Els diaques inicien el nou curs reunits a Tiana amb el bisbe Vilanova

El bisbe insisteix en viure el ministeri del diaconat amb agraïment des d'una actitud de gratitud, perdó i estimació

17 Set, 2024
Església de Barcelona

La Casa d’Espiritualitat de Tiana ha estat un any més el lloc de trobada per als Exercicis Espirituals del grup de diaques permanents de l’arxidiòcesi de Barcelona. Aquest any el bisbe auxiliar, Mons. Javier Vilanova i Pellisa ha estat l’encarregat de dirigir les reflexions, partint dels exercicis de Sant Ignasi de Loiola. La trobada va tenir lloc del divendres 13 al diumenge 15 de setembre i hi van assistir vint-i-set diaques acompanyats de les seves esposes.

L’estada va combinar moments de reflexió, amb les xerrades del bisbe Vilanova; de pregària, tant individual com comunitària, de celebració i també de fraternitat. Tal com explica el responsable de la Delegació per a la formació i acompanyament dels Diaques, Mn. Josep Vidal, «aquesta trobada posa en marxa el nou curs i dona rumb a la nostra vida espiritual i d’acció comunitària i també individual per a seguir amb la missió pastoral de cada un».

El primer dia Mons. Javier Vilanova va contextualitzar els exercicis amb el propòsit inicial de «tornar al primer amor i afinar i confirmar el camí per al qual caminem, per saber que és aquest l’autèntic». El bisbe va assegurar que l’objectiu d’aquesta trobada, «no és acontentar l’ànima sinó interpel·lar-se per descobrir allò que Déu vol de nosaltres, sent valents i tenint coratge». En aquest sentit, va destacar com «Déu s’atura quan veu la fe i veu la convicció» de les persones que han estat cridades a la missió, com els apòstols». Fent un símil entre els apòstols i els diaques, va convidar els diaques presents a viure amb fe i convicció la seva missió.

Per a arribar a al veritable «camí cap al Senyor», Mons. Vilanova va insistir en l’agraïment cap a Déu. «Hem d’estar disposats i amb el cor agrait – va encoratjar-los -. Sent concient de la dificultat, va exposar les tres actituds a les quals s’ha d’estar obert per arribar a l’agraïment sincer. Aquestes són: «l’actitud de gràcies, la de perdó i la d’estimar». «Aquestes tres actituds, experimentades amb Déu i amb els germans són les que ens porten a la gratitud», va dir.

Mons. Javier Vilanova va insistir especialment en la cura dels germans, i la importància de viure la fe tant des del diàleg i pregària amb Jesús, com amb la comunitat.

A banda de les reflexions del bisbe, també van intervenir alguns diaques explicant el seu testimoni i l’experiència del seu ministeri. Van compartir vivències de goig i d’altres més complexes amb la resta de diaques, conciliant punts de vista i reflexionant al voltant de la situació actual que els envolta. Tal com exposa Mn. Vidal, poder compartir i posar en comú sensacions fa més propera la relació entre els diaques, sentint-se més acompanyats». Entre els diaques assistents no hi van faltar els més novells, Rafael Cervera, Manuel Garrido i Carles Rubio, nomenats el darrer mes de maig.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook

23 hours ago

Arquebisbat de Barcelona
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

No convé que un profeta mori fora de Jerusalem.

(Lc 13,31-35)