Es presenta a Barcelona «Libres», un documental sobre la vida contemplativa
El relat s'explica a través de dotze monestirs de clausura d'Espanya, des d'on ens parlen els monjos i les monges de vida contemplativa
Aquest cap de setmana arriba als cinemes ‘Libres’, un documental inèdit sobre la vida contemplativa. Diumenge 23 d’abril, coincidint amb la Diada de Sant Jordi, es farà la presentació al Sarrià Multicinemes de Barcelona, a les 19:50 h, amb el crític de cinema Mn. Peio Sánchez.
Aquest llargmetratge produït conjuntament per Bosco Films y Variopinto Producciones, ha estat dirigit per Santos Blanco i guionat per Javier Lorenzo.
12 monestirs, testimoni de vida contemplativa
El relat s’explica a través de dotze monestirs de clausura d’Espanya, des d’on els monjos i les monges de vida contemplativa expliquen allò que els transmet aquest estil de vida, la seva vocació. Tal com explica el crític de cinema, “estem davant d’un documental que harmonitza els testimonis forjats a la vida contemplativa d’un grapat de monges i monjos, en una realització de gran bellesa formal”.
La realització del documental ha tingut lloc a Burgos, Madrid, Navarra, Salamanca, Sant Pere de Cardeña, Las Batuecas i Monestir Leire, entre d’altres. En aquest sentit es nombrosa la quantitat de testimonis que abasteix el documental, que aconsegueix explicar a través de la veu dels religiosos i religioses de vida contemplativa com és el seu dia a dia. Així, expliquen la seva vida de “renúncia i d’alegria, de treball que toca la terra i de comunitat amistosa, de proves i duresa. Però, sobretot, s’emocionen quan, traspassats, revelen la seva experiència de Déu, la seva saviesa secreta surt a la llum i toca l’espectador”, explica Peio Sánchez.
L’art i bellesa
Quant a l’aspecte tècnic, entre la crítica s’ha lloat especialment la capacitat de captar la bellesa d’aquest entorn. Cal mencionar la composició musical d’Oscar Martín Leanizbarrutia i la fotografia de Carlos De la Rosa García. Des de la música fins a la posició del focus, posant proximitat i distància a l’entorn que descobreix a l’espectador. Tot plegat explica com diu el crític de cinema “la bellesa del petit que s’expandeix en immensitat transcendent”.
