la passió de Crist, la litúrgia, les processons i les expressions culturals i la gastronomia; tot això en el context de la Setmana Santa. També, l’obra del autor, aporta al lector recursos, com ara, un munt d’il·lustracions molt característiques, entre les quals, destaca un mapa amb totes les representacions de la Passió que se celebren a Catalunya.

Un consell

Per últim, el religiós i sacerdot anima que, ara que comença la Setmana Santa, «no deixem al Senyor sol i que l’acompanyem al calvari». També, insisteix a escoltar «la seva última paraula pronunciada en el silenci a través dels llavis de la ferida produïda per la llançada, i que travessant els segles aquesta última paraula ens parla del seu amor misericordiós».

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Déu reclamarà més d’aquells a qui ha donat més.

(Lc 12,39-48)