El retaule de Sant Josep Oriol arriba a la 25a edició amb novetats

Fotografies: Agustí Codinach

Aquest dissabte 18 de març torna el Retaule de Sant Josep Oriol amb la 25ena edició. Un any més, la basílica de Santa Maria del Pi esdevé l’escenari on s’interpreta la vida i el llegat d’aquest prelat barceloní, les despulles del qual reposen a la mateixa església. 

L’obra de teatre dóna el tret de sortida amb una processó, amb la Mulassa de Barcelona, seguida de la representació del retaule dins la basílica. La processó s’inicia a les 19 h a la plaça del Pi i el Retaule serà a les 20 h a dins de la basílica amb entrada lliure.  

Aquest any, la direcció va a càrrec del director i dramaturg napolità Pasquale Bávaro, que altres anys ja havia participat interpretant algun dels personatges. Se sent «emocionat» per la interpretació d’aquest any en la qual, tot i mantenir-se fidel a l’estructura dels darrers anys, ha implementat alguns canvis. 

Representació més austera i més contemporània

D’entrada, allunyant-se de l’ornamentació del barroc, ha posat el focus en una  interpretació més austera, prescindint més del material escenogràfic. «Volem aprofitar l’esplendor del temple  i anar al valor de les pedres i l’esplendor de la basílica del Pí», explica el dramaturg.  Amb aquest estil més minimalista explica que es «s’aconsegueix posar més rellevància  en els personatges», i alhora, «seguir el mateix exemple de Sant Josep Oriol, que es feia dir el Doctor Pa i aigua per fer valdre la senzillesa de les coses».

«Volem convidar tothom a connectar d’alguna manera amb l’essència de l’obra»  

En la mateixa línia, en aquesta 25ena edició, el director també ha introduït variacions en la interpretació i en la il·luminació, ara «més pròpia del teatre contemporani, en què  s’intenta interpel·lar més les sensacions de l’espectador». En aquest sentit, explica Pasquale, «intenten trobar la connexió amb el públic». «Volem convidar tothom a connectar d’alguna manera amb l’essència de l’obra, ja sigui, espiritualment amb el Sant, amb el transcendent, amb Déu o amb la mateixa Església», explica.

El repte d’interpretar un Sant

Un altre canvi, es visualitza en la posada en escena del paper de Sant Josep Oriol. Anteriorment, en les tres parts més diferenciades del Retaule aquest anava canviant, de manera que el Sant adquiria diferent rostre segons el moments. Enguany, «per mantenir la continuïtat» – argumenta Pasquale- ho interpretarà el mateix actor».  Aquest serà Pol Torné, que s’estrena per primera en l’elenc del Retaule de Sant Josep Oriol i ho fa «molt il·lusionat».

«Quan em van proposar de representar un sant em va sorprendre, em suposava algo totalment nou»

«Al principi quan em van proposar de representar un sant em va sorprendre, em suposava algo totalment nou – explica Torné-. Per a mi és tot un repte aquest nou registre». Per preparar-se el personatge, l’actor va informar-se llegint alguns textos sobre el Sant i entre aquests el mateix guió quan els personatges contemporanis del Sant parlen i comenten com és ell. «M’ajuda a fer-me una idea percebre com el veien – explica- tal com passa en una escena on un dels personatges exposa com «només amb la mirada de Sant Josep Oriol ja li aportava pau». Al final, segons explica Pol Torné «la reflexió és que un sant és com qualsevol persona. Algú com tu i com jo, que va ser una bona persona i va dedicar-se als altres». 

Torné, a més a més, és especialista de cinema i té experiència fent doblatges en escenes de risc, com a la sèrie la Fèria de Netflix. Segons explica, aquesta experiència li serveix per a la darrera posada en escena, quan Sant Josep Oriol ascendeix al cel i l’actor ha d’elevar-se més de 10 metres amb un arnès. 

La història del «Doctor Pa i Aigua»

L’efemèride capellà, popularitzat sota el nom “Doctor Pa i Aigua”, va deixar una petjada profunda en els barcelonins del segle XVII. L’austeritat, la senzillesa i la caritat van ser alguns dels valors que el van portar cap al camí de la santedat. Així, sant Josep Oriol tenia cura dels més necessitats, a qui cuidava i donava remeis per a les malalties. A més a més, els seus guanys també els destinava al servei dels altres. Un sacerdot que, amb la seva vida dedicada al servei de la Basílica, s’ha convertit en un patró molt estimat per tots els del barri.