El papa Francesc s’uneix a la celebració dels 500 anys de la conversió de Sant Ignasi de Loiola

El cardenal Joan Josep Omella llegeix el missatge del Papa en l’acte institucional de commemoració dels 500 anys de l’estada de sant Ignasi de Loiola a Catalunya

15 Nov, 2022
Església de Barcelona

El papa Francesc ha sigut el convidat d’honor a l’acte institucional de commemoració dels 500 anys de l’estada de sant Ignasi de Loiola a Catalunya amb un missatge enviat al cardenal Joan Josep Omella, arquebisbe de Barcelona i president de la Conferència Episcopal Espanyola.

“Ignasi es va mostrar dòcil a la crida, però el més important és que no va retenir aquella gràcia per a ell, sinó que la va considerar des del principi com un do per als altres, com un camí, un mètode que podia ajudar altres persones a trobar-se amb Déu, a obrir el cor i deixar-se interpel·lar per Ell”, ha destacat Francesc, el Papa jesuïta.

L’acte celebrat al Saló Sant Jordi del Palau de la Generalitat, amb la presència del president Pere Aragonès, la consellera Laura Vilagrà, el cardenal Joan Josep OmellaDavid Guindulain, superior de la Cova de Manresa, i l’alcalde de Manresa, Marc Aloy. També ha comptat amb la presència de l’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas; del bisbe d’Urgell, l’arquebisbe Joan Enric Vives; del bisbe de Vic, Romà Casanova, i de l’arquebisbe emèrit de Barcelona, el cardenal Lluís Martínez Sistach, així com de l’abat de Montserrat, el P. Manel Gasch.

En el seu missatge, el Papa ha posat en valor els exercicis espirituals ignasians, que “se’ns presenten com aquella escala de Jacob que des de la terra ens porta al cel, i que Jesús promet als qui el cerquen sincerament”.

I ha recordat que “sempre és el disseny d’amor de Déu el que dirigeix el món”. En el cas de la conversió d’Ignasi de Loiola, es va servir d’una guerra i d’una pesta: “La guerra que el va treure de Pamplona i va ser el detonant de la seva conversió, i la pesta que li va impedir d’arribar a Barcelona i el va retenir a la cova de Manresa”.

L’acte institucional ha comptat amb la intervenció del jesuïta Xavier Melloni, director espiritual de la Cova de Manresa, que ha glossat la figura d’Ignasi de Loiola. Hi ha actuat l’Esbart Manresà de l’Agrupació Cultural del Bages, que ha interpretat un fragment de Rapte, i l’Orfeó Manresà, que ha ofert Un home nou, de Xavier Pagès i lletra de Joan Torner. També s’ha projectat un vídeo que ressegueix el Camí Ignasià català i que mostra la celebració que aquest 2022 s’està portant a terme a Manresa.

El vídeo complet del missatge del papa Francesc llegit pel cardenal Omella:

Carme Munté – Catalunya Cristiana

Fotografies: Agustí Codinach

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Què no donaria l’home a canvi de la seva vida?

(Mt 16,24-28)