Alicia Moya: «Els donem una preparació per als últims anys de la seva vida, de cara a trobar-se un dia amb el Senyor»

La cura dels ancians

La Congregació de les Germanetes dels Ancians Desemparats han celebrat 150 anys de la seva fundació. Creada «per lloar i estimar Déu» pel venerable P. Saturnino López Novoa i per Santa Teresa de Jesús Jornet, la Congregació naixia, per això, amb una missió específica: l’atenció espiritual i material dels ancians desemparats, dels més pobres. La Provincial de la Congregació és la M. Alicia Moya.

On teniu presència i quin és el vostre carisma?

La casa mare la tenim a València, però estem distribuïdes en sis províncies religioses. La que formem Catalunya, Aragó, La Rioja i Navarra pertanyem a la casa ubicada a Saragossa. És una congregació actual perquè avui, encara que econòmicament no és aquella pobresa de quan es va fundar, sí que és molt necessària l’atenció personal i espiritual a aquestes persones, sobretot per la soledat en què es troben. Intentem que es trobin com a casa. I és que aquesta és casa seva!

Què reben de vosaltres, els ancians?

Com qualsevol residència, hem de cobrir uns mínims de manutenció, d’assistència per part d’empleats i germanes, però sobretot el nostre plus és que els donem una preparació per als últims anys de la seva vida, de cara a trobar-se un dia amb el Senyor. Moltes de les persones ateses no són creients, però amb el dia a dia amb les germanes, l’estimació que reben d’elles i el servei que se’ls ofereix fan que acabin els seus dies veritablement com vol el Senyor, aquest és el nostre goig més gran!

Per què ha de servir l’aniversari?

Volem que aquests 150 anys serveixin per donar a conèixer les virtuts del nostre pare fundador, que era molt humil, i la seva tasca potser no s’ha difós prou. Va tenir la il·lusió i la inspiració de fundar una congregació femenina que vetllés per totes aquelles persones ancianes desemparades i ho va aconseguir.

Entrevista realitzada per Òscar Bardají i Martín per al Full Dominical del 2 d’abril.