Barcelona acollirà un congrés internacional sobre el papa Francesc

Diferents bisbes i teòlegs del món participaran aquest novembre en una trobada que vol aprofundir en «L'aportació del papa Francesc a la teologia i a la pastoral de l'Església»

05 Nov, 2019
Església de Barcelona

L’Ateneu Sant Pacià ha convocat els propers 12, 13 i 14 de novembre el congrés sobre L’aportació del Papa Francesc a la teologia i a la pastoral de l’Església, que tindrà lloc a la Facultat de Teologia de Catalunya. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella presidirà el congrés on acudiran més d’una quinzena de bisbes i teòlegs.

El congrés es fa amb l’objectiu de reflexionar i aprofundir en les claus del pontificat del Sant Pare. Precisament, el pròxim març de 2020 celebrarà el setè any. Set anys d’un pensament que ha revolucionat l’Església, obrint-la de portes en fora, fent-la més sensible a l’ecologia, a les famílies, al joves i als greuges que pateixen les persones de les perifèries i els refugiats. Per això, tal com explica el rector de la institució acadèmica, Mn. Armand Puig, «és un moment idoni per entrar i reflexionar en les claus que ens ha donat el Papa Francesc».

Reflexió i Acció

Un dels trets que ha caracteritzat el recorregut del Papa fins ara ha estat la manera d’actuar. Una manera de procedir partint de la reflexió, per passar seguidament a l’acció. «Reflexió més acció, és a dir, teologia i la pastoral aplicada, aquest ha estat l’exemple que ha donat el Sant Pare des que va arribar al Vaticà, explica Armand Puig. Segons el biblista,«el congrés pretén parar atenció en les diferents línies de la teologia i la pastoral del Sant Pare». «Un papat que inicia el segons Post-Concili», afegeix.

Papat amb paraules i gestos

Francesc és un pastor que parla amb les paraules i els gestos, que s’adreça als de lluny i als de prop, i que predica i pràctica l’audàcia evangèlica, la parresia apostòlica. Alhora Francesc és un teòleg de la inclusivitat, que no dissocia reflexió teològica i praxi teològica. És a dir, mira el món amb «misericòrdia» i demana la «integració» per als estrangers i per als ferits en l’esperit.

La «ciutat» és pel Sant Pare, un espai habitat pel mateix Déu, en el qual una Església missionera i propera, alliberada de tota autoreferencialitat, trobarà el nexe entre Evangeli i vida i esdevindrà principi d’unitat de la humanitat sencera.

Explorar i entrar

En aquest sentit, el congrés vol explorar les noves rutes. Aquelles línies que el Papa ha obert en els seus primers set anys de ministeri com a bisbe de Roma. Amb aquesta intenció, les conferències les conduiran pastors, teòlegs i institucions acadèmiques provinents de diferents parts del món. Així, participaran Amèrica (UCA Buenos Aires, BC Boston), Àfrica (UCAO Yaoundé), Àsia i Europa (PUG Roma, AUSP Barcelona).

Vols anar-hi?

Accedeix al següent enllaç.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

No calia, precisament en dissabte, deslligar aquesta filla d’Abraham.

(Lc 13,10-17)