“El nostre diàleg entre cristians és un model pel diàleg entre musulmans”

Munib Younan, ex president de la Federació Luterana Mundial recorda que “si la gent veu que ens barallem, s'apartaran de nosaltres”

30 Gen, 2020
Església de Barcelona

Molts recorden al bisbe Munib Younan com el luterà que va commemorar al costat del Papa els 500 anys de la Reforma Protestant. Això va ser a Lund, Suècia, fa 4 anys. Llavors era president de la Federació Luterana Mundial. Reconeix que aquest gest va costar molts insults als dos, però que va valer la pena per a mostrar que el diàleg sempre és possible, declara per Rome Reports.

La unió entre els cristians

“La trobada a Lund va suposar un impuls molt positiu no sols per a luterans i catòlics, sinó per a tot el moviment ecumènic”, afirma l’expresident de la Federació Luterana Mundial. “Si la gent veu que hi ha unitat entre nosaltres, seguiran els nostres passos. Si veuen que ens barallem, s’apartaran de nosaltres”, contínua.

Un d’aquests fruits es va recollir mesos després, el 2017, quan calvinistes, anglicans i presbiterians van acceptar també la declaració conjunta sobre la doctrina de la justificació. Munib Younan diu que els efectes positius del diàleg entre protestants i catòlics no es limiten als cristians, perquè és una força contagiosa per a altres religions, segons Rome Reports.

La resposta dels musulmans

“Ho va dir el meu bon amic Mohammad Sammak, un dels musulmans que impulsen el diàleg. Va escriure: Com a musulmans, hem d’aprendre dels luterans i catòlics, com reconciliar-nos entre xiïtes i sunnites, i no seguir enfrontats 500 anys més”.

Recorda que una de les missions de cada religió és educar per a la convivència entre persones diferents. Per això, diu que l’extremisme és un dels grans enemics. Ara està retirat, però viu a Jerusalem i viatja per tot el món recordant aquest missatge.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Tota plantació que no ha plantat el meu Pare celestial serà arrencada.

(Mt 15,1-2.10-14)