En marxa pels privilegiats del Regne de Déu

Al voltant de 200 persones s'uneixen en la III Jornada Mundials pels Pobres amb la Delegació de la Pastoral Social i Caritativa

18 Nov, 2019
Església de Barcelona
Fotografies: Ramon Ripoll

Aquest cap de setmana ha tingut lloc la celebració de la Tercera Jornada Mundial per als Pobres. Mentre al Vaticà el Sant Pare va gaudir d’un esmorzar compartit amb els més vulnerables, a Barcelona va tenir lloc un concert. L’objectiu era el de  recordar que “l’esperança mai es perd” i cal aturar-nos i estendre la mà a aquell que ens necessita. 

En marxa per als pobres

Al voltant d’un centenar de persones es van congregar a la Plaça de Catalunya. Allà es va iniciar la trobada organitzada per la Delegació de la Pastoral Social i Caritativa, amb el Secretariat diocesà de pastoral pels marginats. La primera part va consistir en una marxa per visibilitzar la lluita en contra de la pobresa. 

Amb una gran pancarta on hi dèia “L’Esperança dels pobres mai no es frustrarà”, el lema d’aquest 2019,  van baixar caminant per les Rambles fins a arribar a l’església de la Mare de Déu del Betlem. El delegat de la pastoral social i rector de la parròquia, Mn. Joan Costa va rebre al assistents donant-los a tots la benvinguda i agraint-los l’assistència. En la seva intervenció, va recordar el missatge del Sant Pare amb motiu de la Jornada:

A totes les comunitats cristianes i els qui senten la necessitat de portar esperança i consol als pobres, demano que es comprometin perquè aquesta Jornada Mundial pugui reforçar en molts la voluntat de col·laborar activament perquè ningú se senti privat de proximitat i solidaritat. Que ens acompanyin les paraules de profeta que anuncia un futur diferent: «A vosaltres, els que temeu el meu nom, us el sol de justícia i trobareu salut a la seva ombra» (Mal 3,20).

 

El delegat de la Pastoral va recalcar “la voluntat de col·laborar activament perquè ningú se senti privaqt de proximitat i solidaritat” i va donar la paraula al cap del Secretariat diocesà de pastoral pels marginats, Àngel Zambrana. 

Mai perdre l’esperança

Zambrana, va emfatitzar en el lema d’aquesta Jornada i va subratllar la necessitat de no perdre l’esperança. Tal com va dir, “hem de donar esperança i aturar-nos en situacions de pobresa”. “Donar un somriure i una paraula amiga, amb una mirada neta”. Va recordar que en el Regne de Déu, els pobres tenen un lloc preferent que de vegades s’oblida. Cal  “donar esperança i aturar-nos en situacions de pobresa on donar un somriure i una paraula amiga”. “Escoltar, no jutjar i ser propers per acompanyar-los en el camí per a la construcció del regne de Déu amb alegria i deixant que deu actuï a les nostres mans”, va dir. 

Després de les paraules encoratjadores dels dos responsables, va continuar  amb un concert a càrrec del grup Worship. Una actuació musical per “recordar-nos que ens hem d’aturar i donar una mà als més vulnerables”, tal com va dir Zambrana.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Nascut a Montpeller (Llenguadoc), cap al 1350, Roc vengué tot el que tenia i inicià un pelegrinatge per Itàlia en què es dedicà a atendre les moltes víctimes de la pesta negra que assolava Europa. Va morir abans de fer quaranta anys, i ben aviat assolí una gran popularitat com a advocat contra la pesta i altres epidèmies. Canonitzat el 1629. «Se’l representa vestit de pelegrí, amb la cama nafrada (que ensenya) i un gos al seu costat. Nosaltres, fàcilment amaguem les nostres ferides (defectes, manies, misèries...). Això no ens prova, ens debilita, fa que la gent malparli. I si tens el valor, com Sant Roc, de “mostrar les teves ferides”?» (Anselm Grün, monjo i psicòleg).«Quan Sant Roc tomba l’espatlla, el temps canvia», segona una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
El Papa Pius XII (01.11.1950) proclamà que «l'Augusta Mare de Déu obtingué finalment ser pujada en cos i ànima a la glòria del cel» quan encara eren recents els horrors de la Segona Guerra Mundial. El conflicte havia massacrat milions de cossos, morts a les trinxeres, als camps de concentració o a les mateixes ciutats per efecte dels bombardejos. En aquest context, la festa d'avui ens parla que el cos humà té un valor transcendent i forma part indissoluble de la unitat de la persona.Solemnitat de l’Assumpció de la benaventurada Mare de Déu, Mare del nostre Déu i Senyor Jesucrist, que, acabat el curs de la seva vida a la terra, va ser elevada en cos i ànima a la glòria dels cels. Aquesta veritat de fe, rebuda de la tradició de l'Església, va ser definida solemnement pel papa Pius XII (1950).«Per la Mare de Déu d’agost, a les set ja és fosc», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
📍 Sant Francesc de Sales, una joia amagada al cor de l’Eixample.⛪ Coneguda popularment com les Saleses, aquesta parròquia amaga una història fascinant. Projectada per Joan Martorell, amb la col·laboració del jove Antoni Gaudí, conserva un valuós patrimoni artístic i arquitectònic que sorprèn a cada pas. ✨#EsglésiaBarcelona #SantFrancescDeSales #LesSaleses #Patrimoni ... See MoreSee Less
View on Facebook
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.🍿 «El día de la revelación»🍿 «Las locas del Obelisco»🍿 «Viaje al país de los blancos»🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»🍿 «Las ovejas detectives»▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcatImatge: Generada amb IA (OpenAI) ... See MoreSee Less
View on Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Calia complir això sense deixar allò altre.

(Mt 23,23-26)