El Dr. Jordi Riera, nou director general de la Fundació Blanquerna

El Dr. Marc Franco serà el nou degà de la Facultat de Psicologia i Ciències de l’Educació i l’Esport

17 Jul, 2024
Església de Barcelona

El Patronat ha nomenat nou director de Blanquerna el Dr. Jordi Riera i Romaní, catedràtic d’Educació de la Universitat Ramon Llull (URL) i degà de la Facultat de Psicologia i Ciències de l’Educació i l’Esport en dos períodes (de 1996 al 2004, i de 2021 fins l’actualitat). A més, Riera ha estat vinculat al Rectorat de la Universitat Ramon Llull del 2006 al 2020, on va ocupar diferents càrrecs, entre els quals vicerector de Política Acadèmica i de Qualitat de la URL, i Adjunt al rector. Riera és diplomat en Magisteri per Blanquerna-URL, Llicenciat en Pedagogia i doctor en Pedagogia Social per la UAB. També és fundador i Investigador Principal (IP) del grup de recerca en Pedagogia, Societat i Innovació amb el suport de les TIC (PSITIC) de la FPCEE durant els darrers 25 anys. Participa habitualment com a ponent convidat en congressos i jornades, és autor de diversos articles i llibres i expert en temes d’Educació, Pedagogia Social i la Innovació Educativa. El Dr. Riera substitueix la Dra. Giorgia Miotto, que va ser nomenada al setembre del 2021. Durant aquests tres anys Miotto ha liderat la institució, afrontant, en un context gens fàcil, els reptes acadèmics i econòmics que s’han plantejat. 

El nou degà de la FPCEE serà el Dr. Marc Franco Sola, fins ara vicedegà acadèmic de graus i innovació de la Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport. El Dr. Marc Franco és diplomat en Magisteri d’Educació Primària amb l’especialitat d’Educació Física i Llicenciat i Doctorat en Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport per la Universitat Ramon Llull (URL). És professor de graus i màsters en Educació i membre del grup de Recerca i Innovació en Esport i Societat (GRIES) de la URL 

Els nomenaments els ha fet el president de la Fundació Blanquerna, el Dr. Josep Maria Carbonell, i es faran efectius l’1 de setembre del 2024. 

Font i imatges: Blanquerna

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

4 days ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

No és el fill del fuster? D’on li ve, tot això?

(Mt 13,54-58)