Els cristians, «un pont entre dos pobles»

Es remarca la necessitat d’enfortir la presència cristiana a Jerusalem, després que Estats Units hi hagi traslladat la seva ambaixada

31 Maig, 2018
Església de Barcelona

Aquesta setmana, des de Rome Reports, es remarca la necessitat d’enfortir la presència cristiana a Jerusalem, després que els Estats Units hagin traslladat la seva ambaixada a la ciutat. Segons explica el mitjà, aquesta decisió del president Donald Trump “s’ha saldat amb violència i amb més crispació”. Tenint en compte la radicalització de les postures, cal enfortir el paper dels cristians, per minimitzar la tensió entre pobles. Dos pobles en una terra que “cridada a ser el bressol de la pau”.

La periodista Elisa Pinna, experta en Orient Mitjà, exposa que els cristians “estan en primera fila d’una societat que intenta ser plural». Una posició per tal d’evitar que» acabi en mans del fonamentalisme islàmic o del fonamentalisme jueu».

Paper clau dels cristians

Pinna, en la seva darrera publicació“, Llet, mel i falafel, explica que la Terra Santa no pertany a ningú, perquè “és de tots”. “Un enorme mosaic, del qual cada tessel·la hauria de viure en pau amb qui té al costat”. La periodista afegeix que «aquesta gran riquesa, en lloc de barrejar-se en una única societat comuna única, crea divisions i crea rancors”. “És la tendència de cada comunitat a viure una mica per si mateixes, amb una visió pròpia de les tradicions, de la seva història, amb la seva pròpia narrativa», assegura.

En aquesta línia, Rome Reports insisteix que els cristians juguen un paper fonamental com “a pont entre dos pobles” i per això és més necessari que mai ajudar-los perquè es quedin.

Possible solució

El pare franciscà David-Maria Jaeger, va néixer a Tel Aviv, en el si d’una família jueva. Posteriorment es va convertir al catolicisme. Des del seu punt de vista, considera que el problema podria ser resolt amb l’exercici de la caritat política, mirant “d’influir sobre els governs d’occident».  «Que es comprometin a ajudar a buscar una pau política a la terra de Jesús», exposa.

Aquest assegura que, “si els homes volen faran la guerra i, si volen, arribaran a la pau”. “Tot és possible!”, exclama el pare franciscà. “Només cal que tots dos costats vulguin», afegeix Jaeger.

El gran repte

El raonament porta al gran repte que els  ciutadans de Terra Santa han d’afrontar. Es tracta de “trobar una forma de conviure que no impliqui submissió d’uns sobre altres». Es necessita «llibertat per a tots els pobles que conformen Terra Santa”.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Vosaltres sabeu entendre l’aspecte de la terra i del cel, i no sabeu entendre en quin temps esteu vivint?

(Lc 12,54-59)