El papa Francesc clama per una cultura de pau

60 anys després que sant Joan XXIII publiqui l'encíclica Pacem in Terris, Francesc renova el seu missatge i denúncia que «la guerra és una bogeria, està més enllà de la raó»

31 Març, 2023
Església de Barcelona

«Desenvolupem una cultura de la pau. Cultura de la pau», demana amb força el papa Francesc. Aquest és la crida que fa El Vídeo del Papa d’abril amb la nova intenció de pregària que confia a tota l’Església catòlica, a través de la Xarxa Mundial de Pregària del Papa. El proper 11 d’abril es compleixen 60 anys de la publicació de l’encíclica Pacem in terris, escrita pel papa Joan XXIII i que porta com a subtítol «Sobre la pau entre tots els pobles que ha de fonamentar-se en la veritat, la justícia, l’amor i la llibertat». En el seu vídeo d’aquest mes, Francesc renova aquest missatge amb força, destacant «que la guerra és una bogeria, està més enllà de la raó».

Aquella frase de fa seixanta anys, citada per Francesc en el missatge que acompanyava la seva intenció de pregària, està més vigent que mai, com ho estan els testimonis deixats per algunes de les persones que van plantar llavors de pau en el segle passat: sant Joan XXIII, per descomptat, però també Mahatma Gandhi, Martin Luther King, santa Teresa de Calcuta. En el Vídeo del Papa d’aquest mes, els seus retrats en blanc i negre apareixen enmig de les escenes de destrucció causades per la violència actual: des de la guerra d’Ucraïna a les d’Orient Mitjà, passant pels enfrontaments i tirotejos fins i tot en els països més rics, com els Estats Units. Tot i que no han faltat testimonis, en definitiva, el món encara no ha après la lliçó fonamental: que «qualsevol guerra, qualsevol enfrontament armat, acaba sent una derrota per a tots»

La pau és l’objectiu

En un article que Amnistia Internacional va publicar sobre dades i estadístiques de l’ús d’armes entre 2012 i 2016, es revela una mostra del que resulta una cultura de violència: per exemple, més de 500 persones moren cada dia per la violència armada i una mitjana de 2.000 resulten ferides; a més, el 44% dels homicidis al món es comet amb armes de foc. Això es relaciona directament amb la indústria de les armes: 8 milions d’armes portàtils són produïdes cada any, juntament amb 15.000 milions de cartutxos de munició. I pel que fa al conflicte armat, Acció contra la violència armada (Action on Armed Violence, AOAV) va avançar que el panorama del 2023 no sembla ser encoratjador: els nous enfrontaments, en particular la invasió russa a Ucraïna i les explosions a Àsia, es van sumar als conflictes i lluites armades en curs al Corn d’Àfrica i Orient Mitjà, entre altres.

L’únic camí possible per frenar aquesta envestida és buscar i posar en marxa, en l’àmbit local i internacional, vies de diàleg real i assumir «la no-violència» com «una guia per a la nostra actuació». Aquest missatge fa ressò del que va avançar el papa Joan XXIII fa 60 anys: «La violència mai ha fet una altra cosa que destruir, no edificar; encendre les passions, no calmar-les; acumular odi i enderrocs, no fer fraternitzar els contendents, i ha precipitat els homes i els partits a la dura necessitat de reconstruir lentament, després de proves doloroses, sobre les destrosses de la discòrdia».

Pau sense armes

En un moment de la història marcat pel conflicte a Ucraïna, que ha implicat un gran nombre de països en l’últim any, Francesc recorda que, fins i tot en els casos de legítima defensa, l’objectiu final ha de ser sempre la pau: fins i tot quan aquesta pau, com avui, sembla llunyana. Però «una pau duradora -afegeix- només pot ser una pau sense armes», i per això insisteix en el tema que li és molt estimat com es el desarmament a tots els nivells, fins i tot dins de la societat: «la cultura de la no-violència -conclou de fet, en la seva intenció de pregària- passa per un recurs cada vegada menor a les armes, tant per part dels Estats com dels ciutadans».

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Déu reclamarà més d’aquells a qui ha donat més.

(Lc 12,39-48)