Evangelitzar a l’Àfrica

Àfrica, tan a la vora en qüestió de quilòmetres i tan lluny en qüestions socials, espirituals i contextuals. En moltes ocasions una realitat oblidada pels països occidentals que es preocupen de manera puntual i efímera dels problemes dels veïns del costat.

El pare Josep M. Sabé, un salesià que fa 18 anys que evangelitza a l’Àfrica, ha explicat la situació del continent veí a la parròquia de Santa Tecla de Barcelona. Ens presenta l’espiritualitat i el context actual del continent, exposant la seva realitat, amb els aspectes positius i amb els que ho són tant.

L’Àfrica és jove

El continent africà és tot el contrari al que Europa està acostumada. “Àfrica és jove, és la gent jove la que domina la parròquia” assegura el P. Sabé. La parròquia de Yaoundé (Camerun) respon a l’esquema de la denominada comunitat base, és a dir, cada comunitat de la parròquia està repartida per cada barri; es descentralitza la parròquia formant petits grups perquè tothom pugui anar a missa sense haver de recórrer molts quilòmetres de distància.

La parròquia acull la diversitat

Hi ha una riquesa cultural molt gran. A la província del Camerun, uns 36 grups de parròquia, repartits en aquestes comunitats base, tenen uns 5 sacerdots. Segons Josep M. Sabé. “Es mostra una gran importància a l’Església, la gent és la que va a la parròquia per compartir les seves tristeses i les seves alegries”. Un altre punt a tenir en compte és que: “A l’Àfrica, la gent tira endavant i demana; no és tan necessari sortir a evangelitzar perquè el mateix poble és el qui ve” explica Sabé. A l’Àfrica, les persones surten a buscar l’Església, servidora i en sortida.

La missió no és fer, sinó ser

La parròquia esdevé un espai d’acollida

“La gran pregunta que em faig és: Què és viure com a missioner? Després de 18 anys a l’Àfrica he après que el que podem fer és molt poc. No es va a l’Àfrica per fer sinó per ser. Ser deixebles” explica Mn. Sabé. “S’ha de respondre als problemes però no per fer més, ja que no arreglarem el món. En moltes ocasions la realitat ens sobrepassa. Són situacions molt frustrants en les que un s’adona que no pot fer res per canviar el món només quedar-se i ajudar amb tot el que pugui” conclou.

Quan es coneix; les etiquetes, els estereotips, cauen

Segons el pare salesià, és necessari conèixer i viure altres situacions, altres cultures, per entendre les persones que les viuen. És en aquell moment quan tot el que un té preconcebut cau.

Cal fer Església

“Cal fer les coses amb bondat i intentar fer grup, fer-ho junts, ja que un sol no pot fer res i acabarà ensorrant-se” una realitat molt comuna que requereix un gran esforç mental per no decaure. “Hem d’entendre que no es pot arreglar tot, jo no puc arreglar les coses però si puc ser deixeble teu”. L’altre punt important a comentar és que “L’Església ha de ser signe, deixeble i no voler canviar el món. Signes que facin creïble el que es predica, cal fer el que es predica” explica el sacerdot.

Un dels signes es veu en l’educació dels joves africans i com l’Església hi influeix. Ho fa gràcies als programes i a les quatre escoles professionals de la província de Yaoundé, que ofereixen als joves un ofici, com la fusteria, la soldadura o la informàtica amb una finalitat clara; acabar treballant ja sigui cercant empreses on puguin fer el seu ofici o ajudar-los a obrir el seu propi negoci.

El context

El context religiós africà és ben diferent de l’europeu. Europa és més freda, més laica. L’Àfrica és tot el contrari. L’Església és una de les institucions més creïbles i més importants.

S’ha d’entendre que l’Església no és una ONG

En molts casos els governs demanen ajuda en temes tan transcendentals com són la sanitat o l’educació. Uns temes que hauria de portar l’Estat però que, en moltes ocasions, porta l’Església. “Es demana que l’Església controli els pressupostos del Txad. Al Congo l’única veu que escolta el govern és la de la Conferència Episcopal”. Són alguns dels exemples que ha donat a conèixer el pare Josep M. Sabé.

Els països africans estan vivint una de gran inestabilitat. S’està patint un greu retrocés. “L’economia del Txad ha fet fallida. El Camerun viu tres conflictes bèl·lics als extrems del país. Un clar exemple és el grup extremista islàmic del Boko Haram” explica el pare salesià.

«La guerra t’ho treu tot»

Aquest fort retrocés, també implica guerra, i la guerra implica pèrdua. “Gent amb negoci que ja no el té, persones fugint perquè no tenen un lloc on poder estar segurs” explica el sacerdot “És una situació que et sacseja”.

Josep María Sabé

Josep María Sabé és un sacerdot salesià que va descobrir, a l’antiga província salesiana de Barcelona, la seva vocació missionera. L’any 2000 comença la seva experiència missionera a Àfrica, concretament a la capital de Gabon, Libreville. 18 anys més tard es troba realitzant la seva tasca pastoral a Yaoundé (Camerun). El Pare Sabé ha realitzat la seva missió en 6 països africans: Txad, Gabon, República Centreafricana, Congo, Camerun i Guinea Equatorial

L’Església no està de pas

Segons explica el pare salesià, en molts moments un es pregunta on està Déu: “La gent necessita saber, en aquells moments, que enmig del mal, l’Església no els abandona”.

L’Església està a l’Àfrica