El 86% de les persones en situació administrativa irregular ateses per Càritas el 2024 no tenen un habitatge digne
Fotos: Sílvia Muñoz
La irregularitat administrativa agreuja l’exclusió social de les persones ateses per Càritas Diocesana de Barcelona. Aquesta és una de les principals conclusions que s’han remarcat aquest dijous a la presentació de la memòria 2024 de l’entitat.
Miriam Feu, responsable d’Anàlisi social i de l’Observatori de la realitat social de Càritas Diocesana de Barcelona, ha explicat que Càritas ha acompanyat unes 34.000 llars, on viuen prop de 80.000 persones, durant el 2024. Ha indicat que «les xifres de persones acompanyades són similars a l’any passat», però ha afirmat que «les necessitats s’intensifiquen». «En la majoria de casos les famílies necessiten més suport per cobrir despeses com l’habitatge», ha apuntat la responsable de Càritas. En aquest sentit, Feu ha apuntat que el 74% de les llars no disposen d’un habitatge digne, 2 punts percentuals més que l’any anterior. Aquesta xifra inclou les llars que viuen en habitacions, al carrer, en recursos residencials d’alguna entitat social, amb un lloguer sense contracte o bé ocupant. «L’habitatge continua essent un dels principals factors que aboquen a les persones a l’exclusió. L’accés a l’habitatge és tan restrictiu que més de la meitat de les llars que atenem s’han de conformar amb subsistir en una habitació de relloguer», ha advertit la responsable d’anàlisi social.
Les persones en situació administrativa irregular ho tenen més difícil. Gairebé 9 de cada 10 no disposin d’un espai adequat on viure. «La irregularitat impacta en tots els àmbits de la vida. La impossibilitat de treballar amb un contracte obliga aquestes persones a sobreviure amb feines dins el mercat informal, sense estabilitat i amb unes condicions molt dures. A més, les impedeix d’accedir a un pis amb contracte de lloguer, abocant-les a viure en habitacions de relloguer i patir tota mena d’abusos de poder sense tenir més alternativa que anar a viure al carrer», ha denunciat Feu.
En aquest sentit, Càritas ha apuntat que el 56% de les persones ateses durant el 2024 es trobaven en situació administrativa irregular. 1 de cada 4 d’aquestes persones eren infants i adolescents. «Els infants son els més invisibilitzats i els que més pateixen les conseqüències, i per això cal reforçar les polítiques públiques de protecció cap a aquest col·lectiu».
El director de Càritas Diocesana de Barcelona, Eduard Sala, ha apuntat que les persones en situació administrativa irregular reben un doble càstig. No només pateixen una situació d’exclusió social més intensa, sinó que són la principal diana dels discursos d’odi. Per aquest motiu, Sala ha demanat que es rebutgin aquells missatges i proclames que només condueixen a la divisió. “Això no va dels uns contra els altres, sinó d’un estat del benestar que fa aigües i que en lloc de garantir drets als que més ho necessiten, els enfronta”.
Tot i aquest difícil context, el director de l’entitat ha fet valdre la tasca de Càritas. Ha posat en relleu que durant el 2024, l’entitat va destinar 1,1 milions d’euros en ajudes a l’habitatge. D’aquests, 737.437 € van ser ajudes a pagar el relloguer. Unes 2.000 persones van residir en pisos unifamiliars de la Fundació Habitatge Social, pisos compartits i centres residencials.
Així mateix, Càritas va contribuir a la tramitació de més de 900 processos de regularització, un 11,4% més que l’any anterior. Sala també ha destacat que Càritas continua impulsant el treball comunitari com a eina d’integració. A més, durant el 2024 més de 15.000 persones han participat en espais relacionals i comunitaris de l’entitat.
Pel que fa a les possibles solucions, Càritas ha demanat que es garanteixi el dret a la protecció social per mitjà de l’empadronament de totes les persones que viuen en un municipi. “El padró és coneixement i obligació. No només és sinònim de residir en un municipi, sinó que garanteix que les persones puguin ser ateses pels serveis socials, independentment de la seva situació administrativa”, ha dit Sala. Així mateix, també ha demanat un compromís explícit de les administracions per acabar amb el sensellarisme i l’exclusió residencial. Sala ha demanat disposar d’habitatges socials d’emergència que donin respostes residencials temporals de caràcter universal.
Finalment, ha demanat que es promoguin vies legals i segures per aquelles persones que decideixen migrar. En aquest sentit, Càritas considera que la reforma del Reglament d’Estrangeria és insuficient per a donar resposta a les necessitats actuals. A l’hora, apel·la a la responsabilitat de tots els partits per a l’aprovació de la ILP per a la regularització extraordinària de persones estrangeres. “No fer-ho les condemna a la vulnerabilitat i l’exclusió social. La regularització no és només un benefici per les persones migrants, sinó també pel conjunt de la societat i per l’economia, tal com apunten diferents estudis. Les persones migrants aporten més del que reben, i alhora la migració no perjudica ni el nivell d’ocupació ni els salaris locals. Al contrari, la seva activitat contribueix al creixement de l’economia i a rejovenir la població”, ha dit Sala.
Finalment, el cardenal Joan Josep Omella, arquebisbe de Barcelona i president de Càritas Diocesana de Barcelona, ha fet referència a la campanya de Càritas “Mentre hi hagi persones, hi ha esperança”, indicant que tot i que les dades que Càritas podrien portar-nos a la desesperança i al pessimisme, cal que les persones que conformen l’Església de Barcelona siguin esperança davant d’un món que pateix tant de dolor. “Càritas és un testimoni que ofereix esperança al món. No només davant de desastres naturals com la DANA, sinó també acollint i acompanyant als més vulnerables de la diòcesi de Barcelona”, ha dit.
En aquest aspecte, Omella ha volgut fer valdre la tasca de les gairebé 3.200 persones voluntàries de Càritas, així com de les més de 200 persones contractades, les entitats col·laboradores, les gairebé 8.900 persones sòcies i donants, i les prop de 700 Entitats amb Cor. També ha volgut fer presents a les gairebé 80.000 persones que Càritas acompanya des de les Càritas arxiprestals, parroquials i diocesana. “Totes elles són un exemple de superació, i ens demostren dia rere dia que amb esforç i esperança, es pot tirar endavant”, ha conclòs.
Font: Càritas Diocesana de Barcelona
La parròquia de Sant Feliu de Cabrera de Mar és un dels temples singulars de l'Arxiprestat del Maresme, és esmentada per primera vegada en un document del 1025. Dedicada a Sant Feliu…
Les Festes de Sant Roc de Barcelona han celebrat enguany la seva 437a edició, consolidant-se com la festa més antiga del barri Gòtic i una de les tradicions més arrelades de la…
En ple Eixample de Barcelona, la parròquia de Sant Francesc de Sales conserva una història estretament vinculada a les religioses saleses i, posteriorment, als germans maristes. L’actual església forma part del conjunt…
