La Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna celebra el seu 30è aniversari amb un acte institucional i festiu

El discurs del degà fundador de la Facultat de Comunicació de Blanquerna, Dr. Miquel Tresserras, ha rebut una ovació per part del públic

16 Juny, 2025
Església de Barcelona

Foto: Blanquerna – Universitat Ramon Llull

La Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna – Universitat Ramon Llull ha celebrat aquest divendres al vespre el seu 30è aniversari. Ho ha fet amb un acte institucional a l’auditori del centre, seguit d’una trobada festiva a la cafeteria de la Facultat. L’acte ha aplegat estudiants, alumni, professorat, personal d’administració i serveis, així com membres de la direcció de la Fundació Blanquerna i convidats institucionals.

L’acte ha començat amb la projecció d’un vídeo commemoratiu. El degà, Dr. Marc Polo, ha donat la benvinguda recordant com la Facultat va néixer amb «una convicció que la comunicació i les relacions internacionals eren claus per entendre i transformar el món». «Volíem formar persones capaces de fer-ho amb rigor, compromís i sensibilitat, ha emfatitzat».

Tot seguit, el Dr. Jordi Riera, director general de la Fundació Blanquerna, ha volgut reconèixer els fundadors: «La magnitud del repte d’aixecar una facultat de comunicació només la podien assumir persones de l’alçada, la visió i el talent del Miquel Tresserras, l’Albert Sáez i el Josep A. Rom».

A continuació, ha sigut el torn del Dr. Salvador Pié, president de la Fundació Blanquerna en el moment de la fundació de la Facultat. Ha destacat la rellevància de les facultats de comunicació en les universitats d’inspiració cristiana. Així, ha recordat les paraules del papa Francesc sobre la necessitat de fer una «valenta revolució cultural des de la comunicació».

Ovació al degà fundador de la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna

Ha seguit el Dr. Miquel Tresserras, degà fundador de la Facultat, que ha compartit diverses anècdotes del seu mandat. Sobre la comunicació i la tasca social dels comunicadors, ha afirmat que «una veritat òbvia en pot amagar una altra de fonamental que permet entendre-ho tot». El seu discurs ha estat interromput en diverses ocasions pels aplaudiments dels assistents i ha acabat amb una ovació general dempeus.

El Dr. Josep A. Rom ha ofert una narració en un to més distès. Ha glossat els inicis de la Facultat a través de tres vinyetes que ha creat per a l’ocasió, inspirades en la mitologia del western cinematogràfic.

El degà Marc Polo ha donat pas després a quatre intervencions representatives de la comunitat Blanquerna: Cristina Feixas, en nom del PAS; Míriam Algueró, alumni de la primera promoció; Carme Basté, professora també de la primera promoció, i Regina Hernández, estudiant actual. Totes quatre han compartit vivències i reflexions en primera persona.

El discurs de cloenda institucional ha anat a càrrec del Dr. Josep Maria Carbonell, actual president de la Fundació Blanquerna i degà de la Facultat entre 2011 i 2022. Carbonell ha destacat la continuïtat i el compromís del projecte formatiu de la Facultat: «En un món incert, convuls, sacsejat novament per les guerres, avui més que mai és una exigència moral manifestar el nostre compromís per la pau».

Un cop acabada aquesta primera part més institucional, els assistents s’han dirigit a la cafeteria per continuar la celebració. Les autoritats acadèmiques han descobert un mosaic commemoratiu fet amb fotografies dels assistents que formaven el logotip dels 30 anys, moment en què el degà ha proposat un brindis. La vetllada ha continuat amb un sopar i música a càrrec del deejay Jansen, nom artístic de l’alumni de Blanquerna Jan Bifolco.

Font: Blanquerna – Ramon Llull

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

5 days ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Herodes va fer decapitar a Joan i els seus deixebles ho van fer saber a Jesús.

(Mt 14,1-12)