Barcelona acollirà un congrés internacional sobre el papa Francesc

Diferents bisbes i teòlegs del món participaran aquest novembre en una trobada que vol aprofundir en «L'aportació del papa Francesc a la teologia i a la pastoral de l'Església»

05 Nov, 2019
Església de Barcelona

L’Ateneu Sant Pacià ha convocat els propers 12, 13 i 14 de novembre el congrés sobre L’aportació del Papa Francesc a la teologia i a la pastoral de l’Església, que tindrà lloc a la Facultat de Teologia de Catalunya. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella presidirà el congrés on acudiran més d’una quinzena de bisbes i teòlegs.

El congrés es fa amb l’objectiu de reflexionar i aprofundir en les claus del pontificat del Sant Pare. Precisament, el pròxim març de 2020 celebrarà el setè any. Set anys d’un pensament que ha revolucionat l’Església, obrint-la de portes en fora, fent-la més sensible a l’ecologia, a les famílies, al joves i als greuges que pateixen les persones de les perifèries i els refugiats. Per això, tal com explica el rector de la institució acadèmica, Mn. Armand Puig, «és un moment idoni per entrar i reflexionar en les claus que ens ha donat el Papa Francesc».

Reflexió i Acció

Un dels trets que ha caracteritzat el recorregut del Papa fins ara ha estat la manera d’actuar. Una manera de procedir partint de la reflexió, per passar seguidament a l’acció. «Reflexió més acció, és a dir, teologia i la pastoral aplicada, aquest ha estat l’exemple que ha donat el Sant Pare des que va arribar al Vaticà, explica Armand Puig. Segons el biblista,«el congrés pretén parar atenció en les diferents línies de la teologia i la pastoral del Sant Pare». «Un papat que inicia el segons Post-Concili», afegeix.

Papat amb paraules i gestos

Francesc és un pastor que parla amb les paraules i els gestos, que s’adreça als de lluny i als de prop, i que predica i pràctica l’audàcia evangèlica, la parresia apostòlica. Alhora Francesc és un teòleg de la inclusivitat, que no dissocia reflexió teològica i praxi teològica. És a dir, mira el món amb «misericòrdia» i demana la «integració» per als estrangers i per als ferits en l’esperit.

La «ciutat» és pel Sant Pare, un espai habitat pel mateix Déu, en el qual una Església missionera i propera, alliberada de tota autoreferencialitat, trobarà el nexe entre Evangeli i vida i esdevindrà principi d’unitat de la humanitat sencera.

Explorar i entrar

En aquest sentit, el congrés vol explorar les noves rutes. Aquelles línies que el Papa ha obert en els seus primers set anys de ministeri com a bisbe de Roma. Amb aquesta intenció, les conferències les conduiran pastors, teòlegs i institucions acadèmiques provinents de diferents parts del món. Així, participaran Amèrica (UCA Buenos Aires, BC Boston), Àfrica (UCAO Yaoundé), Àsia i Europa (PUG Roma, AUSP Barcelona).

Vols anar-hi?

Accedeix al següent enllaç.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Dona, és gran la teva fe!

(Mt 15,21-28)