El servei de ser monitor

Responsables de centres d’esplai de la Fundació Pere Tarrés han participat el cap de setmana en un programa per aprofundir en l’educació, l’espiritualitat i l’acció social

18 Febr, 2019
Església de Barcelona

“Fer de monitor vol dir venir a servir, no a ser servits”, deia Ramon M. Serchs, monitor, mestre i capellà de la diòcesi de Solsona. Un esment rememoratiu a la frase de santa Teresa de Calcuta, però que interpel·la perfectament aquesta tasca. I és que els monitors i monitores d’esplai regeixen una dedicació i servei que, en la majoria d’ocasions, passa desapercebut. Així, 11 persones vinculades a centres d’esplai s’han pogut reunir per revisar alguns punts clau. Es tracta de monitors vinculats al Moviment de Centres d’Esplai Cristians Catalans (MCECC) de la Fundació Pere Tarrés.

Sota el marc incomparable del Monestir del Poblet, els participants del programa Ramon M. Serchs han pogut gaudir d’un temps pausat i de qualitat. Ha estat, doncs, un temps que els ha servit per rellegir, compartir i vivenciar els tres pilars que han estat clau en la seva època en l’esplai: l’educació, l’espiritualitat i l’acció social.

L’aprofundiment dels valors

Des de la nit del divendres fins a la tarda del diumenge, els assistents han participat en dinàmiques, xerrades, moments de reflexió i de compartir experiències. Ha estat, amb tot, un conjunt que els ha permès aprofundir en el seu projecte vital i de valors. A més a més, els ha ajudat a conèixer noves eines per treballar de forma autònoma aquesta recerca interior i desenvolupament personal.

La dinamització de la trobada ha estat a càrrec de membres de Cristianisme i Justícia. Aquests, per això, sempre han estat guiats per la paràbola del bon samarità. Així, el primer moment de reflexió es va dedicar a recordar en la vida de cadascun aquelles persones que els havien acompanyat en aquest trajecte. D’aquesta manera, inspirats amb la seva entrega, exemple de vida, dedicació, despertant el desig de posar-se al servei dels altres. Un servei que s’ha formalitzat durant els caps de setmana i les colònies, casals d’estiu, campaments o rutes. Això sí, finalment aconseguint transformar totalment a les persones, tant als monitors mateixos com als infants i joves que han acompanyat en el seu procés de creixement personal, a les famílies i els entorns dels quals han format o encara formen part.

MCECC-Fundació Pere Tarrés

Aquesta és la primera edició d’aquest programa que des del MCECC-Fundació Pere Tarrés s’ha volgut que portés el nom de Ramon M. Serchs en reconeixement a una de les persones que ha estat clau en el món de l’esplai. També, s’ha d’incloure que va ser autor de diverses publicacions. Algunes de les que destaquen són els “Pren-te Temps”, on s’hi recullen pregàries i textos per viure l’espiritualitat.

Font: Fundació Pere Tarrés

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

No he vingut a portar la pau, sinó la divisió.

(Lc 12,49-53)