Els vuit cardenals de Barcelona

Repàs dels purpurats que han representat l'arxidiòcesi barcelonina d'entre els 119 bisbes que ha tingut al llarg del temps

De la llista de bisbes de Barcelona -119 en total- només vuit d’ells han estat cardenals. El primer va ser Guillem Ramon (1), quan era bisbe de Vic. El 1521 va ser traslladat a Barcelona, on va ocupar la seu fins a 1526. A la mort del cardenal Guillem Ramon, la diòcesi va passar a les mans del cardenal Silvio Passarino (2), que mai no va ser a Barcelona. Tant ell com Guillem Ramon tenien aquí els seus vicaris generals.

El tercer va ser el que havia estat abat de Montserrat, Benet de Sala i de Caramany (3) (1698-1715). Va ser cèlebre professor de teologia a Salamanca. Felipe V el va tractar maliciosament de perjur perquè es va inclinar a favor de l’arxiduc Carles en el context de la Guerra de Successió. Per aquesta causa va ser durant set anys pràcticament presoner de Lluís XIV (el Rei Sol) i de Felipe V a l’exili d’Avinyó. Climent XI el va crear cardenal el 1713. No fou reconegut com cardenal pel rei Borbó d’Espanya, tant és així que en les seves exèquies celebrades a la basílica romana dels Dotze Apòstols fou el mateix papa Climent XI el que feu imposar el capello sobre les despulles canviant-se el ritual d’exèquies d’un simple bisbe amb el ritus d’un eminent cardenal. A Barcelona, però les exèquies foren celebrades com a simple bisbe de Barcelona. Està sepultat a la basílica de Sant Pau extramura.

El quart és Salvador Casañas i Pages (4) (Barcelona 1834-1908). Va ser canonge rector del Seminari i rector de Santa Maria del Pi. Va ser bisbe d’Urgell (1879-1901) i de Barcelona. Les seves pastorals van ser molt elogiades per Lleó XIII. Una de les grans aspiracions de la seva vida va ser veure la canonització del beat Josep Oriol, que havia estat beneficiat de la parròquia del Pi de Barcelona, si bé el cardenal no va poder assistir a la cerimònia de canonització perquè va morir.

El cinquè cardenal de Barcelona va ser Narcís Jubany i Arnau (5). (Santa Coloma de Farners, 1913-Barcelona, 1996). Va ser canonge de Barcelona, bisbe auxiliar del Dr. Modrego (1955) i va participar en el Concili Vaticà II. L’any 1964 va ser bisbe de Girona, i el 1971 arquebisbe de Barcelona. Va ser creat cardenal el 1973. Va tenir un paper molt important en la transició espanyola. La seva sepultura és a la catedral de Barcelona, així com la del cardenal Casañas.

El sisè cardenal de Barcelona fou Ricard Maria Carles i Gordó (6). Nascut a València, va ser nomenat bisbe de Tortosa l’any 1969, i allà va convocar un sínode diocesà (1984). El 1990 va ser nomenat arquebisbe de Barcelona, i el 1994 va ser creat cardenal. De les seves pastorals i escrits s’han editat els llibres Fe i Cultura i Cartes de la vida estant. Va ser arquebisbe de Barcelona fins al 15 de juny de 2004. Està sepultat a València (Basílica de la Mare de Déu dels Desamparats).

El setè cardenal de Barcelona és Lluís Martínez i Sistach (7). Va néixer a Barcelona (1937). És doctor in utroque iure per la Universitat Lateranense de Roma. Va ser bisbe auxiliar del cardenal Jubany (1987-1991), bisbe de Tortosa (1991) i arquebisbe de Tarragona entre 1997 i 2004. El 15 de juny de 2004 va ser nomenat arquebisbe de Barcelona. I el 24 de novembre de 2007 fou creat cardenal de la Santa Mare Església Romana al consistori que se celebra a Sant Pere de Roma. Com a fet preeminent del seu pontificat cal assenyalar la consagració de la basílica de la Sagrada Família pel mateix papa Benet XVI.

El vuitè cardenal serà l’actual arquebisbe de Barcelona, monsenyor Joan Josep Omella (8), creat cardenal el 28 de juny de 2017.

Autor: Mn. Josep M. Martí Bonet