Els veïns de la plaça Nova celebren la festa de Sant Roc

La Festa Major de la Plaça Nova celebra els 431 anys en una edició marcada per la Covid-19

17 Ag, 2020
Església de Barcelona

Ahir diumenge, 16 d’agost, els veïns i veïnes de la plaça Nova van celebrar la seva Festa Major marcada per les mesures de seguretat per evitar rebrots de la Covid-19. Habitualment, les festes de Sant Roc duren tres dies, però enguany s’ha hagut de reduir la celebració a només un.

Els veïns i veïnes de l’Associació de Festes de la plaça Nova, aquest any 2020 han apostat clarament per fer el seguiment de la Festa en format streaming. Per aquest motiu, els principals actes de la Festa s’han pogut seguir en directe a través de les xarxes socials de l’associació.

Els balls d’honor dels bastoners, el nan Cu-cut, els gegants infantils, el Lleó, l’Àliga de la Ciutat, els Gegants Centenaris i el diable de Sant Roc han visitat, a les 12 h, el palau Episcopal on han estat rebuts pel vicari episcopal Mn. Antoni Casas, pel responsable de patrimoni cultural de l’Arquebisbat i canonge de la catedral, Mn. Robert Baró i per l’alcalde accidental de Barcelona, Sr. Albert Batlle.

Posteriorment, la celebració s’ha traslladat al balcó del palau Episcopal, on ha tingut lloc una antiga tradició i privilegi de les Festes de Sant Roc: s’ha col·locat la Bandera Verda de la Comissió de Festes.

La llegenda

Es diu que Sant Roc va caure malalt de pesta durant una visita a la ciutat i es va resguardar a les muralles. Tothom el va menystenir menys el gos del forner del barri, que l’anava alimentant amb panets. Gràcies a aquells pans sant Roc es va recuperar i va reprendre el seu camí acompanyat de l’animal. Així, se li atribueix al sant la protecció del barri contra la pesta que no va deixar cap mort a causa de l’epidèmia. D’aquí ve que la festa sigui un vot del poble que es renova cada any, durant la missa solemne de festa major a l’església del Pi.

Orígens 

Les festes de Sant Roc a la plaça Nova tenen l’origen el 1589. Aquell any es va fer la primera celebració en honor al sant que havia protegit els vilatans de la pesta. Aquesta tradicional celebració només s’ha interromput durant els primers anys de la guerra del Francès i per la guerra civil espanyola. Ara, des del 21 de març de 2017, les festes de Sant Roc són Festa Patrimonial d’Interès Nacional inscrita al catàleg del Patrimoni Festiu de Catalunya.

 

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.🍿 «El día de la revelación»🍿 «Las locas del Obelisco»🍿 «Viaje al país de los blancos»🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»🍿 «Las ovejas detectives»▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcatImatge: Generada amb IA (OpenAI) ... See MoreSee Less
View on Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

2 weeks ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Si algú es vol fer servidor meu, el Pare l’honorarà.

(Jn 12,24-26)