El Papa estableix restriccions i condicions a la Missa preconciliar

En el motu proprio 'Traditionis custodes', deixa en mans del bisbe els llocs per celebrar-la, i demana comunió "amb la reforma litúrgica"

20 Jul, 2021
Església de Barcelona

Foto cedida: shutterstock.com

El Papa, després de consultar els bisbes del món, ha decidit canviar les normes que regulaven fins ara l’ús del missal de 1962, que va ser liberalitzat com a «Ritu Romà Extraordinari» ara fa 14 anys pel seu predecessor, Benet XVI. Francesc va publicar, divendres 16 de juliol, concretament el motu proprio «Traditionis custodes«, sobre l’ús de la litúrgia romana anterior a 1970, i l’acompanya d’una carta en la qual explica els motius de la seva decisió. Entre les principals novetats, destaca que la responsabilitat de regular la celebració segons el ritu preconciliar torna al bisbe, moderador de la vida litúrgica diocesana: «És de la seva exclusiva competència autoritzar l’ús del Missale Romanum de 1962 a la diòcesi, seguint les orientacions de la Seu Apostòlica». D’altra banda, el bisbe ha d’assegurar-se que els grups que ja celebren amb el missal antic «no excloguin la validesa ni la legitimitat de la reforma litúrgica, com tampoc els dictats del Concili Vaticà II i el Magisteri dels pontífexs».

Les misses amb el ritu antic ja no se celebraran a les esglésies parroquials, sinó que el bisbe ha de determinar el temple i els dies de celebració. Les lectures seran «en llengua vernacla», utilitzant les traduccions aprovades per les conferències episcopals. El celebrant serà un sacerdot delegat pel bisbe, que també és responsable de verificar si és oportú o no mantenir les celebracions segons l’antic missal, i caldrà que comprovi la seva «utilitat efectiva per al creixement espiritual». La celebració eucarística anterior al Concili Vaticà II, amb el ministre que presideix d’esquenes i una litúrgia pròpia en llatí també anomenada de Pius V, havia estat autoritzada el 2007 però no pas com una reivindicació, sinó com un patrimoni de l’Església que es podia recuperar sense trencar la comunió. L’actual Sant Pare, sense excloure que es continuï celebrant ocasionalment aquest ritu, ha volgut incidir en algunes expressions de divisió i fragmentació eclesial que, segons fonts vaticanes, eren perilloses en aquest moment. Cal recordar que l’autorització de la Missa preconciliar no implicava un permís per utilitzar el llatí en la litúrgia, que sempre ha estat permès i també ara en les eucaristies posteriors al Vaticà II, sinó un ritu concret que coincideix amb l’època en què la llengua llatina era la utilitzada habitualment.

Ignasi Miranda, cap de continguts religiosos a Ràdio Estel

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook

7 hours ago

Arquebisbat de Barcelona
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

N’escollí dotze i els donà el nom d’apòstols.

(Lc 6,12-19)