Els cristians, “un pont entre dos pobles”

Es remarca la necessitat d’enfortir la presència cristiana a Jerusalem, després que Estats Units hi hagi traslladat la seva ambaixada

31 Maig, 2018
Església de Barcelona

Aquesta setmana, des de Rome Reports, es remarca la necessitat d’enfortir la presència cristiana a Jerusalem, després que els Estats Units hagin traslladat la seva ambaixada a la ciutat. Segons explica el mitjà, aquesta decisió del president Donald Trump “s’ha saldat amb violència i amb més crispació”. Tenint en compte la radicalització de les postures, cal enfortir el paper dels cristians, per minimitzar la tensió entre pobles. Dos pobles en una terra que “cridada a ser el bressol de la pau”.

La periodista Elisa Pinna, experta en Orient Mitjà, exposa que els cristians “estan en primera fila d’una societat que intenta ser plural”. Una posició per tal d’evitar que” acabi en mans del fonamentalisme islàmic o del fonamentalisme jueu”.

Paper clau dels cristians

Pinna, en la seva darrera publicació“, Llet, mel i falafel, explica que la Terra Santa no pertany a ningú, perquè “és de tots”. “Un enorme mosaic, del qual cada tessel·la hauria de viure en pau amb qui té al costat”. La periodista afegeix que “aquesta gran riquesa, en lloc de barrejar-se en una única societat comuna única, crea divisions i crea rancors”. “És la tendència de cada comunitat a viure una mica per si mateixes, amb una visió pròpia de les tradicions, de la seva història, amb la seva pròpia narrativa”, assegura.

En aquesta línia, Rome Reports insisteix que els cristians juguen un paper fonamental com “a pont entre dos pobles” i per això és més necessari que mai ajudar-los perquè es quedin.

Possible solució

El pare franciscà David-Maria Jaeger, va néixer a Tel Aviv, en el si d’una família jueva. Posteriorment es va convertir al catolicisme. Des del seu punt de vista, considera que el problema podria ser resolt amb l’exercici de la caritat política, mirant “d’influir sobre els governs d’occident”.  “Que es comprometin a ajudar a buscar una pau política a la terra de Jesús”, exposa.

Aquest assegura que, “si els homes volen faran la guerra i, si volen, arribaran a la pau”. “Tot és possible!”, exclama el pare franciscà. “Només cal que tots dos costats vulguin”, afegeix Jaeger.

El gran repte

El raonament porta al gran repte que els  ciutadans de Terra Santa han d’afrontar. Es tracta de “trobar una forma de conviure que no impliqui submissió d’uns sobre altres”. Es necessita “llibertat per a tots els pobles que conformen Terra Santa”.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Nascut a Montpeller (Llenguadoc), cap al 1350, Roc vengué tot el que tenia i inicià un pelegrinatge per Itàlia en què es dedicà a atendre les moltes víctimes de la pesta negra que assolava Europa. Va morir abans de fer quaranta anys, i ben aviat assolí una gran popularitat com a advocat contra la pesta i altres epidèmies. Canonitzat el 1629. «Se’l representa vestit de pelegrí, amb la cama nafrada (que ensenya) i un gos al seu costat. Nosaltres, fàcilment amaguem les nostres ferides (defectes, manies, misèries...). Això no ens prova, ens debilita, fa que la gent malparli. I si tens el valor, com Sant Roc, de “mostrar les teves ferides”?» (Anselm Grün, monjo i psicòleg).«Quan Sant Roc tomba l’espatlla, el temps canvia», segona una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
El Papa Pius XII (01.11.1950) proclamà que «l'Augusta Mare de Déu obtingué finalment ser pujada en cos i ànima a la glòria del cel» quan encara eren recents els horrors de la Segona Guerra Mundial. El conflicte havia massacrat milions de cossos, morts a les trinxeres, als camps de concentració o a les mateixes ciutats per efecte dels bombardejos. En aquest context, la festa d'avui ens parla que el cos humà té un valor transcendent i forma part indissoluble de la unitat de la persona.Solemnitat de l’Assumpció de la benaventurada Mare de Déu, Mare del nostre Déu i Senyor Jesucrist, que, acabat el curs de la seva vida a la terra, va ser elevada en cos i ànima a la glòria dels cels. Aquesta veritat de fe, rebuda de la tradició de l'Església, va ser definida solemnement pel papa Pius XII (1950).«Per la Mare de Déu d’agost, a les set ja és fosc», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
📍 Sant Francesc de Sales, una joia amagada al cor de l’Eixample.⛪ Coneguda popularment com les Saleses, aquesta parròquia amaga una història fascinant. Projectada per Joan Martorell, amb la col·laboració del jove Antoni Gaudí, conserva un valuós patrimoni artístic i arquitectònic que sorprèn a cada pas. ✨#EsglésiaBarcelona #SantFrancescDeSales #LesSaleses #Patrimoni ... See MoreSee Less
View on Facebook
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.🍿 «El día de la revelación»🍿 «Las locas del Obelisco»🍿 «Viaje al país de los blancos»🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»🍿 «Las ovejas detectives»▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcatImatge: Generada amb IA (OpenAI) ... See MoreSee Less
View on Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Diuen i no fan.

(Mt 23,1-12)