Els cristians, «un pont entre dos pobles»

Es remarca la necessitat d’enfortir la presència cristiana a Jerusalem, després que Estats Units hi hagi traslladat la seva ambaixada

31 Maig, 2018
Església de Barcelona

Aquesta setmana, des de Rome Reports, es remarca la necessitat d’enfortir la presència cristiana a Jerusalem, després que els Estats Units hagin traslladat la seva ambaixada a la ciutat. Segons explica el mitjà, aquesta decisió del president Donald Trump “s’ha saldat amb violència i amb més crispació”. Tenint en compte la radicalització de les postures, cal enfortir el paper dels cristians, per minimitzar la tensió entre pobles. Dos pobles en una terra que “cridada a ser el bressol de la pau”.

La periodista Elisa Pinna, experta en Orient Mitjà, exposa que els cristians “estan en primera fila d’una societat que intenta ser plural». Una posició per tal d’evitar que» acabi en mans del fonamentalisme islàmic o del fonamentalisme jueu».

Paper clau dels cristians

Pinna, en la seva darrera publicació“, Llet, mel i falafel, explica que la Terra Santa no pertany a ningú, perquè “és de tots”. “Un enorme mosaic, del qual cada tessel·la hauria de viure en pau amb qui té al costat”. La periodista afegeix que «aquesta gran riquesa, en lloc de barrejar-se en una única societat comuna única, crea divisions i crea rancors”. “És la tendència de cada comunitat a viure una mica per si mateixes, amb una visió pròpia de les tradicions, de la seva història, amb la seva pròpia narrativa», assegura.

En aquesta línia, Rome Reports insisteix que els cristians juguen un paper fonamental com “a pont entre dos pobles” i per això és més necessari que mai ajudar-los perquè es quedin.

Possible solució

El pare franciscà David-Maria Jaeger, va néixer a Tel Aviv, en el si d’una família jueva. Posteriorment es va convertir al catolicisme. Des del seu punt de vista, considera que el problema podria ser resolt amb l’exercici de la caritat política, mirant “d’influir sobre els governs d’occident».  «Que es comprometin a ajudar a buscar una pau política a la terra de Jesús», exposa.

Aquest assegura que, “si els homes volen faran la guerra i, si volen, arribaran a la pau”. “Tot és possible!”, exclama el pare franciscà. “Només cal que tots dos costats vulguin», afegeix Jaeger.

El gran repte

El raonament porta al gran repte que els  ciutadans de Terra Santa han d’afrontar. Es tracta de “trobar una forma de conviure que no impliqui submissió d’uns sobre altres». Es necessita «llibertat per a tots els pobles que conformen Terra Santa”.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
fra Octavi Vilà, arquebisbe electe de Barcelona, ha rebut aquest dijous cinc seminaristes barcelonins del curs propedèutic. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Cardenal Omella: «Marxo enamorat d’aquesta terra i de tots els catalans»🫂🗣 Paraules del prelat barceloní el dia que ha donat la benvinguda a fra Octavi Vilà com a arquebisbe electe.🎥 Recupera la intervenció sencera al canal de Youtube: youtu.be/qfIyy84IU_Y ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Benvingut, arquebisbe @fraoctavi 🙏.11 de novembre de 2026, memòria de sant Martí de Tours, monjo i bisbe. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
🔴En directe - Declaració institucional de l'arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella.A les 12.00 h.esglesia.barcelona/en-directe/ ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Sant Martí de Tours, bisbe😇Fill d’un tribú romà, als quinze anys fou escollit per a la guàrdia imperial. Deixà la carrera militar i es posà sota el mestratge de Sant Hilari. Primer menà vida eremítica, però després fundà un monestir a Ligugé, que fou el primer d’occident. Fou bisbe de Tours i morí a Candes l’any 397. Després de la seva mort, fou el primer en ser venerat com a sant, tot i no ser màrtir.A l’Arquebisbat de Barcelona: Estàtua a la girola de la catedral de Barcelona.Memòria de sant Martí, bisbe, en el dia de la seva sepultura. Nascut a Pannònia de pares gentils, essent soldat a la Gàl·lia i encara catecumen, va abrigar amb la seva capa un pobre en qui va veure Crist, i després de rebre el baptisme, va deixar les armes i va fer vida monàstica en un cenobi fundat per ell mateix a Ligugé, sota la direcció de sant Hilari de Poitiers. Després, ordenat sacerdot i elegit bisbe de Tours, tenint davant els seus ulls l’exemple del bon pastor, va fundar en diferents pobles altres monestirs i parròquies, va adoctrinar i va reconciliar el clericat i va evangelitzar els camperols, fins que va ser a la trobada del Senyor a Candes (397).🗣 «De sant Martí a Sant Andreu, tres setmanes trobareu», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

El dia que el Fill de l’home es manifesti.

(Lc 17,26-37)