El Seminari Conciliar de Barcelona comença el curs amb sis nous seminaristes

El cardenal Omella convida els seminaristes a treballar amb caritat i fraternitat seguint el missatge del nou Sinóde convocat pel Sant Pare

07 Set, 2021
Església de Barcelona

Aquesta primera setmana de setembre, el Seminari Conciliar ha celebrat l’obertura del nou curs 2021-22, en què s’estrenen set seminaristes nous; sis de Barcelona i un de Sant Feliu. S’ha fet en una celebració de l’Eucaristia, que ha tingut lloc al mateix Seminari de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, Card. Joan Josep Omella i el bisbe de Sant Feliu, Mons. Agustí Cortés, van presidir la celebració. El bisbe auxiliar Mons. Sergi Gordo, els va acompanyar concelebrant, així com, l’equip de formadors del Seminari, entre aquests, el rector Mn. Salvador Bacardit. 

En la celebració es va donar la benvinguda als nous seminaristes. Enguany, entra al bisbat de Sant Feliu Juan Eusebio Brea, i a l’arxidiòcesi de Barcelona, Josep Maria Batlle, Josep Adolf Martí, Lluís Jaureguizar, Toni Manzanera, Raul Tornavacas, Jordi Medrano. 

Nou curs, noves oportunitats

L’arquebisbe de Barcelona va pronunciar l’homilia, en la qual va convidar els seminaristes a interrogar-se «Com et sents» en aquest inici que pot portar actituds de joia, i de vegades, cansament per la rutina. Els va recordar, però, que «el Senyor els ha cridat com apòstols per caminar al seu costat», i que «renova la il·lusió i la vida en els cors i en cada vida».

En aquest nou curs, Omella els va animar amb l’oportunitat que se’ls planteja als seminaristes, un curs més, en aprofundir en el misteri que Déu es revela a les nostres vides. 

«Teniu l’oportunitat de descobrir-lo, la sort d’estudiar-lo i poder penetrar en el cor d’aquest misteri!», els va encoratjar. D’altra banda, en moments de patiments i creus, el Cardenal va dir que: «no hi ha amor sense patiment. No hi ha sembra sense cansament, no hi ha estudi sense suor, no hi ha evangelització sense creu. La creu camina amb nosaltres en aquest camí d’evangelització».

Caminar junts per avançar

Abans de finalitzar, el cardenal va convidar a tots a seguir l’actitud d’amor i caritat, igual que ho va fer Jesús. «Estem cridats a la caritat que ens portarà a la fraternitat». En aquest sentit el cardenal Omella els va recordar el Sínode convocat pel Sant Pare que precisament convida a caminar junts, sota el nom: «l’Església Sinodal: participació, comunió i missió». Seguint aquest missatge va recordar que només amb la comunió viscuda de veritat pot avançar l’obra evangelitzadora.

«Tots sumem!»

Després de la missa, tots els seminaristes els més veterans i els novells van acabar la celebració del nou curs amb un àpat, acompanyats del cardenal, els bisbes i tot l’equip de formadors. 

En declaracions posteriors, el rector del Seminari Conciliar, Mn. Bacardit, es va mostrar esperançat per aquest nou curs davant les dificultats viscudes darrerament en temps de pandèmia. «Tots sumem de cara a la formació d’aquests futurs preveres i pastors de la nostra església diocesana i de Sant Feliu. És una gràcia de déu i esperem que sigui acollida per a tots», va dir.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

El gra va créixer i es va fer un arbre.

(Lc 13,18-21)