Els episodis dels Cardenals Carles i Martínez Sistach

La caritat i la patrona de Ricard Maria Carles

Tot un símbol!: El cardenal Carles tenia els noms de pila: Ricard i Maria de la Mercè. N’estava orgullós de portar el nom de la patrona principal de l’arquebisbat de Barcelona del què en fou el Pastor. Nosaltres veiem en aquesta coincidència un signe de les moltes accions caritatives que el cardenal feu en el seu pontificat aquí a la ciutat comtal. En la seva nota necrològica publicada al Butlletí de l’Arquebisbat de Barcelona núm. 153 (XII del 2013) es diu: «El cardenal Carles fou un decidit promotor del compromís dels catòlics amb els problemes de la societat actual i va promoure les obres de solidaritat amb els pobres i marginats, sobretot a través de Càritas Diocesana.»

És paradoxal que durant el seu pontificat s’inaugurés la nova seu del Museu Diocesà a l’edifici de la Pia Almoina, lloc emblemàtic de la caritat barcelonina i bressol de la fundació del Mercedaris que tenien com objecte del seu apostolat l’obra màxima de caritat: la redempció de captius. Es diu també que en aquesta Pia Almoina s’oferien als pobres diàriament més de 200 plats de menjars. En l’actualitat, però, des de l’ instal·lació del Museu s’ofereixen “plats de cultura” gràcies a l’exposició permanent i a les exposicions constants que s’hi celebren (més de 250).

Cultura i menjars així es converteixen en el cor de la bona gent en estímuls de caritat; per això foren molt adients les paraules que es digueren en l’esmentada inauguració de la Pia Almoina referides a aquest lloc de cultura i caritat:

«Creiem que el tret distintiu de l’Església de Barcelona és el següent: una inclinació diríem connatural vers la caritat, regal del bon Déu; inclinació forta, enardida i entusiasta vers la beneficència, vers la solidaritat i vers la caritat que es concreta en la creació i generós funcionament d’hospitals, Pia Almoina, fundacions, iniciatives de subtil i eficaç caritat, redempció de captius i recerca de llibertat, així com de personatges cabdals que pregonen fins a quin punt es pot exercir la caritat, com és el mateix Pere Nolasc. Aquesta característica de la història de la nostra diòcesi és sorprenent, és admirable, és la nostra».

La Sagrada Família amb Martínez Sistach

No hi ha cap dubte que l’episodi més preeminent del cardenalat del Dr. Lluís Martínez Sistach fou el de la solemne dedicació o consagració de l’extraordinari temple de Gaudí – ara Basílica – de la Sagrada Família. Fou el diumenge dia 7 de novembre del 2010. La cerimònia s’inicià puntualment a les 10 del matí; es va perllongar fins les 13:30 i acabà amb la pregària de l’angelus. El gran Pontífex fou ni més ni menys que el papa Benet XVI, aquest tenia sempre al seu costat el que per nosaltres és l’estimat cardenal Lluís Martínez Sistach. Em plau recordar que ell fou el nostre condeixeble en el Seminari de Barcelona els anys cinquanta del segle passat. A classe estava molt a prop meu. Quan ens preguntaven la lliçó diàriament passaven llista: “… Jorba, Martí Bonet, Martínez Guarné, Martínez Sistach,…” Ell fou i és per nosaltres un preuat títol de glòria. Estem cofois. Com també estem orgullosos per les paraules que digué el Sant Pare en aquella ocasió:

« Al contemplar admirado este recinto santo de asombrosa belleza, con tanta historia de fe, pido a Dios que en esta tierra catalana se multipliquen y consoliden nuevos testimonios de santidad, que presten al mundo el gran servicio que la Iglesia puede y debe prestar a la humanidad: ser icono de la belleza divina, llama ardiente de caridad, cauce para que el mundo crea en Aquel que Dios ha enviado» (cf. Jn 6,29).

Som emblemes de Barcelona: Gaudí i la Sagrada Família i en “aquesta icona de bellesa” sempre hi serà present el cardenal Sistach, car gràcies en gran part a ell el temple és cobrí i així rebé la benedicció papal.

El Cardenal Sistach també destaca per la iniciativa del Congrés de les Grans Ciutats, quan experts de totes les diòcesis del món es van reunir a Barcelona per aprofundir la pastoral a les urbs, analitzant des de l’estructura de les grans ciutats, com comunicar l’Evangeli i com encaixar-ho tot en la metròpoli.  Ara, prenent relleu al primer congrés, el cardenal emèrit, prepara el  II Congrés Internacional de les Grans ciutats del 13 al 15 de juliol d’aquest 2017 que se centrarà en la Laudato Si’ i les Grans Ciutats.

Mn. Josep M. Martí Bonet