Comentari de cinema espiritual: «Lejos de los hombres»

La història està inspirada en el relat de la novel·la «El extranjero» d'Albert Camus, amb la qual l'escriptor va obtenir el premi Nobel

21 Jul, 2021
Montse Punsoda

La història està inspirada en el relat de la novel·la El extranjero d’Albert Camus, amb la qual l’escriptor va obtenir el premi Nobel.

Aquesta setmana, des de la secció de cinema espiritual el crític Mn. Peio Sánchez recomana Un lugar lejos de los hombres, disponible a través de la plataforma digital Filmin. Es tracta d’una pel·lícula francesa estrenada el 2014, dirigida per David Oelhoffen i protagonitzada per Vigo Mortensen. Va ser guardonada per Signis pels valors plenament humans i d’amistat. 

La història està inspirada en el relat de la novel·la El extranjero d’Albert Camus, amb la qual l’escriptor va obtenir el premi Nobel. Tot i el to pessimista de l’escriptor, en les seves narracions, Mn. Peio exposa que la pel·lícula sorprèn amb l’optimisme que desprèn.

Sinopsis

Enmig de la guerra d’Argèlia, el Daru (Viggo Mortensen),  un professor francès fill de colons espanyols que anhela una vida fàcil per poder dedicar-se a l’ensenyament, accepta de mala gana escortar Mohamed (Reda Kateb). Aquest és un argelí acusat d’assassinar el seu cosí. El camí els portarà a través de les muntanyes dels Atles, en camí al judici que esper a Mohamed. Perseguits per homes que reclamen la llei de la sang i per colons revengistes, els dos homes es rebel·len. Junts lluitaran per recuperar la llibertat.

La trobada amb el diferent

El crític de cinema destaca per sobre de tot, com a través d’aquest relat hi ha «una força que atrau psicològicament i espiritualment». Segons exposa, posa en relleu «la trobada amb l’altra el diferent i obrint cap a la força del més enllà»

A més a més, es mostra com entre els dos personatges principals s’ estableix una relació que viu una transformació. «Es converteix en una amistat que entra en el més profund de l’ésser humà»

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.🍿 «El día de la revelación»🍿 «Las locas del Obelisco»🍿 «Viaje al país de los blancos»🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»🍿 «Las ovejas detectives»▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcatImatge: Generada amb IA (OpenAI) ... See MoreSee Less
View on Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Què no donaria l’home a canvi de la seva vida?

(Mt 16,24-28)