Fontrodona: «Cal pensar en un model on la persona sigui el centre i la finalitat de l’activitat econòmica»

Entrevista a Joan Fontrodona, director del Departament d’Ètica Empresarial d’IESE Business School

16 Febr, 2021
Església de Barcelona

En les 56enes Jornades de Qüestions Pastorals de Castelldaura d’enguany s’ha reflexionat al voltant de la fraternitat i l’amistat social, en el marc de l’encíclica Fratelli tutti. Un dels ponents, el Dr. Joan Fontrodona, director del Departament d’Ètica Empresarial d’IESE Business School, afirma que a l’encíclica el Papa «ens vol fer adonar de la riquesa de la proposta cristiana: la revolució de l’amor, de no considerar ningú com a foraster, de no posar barreres, de no excloure ningú», i s’ha preguntat si un altre model econòmic és possible.

Considereu aquesta dimensió un eix central de l’evangelització en aquest inici de mil·lenni?

Com diu el Sant Pare, estaria molt bé que el mateix esforç que posem per descobrir nous planetes el poséssim per descobrir les necessitats dels qui estan al voltant nostre. El centre del missatge de l’evangelització és Crist, però si veiéssim Crist en els altres els tractaríem molt diferent.

Confieu que aquestes paraules del Papa tindran un impacte en la nostra societat?

Sovint em sembla que, de les coses que diu el Sant Pare, la gent tria només aquelles que els interessa. Fent això, es perd part de la força que té la coherència del seu missatge. Francesc ens recorda un llistat de principis i criteris d’acció que ens poden servir perquè cadascú, des de la seva llibertat i responsabilitat, faci propostes concretes als problemes que té la nostra societat.

És possible un altre model econòmic?

El model econòmic predominant ha donat una importància exagerada al retorn econòmic de l’activitat empresarial. El benefici econòmic és una condició necessària, però no suficient, per valorar l’actuació d’una empresa. Cal pensar en un model on la persona sigui el centre i la finalitat de l’activitat econòmica. Per fer possible aquest nou model fa falta, sobretot, que ens adonem que hem de capgirar els termes: els beneficis són un mitjà, no un fi; les persones són un fi, no un mitjà.

Entrevista realitzada per Òscar Bardají i Martín per al Full Dominical del 21 de febrer

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
⛪ La basílica de Santa Maria de Mataró ha celebrat el cinquè centenari de la seva dedicació amb una eucaristia presidida pel cardenal Joan Josep Omella.💬 «Ara ens toca a nosaltres continuar escrivint la història», va destacar el cardenal durant l'homilia, convidant els fidels a mantenir viu el llegat de fe rebut al llarg de cinc segles.🙏 Una celebració per recordar el passat amb gratitud i mirar cap al futur amb esperança.📸 Compartim alguns moments d'aquesta jornada! ...
View on Facebook (opens in a new tab)

6 days ago

Arquebisbat de Barcelona
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

A casa del meu Pare hi ha lloc per a molts.

(Jn 14,1-6)