«Estiu 1993»

«Enlluernadora», «desborda emoció i precisió», «plena de sensibilitat i bellesa», «un prodigi de delicadesa», «meravellosa»… Amb aquestes qualificacions arriba aquest 30 de juliol als cinemes l’òpera prima de la directora catalana Carla Simóm Estiu 1993, que ha acaparat l’atenció de totes les crítiques, per a moltes d’elles, fins ara la millor producció audiovisual del 2017.

Sinopsis

Es tracta de la història de la Frida, una nena de sis anys que perd la seva mare i haurà de fer front a un període de dol. Tot aquest procés tindrà lloc durant l’estiu de 1993 quan anirà lluny de la seva casa i amics enmig del camp amb els seus tiets, els nous pares adoptius i la seva cosina. Enmig d’aquesta nova realitat, la petita protagonista haurà d’adaptar-se a una nova vida.

Enlluernadora òpera prima

Es tracta del primer debut rere la càmera de la Carla Simó, lloada com a guionista i directora en aquesta pel·lícula, en la qual plasma ni més ni menys que la seva pròpia experiència personal. Segons declaracions seves al diari El Mundo, Estiu 1993 l’ha dut a terme a partir d’un «sentiment de responsabilitat» cap a la seva família. «Tota la meva feina consisteix en reconèixer i donar sentit a l’absència», explica al diari. Ho fa amb tacte i una delicadesa desbordant reflectida amb la dolça interpretació de la Laia Artigas, que posa cara a la nena protagonista.

Un regal pel cinema espiritual, segons el crític Mn. Peio Sánchez, que destaca com en un petit itinerari l’espectador percep el valor de la vida, la lluita per continuar vivint i la família, com a peça fonamental per superar el dol.

Comentari Mn. Peio