La Catedral inaugura l’Ou com balla com a símbol d’esperança i compromís social

Una dona de la Casa de Recés per a dones en situació vulnerable de la Fundació de l'Esperança posa a ballar l'Ou

19 Juny, 2025
Església de Barcelona

Fotografies: Catedral de Barcelona

L’Ou com balla ja brolla sobre la font de Sant Jordi de la Catedral de Barcelona. Aquest dimecres s’ha inaugurat al claustre del temple la nova edició d’aquesta tradició centenària que simbolitza la festivitat del Corpus a la ciutat. L’acte ha posat enguany l’accent en la dona i l’esperança amb una decoració floral que ha reforçat aquest significat, amb tonalitats violetes i blanques. 

El concepte de l’esperança s’ha destacat amb motiu de l’Any Jubilar de  convocat pel Papa Francesc amb el lema Pelegrins de l’Esperança. Alhora, com ja és habitual, la cerimònia s’ha centrat en el sentit de caritat i solidaritat que envolten la festa del Corpus. Per això, el pregó ha anat a càrrec de la Casa de Recés creada el 1744 per la Congregació de l’Esperança per acompanyar dones joves en risc d’exclusió social al districte de Ciutat Vella. Concretament, l’encarregat del pregó ha estat Xavier Campà president de la Congregació de Nostra Senyora de l’Esperança. L’encarregada de posar l’ou a ballar ha estat la Luisa Fernanda una dona jove de la Casa de Recés. 

La Casa de Recés és considerada la primera residència d’aquestes característiques a Espanya i la segona a Europa. Avui, la Fundació de l’Esperança continua aquesta missió que va iniciar la congregació d’oferir acollida residencial i acompanyament a joves dones, amb el suport de la Fundació “la Caixa”. Com afirma el canonge arxiver de la Catedral, Mn. Robert Baró, aquesta tasca té un ampli recorregut i “mereix ser reconeguda com un autèntic signe d’esperança en la nostra societat”.  

Pregó: “El record dels invisibilitzats i dels exclosos” 

L’acte ha començat amb una processó inicial per l’interior del claustre i tot seguit s’ha fet el pregó pel president de la Congregació de Nostra Senyora de l’Esperança. Aquest ha pronunciat unes paraules profundes i emotives explicant que “el Corpus no és només una celebració litúrgica: és el cos ofert, compartit, que es fa pa; però també el record dels cossos invisibilitzats i exclosos que reclamen ser acollits i dignificats”, ha afirmat. Campà ha posat en relleu el missatge del Papa Francesc, que ens convida a “convertir-nos en allò que mengem, fent de la nostra vida un regal per als altres”, deixant enrere “la lògica de la possessió i el consum” per obrir-nos a la fraternitat i la solidaritat. 

Durant el pregó, també s’ha rememorat la llarga història de la Congregació de Nostra Senyora de l’Esperança, que des de 1740 treballa per acollir dones en situació vulnerable. Aquesta institució va ser pionera a Espanya i Europa en oferir un espai de protecció i suport, fet que avui es manté viu a través de la Fundació de l’Esperança, amb el suport de la Fundació “la Caixa”. 

Xavier Campà ha destacat que “cada somriure que torna, cada pas endavant, és també Corpus. És fe feta acollida. És Eucaristia viva.” Amb aquest missatge, ha llançat una crida a la comunitat perquè aquesta festivitat sigui una invitació a sortir de nosaltres mateixos per construir una societat “més justa, més atenta i més fraterna”. 

Ornamentació floral i benedicció

Després que Luisa Fernanda posés l’ou a ballar sobre la font, el dissenyador de l’ornamentació floral va explicar com es visualitzava el concepte de l’esperança i la dona en el disseny floral. Tal com va explicar terra del recinte llueix una flor de color morat, en referència a la dona, i l’ornamentació floral puja a mode d’arc creant una ascensió cromàtica fins al blanc, símbol d’esperança. Aquesta proposta artística connecta la tradició del Corpus amb una mirada contemporània i socialment compromesa. 

Tot seguit va tenir lloc la benedicció a càrrec del degà de la Catedral de Barcelona, Mn Santiago Bueno que va espargir l’aigua beneïda entre els assistents, l’ou que ja ballava al brollador i també a les catifes florals, fetes per l’Associació de Catifaires de Catalunya.

La inauguració ha comptat amb la interpretació del Cor Schola Cantorum de la Universitat de Barcelona i la participació dels Ministrers de Santa Maria del Pi, que han acompanyat amb la seva música la màgica imatge de l’ou ballant sobre el brollador d’aigua i flors. 

Portes obertes

L’Ou com balla, amb les flors morades i blanques que simbolitzen la dona i l’esperança, es mantindrà durant els dies de celebració, convidant a tothom a reflexionar sobre la importància de cuidar allò fràgil, de mantenir la capacitat de sorpresa i de posar la vida al servei de la vida.  A partir del dijous 19 de juny – dia del Corpus Christi i jornada de portes obertes-, es podrà visitar l’Ou com balla al claustre de la Catedral dijous i divendres de 10 a 19 h, dissabte de 10 a 19:30 h, i diumenge de 9 a 13 h. En aquests horaris també es podran veure les tradicionals catifes de flors, confeccionades per l’Associació de Catifaires de Catalunya. 

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

N’escollí dotze i els donà el nom d’apòstols.

(Lc 6,12-19)