El Papa estableix restriccions i condicions a la Missa preconciliar

En el motu proprio 'Traditionis custodes', deixa en mans del bisbe els llocs per celebrar-la, i demana comunió "amb la reforma litúrgica"

20 Jul, 2021
Església de Barcelona

Foto cedida: shutterstock.com

El Papa, després de consultar els bisbes del món, ha decidit canviar les normes que regulaven fins ara l’ús del missal de 1962, que va ser liberalitzat com a “Ritu Romà Extraordinari” ara fa 14 anys pel seu predecessor, Benet XVI. Francesc va publicar, divendres 16 de juliol, concretament el motu proprio “Traditionis custodes“, sobre l’ús de la litúrgia romana anterior a 1970, i l’acompanya d’una carta en la qual explica els motius de la seva decisió. Entre les principals novetats, destaca que la responsabilitat de regular la celebració segons el ritu preconciliar torna al bisbe, moderador de la vida litúrgica diocesana: “És de la seva exclusiva competència autoritzar l’ús del Missale Romanum de 1962 a la diòcesi, seguint les orientacions de la Seu Apostòlica”. D’altra banda, el bisbe ha d’assegurar-se que els grups que ja celebren amb el missal antic “no excloguin la validesa ni la legitimitat de la reforma litúrgica, com tampoc els dictats del Concili Vaticà II i el Magisteri dels pontífexs”.

Les misses amb el ritu antic ja no se celebraran a les esglésies parroquials, sinó que el bisbe ha de determinar el temple i els dies de celebració. Les lectures seran “en llengua vernacla”, utilitzant les traduccions aprovades per les conferències episcopals. El celebrant serà un sacerdot delegat pel bisbe, que també és responsable de verificar si és oportú o no mantenir les celebracions segons l’antic missal, i caldrà que comprovi la seva “utilitat efectiva per al creixement espiritual”. La celebració eucarística anterior al Concili Vaticà II, amb el ministre que presideix d’esquenes i una litúrgia pròpia en llatí també anomenada de Pius V, havia estat autoritzada el 2007 però no pas com una reivindicació, sinó com un patrimoni de l’Església que es podia recuperar sense trencar la comunió. L’actual Sant Pare, sense excloure que es continuï celebrant ocasionalment aquest ritu, ha volgut incidir en algunes expressions de divisió i fragmentació eclesial que, segons fonts vaticanes, eren perilloses en aquest moment. Cal recordar que l’autorització de la Missa preconciliar no implicava un permís per utilitzar el llatí en la litúrgia, que sempre ha estat permès i també ara en les eucaristies posteriors al Vaticà II, sinó un ritu concret que coincideix amb l’època en què la llengua llatina era la utilitzada habitualment.

Ignasi Miranda, cap de continguts religiosos a Ràdio Estel

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Què no donaria l’home a canvi de la seva vida?

(Mt 16,24-28)