Els preveres extradiocesans es troben amb el bisbe Javier Vilanova en la cloenda del curs

Fotografies: Agustí Codinach

Els preveres extradiocesans de l’Arquebisbat de Barcelona s’han reunit amb el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. Javier Vilanova i Pellisa com a cloenda del curs. La trobada va tenir lloc al Seminari Concilar de Barcelona, on van assistir una trentena de capellans estrangers. Molts d’aquests han cursat aquí part de la seva formació i col·laborat pastoralment en alguna parròquia de l’arxidiòcesi. 

Una riquesa per l’arxidiòcesi

Entre els assistents destacava el coordinador de la trobada i responsable de la Delegació d’acompanyament i formació del clergat, Mn. Salvador Barcardit. Tal com explica Mn. Bacardit, «és una riquesa poder contar amb aquests sacerdots que arriben disposats per aprendre i servir a les comunitats parroquials on són destinats». Assegura que l’aprenentatge no és només per part dels que arriben, sinó també per als autòctons. «Sobretot gràcies a les experiències que aporten d’esglésies més joves i solidàries i amb comunitats més joves», expressa. 

El delegat de l’Acompanyament al Clergat destaca que a més a més, suposen un vincle d’unió amb els fidels estrangers que viuen la seva fe a l’arxidiòcesi, ja que «aporten proximitat, amb els seu tarannà cultural més proper i familiar».

Amb aquesta mirada cap a l’Església global, durant la trobada cada un d’ells va compartir la situació vocacional de les seves diòcesis d’origen explicant els contrastos amb l’Església de Barcelona. En un segon moment de la trobada, cada un va explicar la seva experiència a l’arxidiòcesi Barcelonina. 

El bisbe Mons. Javier Vilanova i Pellisa, els va agrair el seu testimoni que aporta una «dimensió universal de l’Església i ens enriqueix amb les experiències dels seus països». En una mostra de servei cap a ells, el bisbe es va oferir a millorar les dificultats que puguin tenir i a donar-los un cop de mà. 

Mn. Nganizi, de Ruanda a Barcelona

Aquesta trobada suposa per alguns dels sacerdots el comiat d’aquesta experiència com a preveres extradiocesans. Després d’un període d’uns tres anys molts es preparen per tornar a la seva llar. En canvi per altres suposa un punt i seguit, ja que continuaran la seva tasca pastoral a l’Església de Barcelona. Aquest ha estat i continua sent el cas del Cyprien Nganizi, de Ruanda. Amb trenta tres anys va arribar a Barcelona i fins a dia d’avui, amb quaranta set anys hi continua.

Mn. Nganizi actualment es troba a Santa Coloma, on és rector de les parròquies de Santa Rosa i Santa Maria, així com capellà a l’Hospital Esperit Sant. Assegura que a la seva arribada el va sorprendre «tot» com la vida sociocultural o la pràctica religiosa, «que entre Europa i Àfrica són dues realitats diferents», i va suposar «un canvi radical a la seva vida».

Tot i aquest canvi tant sobtat, destaca la bona rebuda i acollida per part de la comunitat, i per part del rector que hi havia, el qual el va rebre com  «bon pare i ho continua sent». «Em sentia estimat i aquest amor em va ajudar a fer més esforç per aprendre ràpid el català i el castellà», explica. 

Amb gratitud expressa el seu agraïment a l’arxidiòcesi de Barcelona que l’ha rebut i a la diòcesi de Ruhengeri (Ruanda) que l’ha enviat, així com, als bisbes respectius que ho han fet possible. «Els sacerdots treballem en comunió amb els bisbes i ens envien on l’Església necessita la nostra col·laboració. Agraeixo la seva decisió de deixar-me aquí a Barcelona. Em sento feliç. Crec que és la voluntat de Déu», afegeix.