Acollir per ajudar

Entrevista a Àlex Pujol, el director general de l'empresa d'economia social de la Fundació Cassià Just, Cuina Justa

13 Ag, 2020
Església de Barcelona

Cuina Justa és l’empresa d’economia social de la Fundació Cassià Just, que genera oportunitats de feina per a les persones amb més fragilitats, tant mentals com en risc d’exclusió social. Els seus treballadors elaboren productes i serveis exclusivament en el sector de l’alimentació, per a escoles i per al turisme, que arran de la Covid-19 han vist aturada la producció en un 95%. L’Àlex Pujol n’és el director general.

Per què et vas sentir atret per aquest projecte?

L’economia social se sustenta en dues premisses: el compliment d’una missió de responsabilitat social i la sostenibilitat econòmica del propi programa. És transcendent mantenir viu el suport als projectes de feina per a persones excloses del mercat laboral perquè els valida com a persones no dependents. Col·laborar en un programa d’economia social és el millor gest per generar un futur digne i sostenible a aquestes persones.

Per què ets feliç fent la feina que fas?

El gest d’ajudar els altres té dues significacions: la primera, dirigida a donar suport, precisament, a aquelles persones que ho necessiten, que en molts casos és simplement que els hi manquen les oportunitats; la segona, dirigida a un mateix, ja que valida la teva creença i et dona el convenciment respecte a la responsabilitat social que estàs compartint.

Quin record teniu del P. Cassià M. Just?

La Fundació Cassià Just es va iniciar al Baix Llobregat, on el P. Cassià hi tenia moltes trobades amb col·lectius desafavorits. Se li va demanar que ens ajudés a impulsar un programa d’ocupació per a col·lectius amb fragilitats mentals i ens va fer costat des del primer moment. D’ell vàrem fer nostra la seva premissa “acolliu tothom”, i és per això que als treballadors només els fem una pregunta: “Vols treballar?”.

Entrevista realitzada per Òscar Bardají i Martín per al Full Dominical del 16 d’agost

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.🍿 «El día de la revelación»🍿 «Las locas del Obelisco»🍿 «Viaje al país de los blancos»🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»🍿 «Las ovejas detectives»▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcatImatge: Generada amb IA (OpenAI) ... See MoreSee Less
View on Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

2 weeks ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Si algú es vol fer servidor meu, el Pare l’honorarà.

(Jn 12,24-26)