Comentari de cinema espiritual: «Lejos de los hombres»
Comentari de cinema espiritual: «Lejos de los hombres»
La història està inspirada en el relat de la novel·la «El extranjero» d'Albert Camus, amb la qual l'escriptor va obtenir el premi Nobel
21 Jul, 2021
Montse Punsoda
La història està inspirada en el relat de la novel·la El extranjero d’Albert Camus, amb la qual l’escriptor va obtenir el premi Nobel.
Aquesta setmana, des de la secció de cinema espiritual el crític Mn. Peio Sánchez recomana Un lugar lejos de los hombres, disponible a través de la plataforma digital Filmin. Es tracta d’una pel·lícula francesa estrenada el 2014, dirigida per David Oelhoffen i protagonitzada per Vigo Mortensen. Va ser guardonada per Signis pels valors plenament humans i d’amistat.
La història està inspirada en el relat de la novel·la El extranjero d’Albert Camus, amb la qual l’escriptor va obtenir el premi Nobel. Tot i el to pessimista de l’escriptor, en les seves narracions, Mn. Peio exposa que la pel·lícula sorprèn amb l’optimisme que desprèn.
Sinopsis
Enmig de la guerra d’Argèlia, el Daru (Viggo Mortensen), un professor francès fill de colons espanyols que anhela una vida fàcil per poder dedicar-se a l’ensenyament, accepta de mala gana escortar Mohamed (Reda Kateb). Aquest és un argelí acusat d’assassinar el seu cosí. El camí els portarà a través de les muntanyes dels Atles, en camí al judici que esper a Mohamed. Perseguits per homes que reclamen la llei de la sang i per colons revengistes, els dos homes es rebel·len. Junts lluitaran per recuperar la llibertat.
La trobada amb el diferent
El crític de cinema destaca per sobre de tot, com a través d’aquest relat hi ha «una força que atrau psicològicament i espiritualment». Segons exposa, posa en relleu «la trobada amb l’altra el diferent i obrint cap a la força del més enllà».
A més a més, es mostra com entre els dos personatges principals s’ estableix una relació que viu una transformació. «Es converteix en una amistat que entra en el més profund de l’ésser humà».
L’Arquebisbat de Barcelona ha iniciat el procés per transformar l’Oficina de Transparència en un Servei de Protectorat, amb la finalitat de millorar l’atenció a totes les persones jurídiques sotmeses a la jurisdicció…
La Catedral de Barcelona va acollir dissabte 24 d'octubre una trobada dels catecúmens de l'Arquebisbat de Barcelona amb el bisbe auxiliar, Mons. David Abadías. Una seixantena de persones procedents de parròquies de…
La basílica de Santa Maria de Mataró va celebrar aquest diumenge 25 d'octubre el 500è aniversari de la seva dedicació amb una eucaristia presidida per l'arquebisbe de Barcelona, cardenal Joan Josep Omella.…
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre ...
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt arrelada a l'Aragó vol fer arribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis mateixos del cristianisme (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a partir de l'època moderna que el Pilar esdevé un gran santuari marià de la Península Ibèrica, amb una irradiació vers l'Amèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...