Fontrodona: «Cal pensar en un model on la persona sigui el centre i la finalitat de l’activitat econòmica»

Entrevista a Joan Fontrodona, director del Departament d’Ètica Empresarial d’IESE Business School

16 Febr, 2021
Església de Barcelona

En les 56enes Jornades de Qüestions Pastorals de Castelldaura d’enguany s’ha reflexionat al voltant de la fraternitat i l’amistat social, en el marc de l’encíclica Fratelli tutti. Un dels ponents, el Dr. Joan Fontrodona, director del Departament d’Ètica Empresarial d’IESE Business School, afirma que a l’encíclica el Papa «ens vol fer adonar de la riquesa de la proposta cristiana: la revolució de l’amor, de no considerar ningú com a foraster, de no posar barreres, de no excloure ningú», i s’ha preguntat si un altre model econòmic és possible.

Considereu aquesta dimensió un eix central de l’evangelització en aquest inici de mil·lenni?

Com diu el Sant Pare, estaria molt bé que el mateix esforç que posem per descobrir nous planetes el poséssim per descobrir les necessitats dels qui estan al voltant nostre. El centre del missatge de l’evangelització és Crist, però si veiéssim Crist en els altres els tractaríem molt diferent.

Confieu que aquestes paraules del Papa tindran un impacte en la nostra societat?

Sovint em sembla que, de les coses que diu el Sant Pare, la gent tria només aquelles que els interessa. Fent això, es perd part de la força que té la coherència del seu missatge. Francesc ens recorda un llistat de principis i criteris d’acció que ens poden servir perquè cadascú, des de la seva llibertat i responsabilitat, faci propostes concretes als problemes que té la nostra societat.

És possible un altre model econòmic?

El model econòmic predominant ha donat una importància exagerada al retorn econòmic de l’activitat empresarial. El benefici econòmic és una condició necessària, però no suficient, per valorar l’actuació d’una empresa. Cal pensar en un model on la persona sigui el centre i la finalitat de l’activitat econòmica. Per fer possible aquest nou model fa falta, sobretot, que ens adonem que hem de capgirar els termes: els beneficis són un mitjà, no un fi; les persones són un fi, no un mitjà.

Entrevista realitzada per Òscar Bardají i Martín per al Full Dominical del 21 de febrer

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.🍿 «El día de la revelación»🍿 «Las locas del Obelisco»🍿 «Viaje al país de los blancos»🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»🍿 «Las ovejas detectives»▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcatImatge: Generada amb IA (OpenAI) ... See MoreSee Less
View on Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

2 weeks ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Si algú es vol fer servidor meu, el Pare l’honorarà.

(Jn 12,24-26)