El Museu Diocesà inaugura l’exposició ‘La processó crema. El diable a la festa del Corpus’
El Museu Diocesà inaugura l’exposició ‘La processó crema. El diable a la festa del Corpus’
L'exposició sobre el diable i la festa del Corpus es podrà visitar fins al 28 de setembre, de dilluns a diumenge, de 10:00 a 20:00 h
17 Juny, 2025
smunoz
Foto: Silvia Muñoz
El Museu Diocesà de Barcelona ha inaugurat aquest dimarts l’exposició ‘La processó crema. El diable a la festa del Corpus’. L’exposició és un viatge fascinant per la trajectòria històrica, simbòlica i festivadel diable com a protagonista de les celebracions populars. La mostra explica des de les processons del Corpus medieval fins al naixement del nou Ball de Diables de Barcelona–Revenedors, l’any 2024. La mostra es podrà visitar fins al 28 de setembre, de dilluns a diumenge, de 10:00 a 20:00 h.
Amb una acurada selecció de plafons, imatges i documentació històrica, la mostra explora els orígens dels entremesos i la seva funció moralitzadora. També el paper dual del diable com a símbol del mal i com a figura satírica, la teatralitat dels balls parlats del model penedesenc, i l’evolució cap a opcions amb pirotècnia massiva, especialment a partir del segle XIX.
La mostra també recupera la presència documentada de diables a Barcelona des del segle XV i culmina amb el ressorgiment d’aquesta tradició amb el Ball de Diables de Barcelona–Revenedors. Reinterpreta l’acte sacramental i el format tradicional del ball parlat. L’objectiu és afegir identitat i continuïtat a les festes de la ciutat.
«Els diables tenen un paper fonamental en l’imaginari religiós popular»
La comissària de la mostra, Raquel Ferret, ha explicat que l’exposició «convida a reflexionar sobre el paper que han tingut els diables en una festa originàriament religiosa». També ha comentat que la mostra s’endinsa en com aquesta tradició «s’ha mantingut viva i transformada al llarg dels segles». «Hi trobarem reflexió i pedagogia del món del foc», ha emfatitzat Ferret. La comissària també ha destacat que el més rellevant de la mostra és «la connexió entre el símbol del mal i la teatralització popular, així com la convivència entre la litúrgia i la festa, entre el sagrat i el profà».
Ferret també ha comentat que l’exposició està pensada per a un públic ampli i divers; i, sobretot, per als amants de la cultura popular i membres de les colles de diables. Però també interpel·la curiosos que vulguin entendre millor la relació entre la tradició religiosa i la festa popular catalana. La comissària veu la mostra com «una oportunitat per valorar el patrimoni immaterial i fomentar el respecte per les tradicions locals».
La comissària ha explicat que els diables tenen un paper «fonamental en l’imaginari religiós popular: representen el mal vençut pel bé». Ferret ha manifestat que aquest ball encaixa «perfectament amb el missatge triomfant del Corpus Christi, que celebra la victòria de Crist». «A Barcelona, on el Corpus ha estat històricament una de les festes més importants, els balls de diables s’han integrat com una expressió dramàtica i catequètica, que combina teatre, foc i creença. Són importants perquè mantenen viva la memòria col·lectiva i ajuden a entendre com el poble ha viscut i reinterpretat la fe al llarg dels temps», ha destacat Ferret.
Taula rodona amb experts en el ball de Diables
Un projecte expositiu que rescata i difon aquest patrimoni immaterial propi, però també obre la porta al diàleg. Per això, dissabte 21 de juny s’ha organitzat una taula rodona d’experts d’aquest àmbit de la cultura popular i tradicional. Rep el nom “Entre el foc i la memòria: Els diables al segle XXI” vol abordar el sentit i idoneïtat d’aquest entremès festiu amb més de 700 anys d’història. També tindrà lloc al Museu Diocesà a les 17:30 h.
L’exposició i taula rodona volen contribuir a la preservació, conservació, divulgació de la festa del Corpus a Barcelona, declarada Festa Patrimonial d’Interès Nacional el 15 de juny de 2021. La mostra és una iniciativa de l’Arquebisbat de Barcelona i la Catedral de Barcelona produïda pel Museu Diocesà de Barcelona. L’exposició compta amb la col·laboració del Ball de Diables de Barcelona Revenedors i el suport de l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya.
La Catedral de Barcelona va acollir dissabte 24 d'octubre una trobada dels catecúmens de l'Arquebisbat de Barcelona amb el bisbe auxiliar, Mons. David Abadías. Una seixantena de persones procedents de parròquies de…
La basílica de Santa Maria de Mataró va celebrar aquest diumenge 25 d'octubre el 500è aniversari de la seva dedicació amb una eucaristia presidida per l'arquebisbe de Barcelona, cardenal Joan Josep Omella.…
El Museu Diocesà de Barcelona acull l'exposició Art sacre italià del segle XX dels Museus Vaticans, una selecció de pintures i escultures procedents de la Col·lecció d'Art Modern i Contemporani dels Museus…
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt arrelada a l'Aragó vol fer arribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis mateixos del cristianisme (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a partir de l'època moderna que el Pilar esdevé un gran santuari marià de la Península Ibèrica, amb una irradiació vers l'Amèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
La Pastoral Familiar presenta el seu Pla estratègic 2026–2029.El full de ruta s'ha presentat durant la Jornada d'inici de curs del Secretariat aquest dimecres a Barcelona, presidida pel bisbe Mons. David Abadías.✍️ ...