A partir del 18 de febrer, el Museu Diocesà inaugura una exposició que redescobreix el projecte constructiu i escultòric de la façana de la seu barcelonina
La façana principal de la catedral de Barcelona es va construir al tombant dels segles XIX-XX seguint un projecte arquitectònic seleccionat després d’un concurs polèmic —en què fins i tot va participar Antoni Gaudí— i inspirant-se en un disseny, una traça, que havia deixat el mestre d’obres Charles Galters de Rouen, conegut com a mestre Carlí, el 1408, per construir l’entrada al temple. Aquests són alguns dels fets històrics que s’expliquen a «Vallmitjana i la façana de la catedral. Històries singulars al voltant de l’escultura», una exposició que s’inaugura el dimarts 18 de febrer i que es podrà visitar fins al 12 d’abril a la casa de la Pia Almoina. Organitzada per la Catedral de Barcelona i el Museu Diocesà de l’Arquebisbat, la mostra té lloc en el marc de l’Any Vallmitjana, coorganitzat per la UB i el Seminari Conciliar de Barcelona, i s’hi explica com l’escultor Agapit Vallmitjana i Barbany (1832-1905) va realitzar les figures de Crist i els apòstols, els elements centrals de la façana que podem veure actualment.
L’exposició il·lustra amb fotografies, documents d’època i esbossos de projectes arquitectònics com es va aixecar l’actual façana de la catedral de Barcelona. Així, s’explica que el 1882 es va convocar el concurs per a la façana i s’hi van presentar, entre d’altres, els projectes de Joan Martorell i Montells (1833-1906), que apostava per una catedral elevada amb molt d’èmfasi en els elements ornamentals, i el de Manuel Girona i Agrafel (1817-1905), més horitzontal i sobri. El projecte de Martorell, delineat per Antoni Gaudí, tenia el suport popular i de part de la premsa, però va guanyar el de Girona. Finalment, en l’execució del projecte guanyador s’hi van incorporar elements del projecte de Martorell, fet que va ser criticat perquè es va veure com una apropiació de les idees del contrincant.
En la mostra també s’explica que els dos germans Vallmitjana eren dels escultors més prolífics i reconeguts de l’època i com això va propiciar que se’ls encarregués les escultures de la façana de la catedral. A més del conjunt del Crist i dels apòstols, obra d’Agapit, la façana del temple té altres escultures religioses, com arcàngels, profetes i sants, que tenen clares vinculacions amb la ciutat de Barcelona, totes elles executades per reputats artistes de l’època. L’exposició documenta els processos de selecció dels artistes i les obres, incloent-hi algunes propostes que es van descartar.
Comissariada per Cristina Rodríguez Samaniego, professora d’Història de l’Art de la UB, i Natàlia Esquinas Giménez, investigadora del Grup de Recerca en Història de l’Art i del Disseny (GRACMON) de la UB, la mostra també presenta una reproducció de la imponent traça del 1408, l’original de la qual, de tres metres d’alçada, està en procés de restauració. La manca de pressupost a la Barcelona de l’època medieval va impedir que es materialitzés aquell projecte del mestre Carlí. De fet, la façana va romandre molt senzilla, gairebé sense ornaments, fins als treballs de finals del segle XIX i principis del XX que s’expliquen en l’exposició i que es clouen el 1913, en el context d’una Barcelona en expansió.
Els visitants de l’exposició també es poden inscriure a un conjunt de visites guiades a càrrec de diversos experts: «Les fonts d’inspiració de la façana actual: la traça gòtica conservada a la catedral de Barcelona», per Rosa Terés, professora de la UB; «El ressò de la traça medieval en l’arquitectura del segle XIX: la construcció de la façana de la catedral de Barcelona», per Ramon Graus, professor de la UPC, i «Vallmitjana i els escultors de la façana de la catedral», per Natàlia Esquinas Giménez, comissària de l’exposició.
L’Any Vallmitjana, en què s’emmarca l’exposició, vol posar en valor l’obra de l’escultor Venanci Vallmitjana, del qual el 2019 es complia el centenari de la mort, i del seu germà Agapit, considerats els renovadors de l’escultura catalana i mestres de diverses generacions d’escultors entre el romanticisme i el modernisme. A més de les escultures de la façana de la catedral, hi ha obres dels Vallmitjana en indrets emblemàtics de Barcelona, com el parc de la Ciutadella, l’Edifici Històric de la Universitat de Barcelona o el Palau de Justícia, o de fora de la ciutat, com a la basílica de Montserrat.
La parròquia de Sant Feliu de Cabrera de Mar és un dels temples singulars de l'Arxiprestat del Maresme, és esmentada per primera vegada en un document del 1025. Dedicada a Sant Feliu…
Les Festes de Sant Roc de Barcelona han celebrat enguany la seva 437a edició, consolidant-se com la festa més antiga del barri Gòtic i una de les tradicions més arrelades de la…
En ple Eixample de Barcelona, la parròquia de Sant Francesc de Sales conserva una història estretament vinculada a les religioses saleses i, posteriorment, als germans maristes. L’actual església forma part del conjunt…
