Encomanats a la Mare de Déu de les Claus

La Catedral de Barcelona manté oberta la capella de la Immaculada Concepció de la Mare de Déu, protectora de la ciutat en temps de pandèmia

02 Abr, 2020
Església de Barcelona

 

Des que va començar l’estat d’alerta amb motiu de la pandèmia del Covid-19, a la Catedral de Barcelona estan obertes les reixes de la capella de la Immaculada Concepció de la Mare de Déu. El motiu: encomanar la població de la ciutat i arxidiòcesi a aquella que ha estat la seva advocada davant les epidèmies durant segles. Mn. Josep M. Martí i Bonet, canonge de la Seu i director de l’Arxiu Diocesà ens ho relata així:

Les claus de la ciutat

Fa uns vuitanta anys que al claustre de la Catedral de Barcelona, en la part que correspon al carrer del Bisbe, hi havia la capella dedicada a la Mare de Déu sota l’advocació de la Immaculada Concepció o Puríssima. El Consell de Cent hi acudia al segle XVI, segons les cròniques, a sol·licitar ajut per a la ciutat de Barcelona, en cas de guerra, de patir fam o si la seva població minvava pels estralls de la pesta. El dia 19 de juliol de 1651 el Conseller en Cap i la totalitat del Consell es dirigiren a la Catedral demanant protecció per poder vèncer la plaga. La petició fou escoltada -segons les cròniques-, i per tant s’establí que cada 19 de juliol -i després també el 8 de desembre, durant la festa de la Immaculada- tot Barcelona havia de fer el “vot de poble”, i això vol dir que la gent no podia treballar i havia d’anar a complir el precepte d’oir missa, a més d’assistir a la conseqüent processó. El Conseller en Cap oferia a la Mare de Déu les claus de tots els portals de la ciutat perquè fossin protegits d’aquell mal -anomenat “mal de contagi” o “pesta”- o dels enemics invasors que assetgessin les muralles. Quan la imatge de la Mare de Déu de les Claus es va traslladar a l’interior del temple, l’antiga capella del claustre es dedica a les víctimes de la persecució religiosa de la Guerra Civil.

Es constituí també una confraria de la Immaculada que preparava els honors i les grans festes que tenien lloc amb motiu de l’esmentat “vot de poble”. Aquesta confraria tenia, en el número 30 del carrer de Portaferrissa, una casa que era propietat de la sagristia i confraria de la Immaculada Concepció -o Mare de Déu de les Claus- fins el 1714. A la façana s’hi podia veure una capelleta dedicada a la Immaculada.

Encara actualment, cada 19 de juliol i cada 8 de desembre es celebra una festa a la seva capella de la Catedral, a la qual antigament assistien els confrares vestits del blau de la Puríssima.

Mn. Josep Maria Martí i Bonet

El papa Francesc, tot visitant el passat 15 de març l’antiquíssima imatge de Maria, anomenada Salut del Poble Romà, ens convidà a encomanar-nos a la Mare de Déu amb una bella pregària, culminada per la més antiga oració coneguda adreçada a la Verge, el Sub tuum praesidium. 

Seguint la tradició barcelonina d’encomanar-nos a la Santa Verge, des de la Catedral volem posar a l’abast dels fidels la pregària del Sant Pare i la imatge tan estimada de la Immaculada Concepció de Maria, la Mare de Déu de les Claus de les portes de la ciutat.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

La seva cara es tornà resplendent com el sol.

(Mt 17,1-9)