«Al Sínode s’ha escoltat el clam dels pobres de l’Amazònia i de la Terra»

El Sínode de l’Amazònia, convocat pel papa Francesc i que s’ha celebrat al Vaticà del 6 al 27 d’octubre, ha comptat amb la participació d’un jesuïta català. Es tracta del teòleg Víctor Codina, que actualment resideix a Barcelona i forma part de l’equip del centre d’estudis Cristianisme i Justícia. Durant més de 30 anys ha viscut a Bolívia, on ha estat professor de teologia a la Universitat Catòlica de Cochabamba i ha treballat amb sectors populars.

Víctor Codina es va desplaçar a Roma per participar a les sessions del Sínode. Prèviament havia format part del grup d’experts encarregat d’elaborar el document preparatori. Ara, ja de nou a Barcelona, recull l’experiència i en fa balanç, assenyalant quins són, des del seu punt de vista, els punts més importants d’un esdeveniment de l’Església Catòlica que toca aspectes de rellevància per a tot el món: la supervivència dels pobles indígenes i el futur del planeta.

Escolta del clam amazònic

Al Sínode, explica Codina, «s’ha escoltat el clam dels pobres de l’Amazònia i, a través d’ells, de la Terra». 68.000 persones van participar en una gran enquesta, el resultat de la qual es va recollir en el document previ. «Se’n desprèn que l’Amazònia està en una situació gravíssima i que els pobles amazònics estan amenaçats de mort» assegura el jesuïta. Les grans companyies petrolieres, forestals o elèctriques estan explotant terriblement l’Amazònia, contaminant rius i terres. Els pobles indígenes es veuen obligats a emigrar, els seus líders són amenaçats de mort i assassinats, i en el seu desplaçament a les ciutats, queden a la perifèria, trobant-se en situacions d’exclusió o delinqüència.

Per això el teòleg jesuïta lamenta que s’hagi fet una lectura reduccionista del resultat del Sínode, focalitzant en qüestions com l’ordenació d’homes casats o el diaconat de les dones. «No és just», lamenta, «i és summament sospitós». Perquè, al parer, «l’horitzó del sínode no és purament eclesial, sinó ecològic, i interpel·la a tot el món». «És una denuncia profètica contra els qui estan destruint la terra i oprimeixen els pobles amazònics, l’horitzó del sínode és la salvació del planeta».
Precisament això explica l’oposició que ha despertat des de determinats sectors socials i eclesials. Sectors que no accepten l’opció del papa Francesc pels pobres, per la justícia, pels drets humans i la defensa de la terra, ni la seva crítica al clericalisme. «Són, en el fons, atacs contra una Església que s’obre al món i es solidaritza amb els qui pateixen», afirma.

Una teologia alliberadora

Des del punt de vista teològic, explica Codina, el sínode «recull la teologia d’alliberament, però hi ha alguna cosa nova». El jesuïta explica que s’ha tingut en compte la visió dels pobles indígenes com a hereus d’una saviesa mil·lenària, que és anterior a l’arribada dels missioners que hi van anar a evangelitzar-los. Cal recollir tota aquesta herència, posant-la en valor, a la llum de la fe, i buscant un diàleg que enriqueix a tots. Finalment també assenyala la importància de prendre consciència del «pecat ecològic», perquè no només hi ha pecats contra Déu o contra els altres, sinó també quan no es respecta la Terra.

Font: Jesuïtes Catalunya