Els seminaristes de Barcelona i Sant Feliu estrenen el nou curs 2022-23

Aquest primers dies de setembre l'equip de formadors i els futurs preveres viuen uns dies de convivència i la missa d'inici del curs amb tres els nous seminaristes

08 Set, 2022
Església de Barcelona

Els seminaristes Barcelona i Sant Feliu han estrenat el nou curs amb un temps de convivències que ha tingut lloc del 5 al 9 setembre, al mateix Seminari Conciliar de Barcelona. Durant aquesta setmana també s’ha celebrat l’acte inaugural amb la missa d’inici de curs, presidida pel bisbe de Sant Feliu, Agustí Cortés, amb l’arquebisbe de Barcelona, Card. Joan Josep Omella. Concelebrant, destacaven bisbes auxiliars, Mons. Sergi Gordo i Mons. Javier Vilanova, així com el rector del Seminari Mn. Salvador Bacardit, així com els diferents formadors i directors espirituals. 

Retrobament i posada en marxa

«Són uns dies dies de convivència i retrobament després de l’estiu, en què ens expliquem experiències viscudes». Així descriu el rector del Seminari aquesta estada inicial de curs, que els ha servit per posar-se al dia i estendre els lligams. Destaca que serveix alhora «per posar en marxa la vida comunitària de les tres residències on viuen els seminaristes». Cada una, amb la seva etapa formativa: Introductòria, discipular i configurativa . 

A més a més, aquests dies de convivència serveixen per conèixer i donar la benvinguda als nous seminaristes que s’han incorporat enguany. Aquests provenen de Barcelona, i són: Pietro Damaseno, Gerardo Velázquez i Renato Delgado. 

Durant les convivències s’ha combinat activitats d’oci i culturals amb altres més espirituals. En el vessant més lúdic, els seminaristes han gaudit d’un passeig pel Port de Barcelona, a càrrec del director de l’Apostolat del Mar, Mn. Ricard Rodríguez, i aquest divendres hi ha prevista una visita pel Passeig de Gràcia per conèixer els elements religiosos, amb Mn. Xavier Vilar. D’altra banda,  en el caire més espiritual, ha destacat el recés amb el director espiritual, Mn. Pere Montagut, sobre «Deixar-se sorprendre per Déu».

Celebració inaugural amb els bisbes

La cita més especial però, ha estat la inauguració de curs que ha tingut lloc aquest dimecres 7 de setembre. Una celebració que ha comptat amb els bisbes de les diòcesis de Sant Feliu i Barcelona i amb Mons. Francisco Simón, bisbe espanyol i convidat especial  que durant els darrers anys és bisbe al Perú.

El bisbe Cortés ha presidit la celebració i el Cardenal Omella ha pronunciat l’homilia, en la qual ha subratllat l’aspecte comunitari i fraternal que cal sobreposar al seminari. «Vivim en comunitat i per damunt de tot està la persona, i  l’amor entre nosaltres», ha dit. En aquest sentit, ha convidat a «deixar-se formar per Déu a través dels mateixos companys i pels formadors, amb confiança que Déu parla a través d’ells». 

Ha recordat que la vocació és un present del Senyor, un do que cal cuidar cada dia, treballant a les comunitats perquè «ens reconeixin com a fills, servidors i amics de Déu i portadors de la Bonanova».  

Sopar i propers actes

Com és tradició, després de la celebració es dóna pas al sopar de germanor, on s’ha presentat els nous seminaristes i s’ha informat sobre els primers actes del curs. El cardenal Joan Josep Omella ha informat que el diumenge 25 de setembre, a les 18h,  seran ordenats preveres a la Sagrada Família Íñigo de Alfonso, Jaime Moyá i Fernando Gilabert. Per la seva banda, Agustí Cortés ha informat que el 23 d’octubre a les 18:30h seran ordenats diaques a la Basílica de Santa Maria de Vilafranca Josep Sellarès i  Manuel Rodríguez. 

Amb aquests propers actes a l’agenda, ha quedat inaugurat aquest nou curs del Seminari 2022-23. Tal com diu Mn. Bacardit, un curs que «comença amb molt bona disposició per part de tots i molta il·lusió per encarar-lo amb tota la comunitat diocesana».

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

N’escollí dotze i els donà el nom d’apòstols.

(Lc 6,12-19)