Bisbe Sergi: «Visquem els colors de Càritas, un conjunt de matisos»

Mons. Gordo condueix l'última sessió de l'9è Cicle de Reflexions al voltant del voluntariat de Càritas Diocesana de Barcelona

30 Gen, 2020
Església de Barcelona

«Viure els colors de la comunió eclesial», amb aquesta invitació es va desenvolupar la intervenció del bisbe Sergi, que va ser el convidat en la darrera sessió del 9è Cicle de Reflexions entorn el voluntariat de Càritas Barcelona.

La sala Sant Jordi del Seminari Conciliar estava plena de gom a gom. Entre els assistents, hi havia el director de Càritas diocesana Salvador Busquets i el cap d’acció social de Càritas Eduard Sala. 

Únics i irrepetibles

El bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. Sergi Gordo va començar amb una reflexió que partia de la darrera Carta Dominical del cardenal Omella. Parant atenció en un conte sobre els colors, s’explicava com cada un té el seu matís i és imprescindible. «Cadascun de nosaltres som únics i irrepetibles», va dir el bisbe.  «Així és la missió compartida del voluntariat de Càritas, on treballem plegats i compartint la joia de la nostra missió, gràcies a la qual sortim del nostre ego». En aquesta línia, el bisbe Sergi va subratllar autoreferencialitat, a la qual fa al·lusió el Sant Pare i va insistir en la necessitat de creure en nosaltres per poder caminar en comunitat. 

Caminant junts amb Jesús

A partir d’aquesta idea, va subratllar la importància de «la sinodalitat». Tal com va dir: «caminar junts, no un eslògan buit de contingut, sinó el motor dels primers cristians». Va subratllar com la missió de cada un s’enforteix quan es du en grup, igual que amb el voluntariat de Càritas. «La missió compartida del voluntariat passa per aquesta vivència sentir al costat a Jesús i  viure-ho amb sinodalitat, anant tots junts a ser transmissors de la Paraula de Déu». 

Recordant tots els passos que ha fet al llarg del seu servei a l’Església, el bisbe Gordo va compartir com sempre, en cada passa, fos cap al presbiterat o bé, cap a l’episcopat, va estar acompanyat de Jesús i d’algun company. «No estem sols! – va exclamar – contem amb ell i amb vosaltres amb qui compartim el goig de ser cristià. «En tots corre una mateixa saba, l’acompanyament de Jesus». El Senyor compta amb tu i amb mi perquè treballem hi col·laborem amb la seva pregària: Ora et labora».

Una missió de tots

El bisbe Sergi va exemplificar la tasca dels voluntaris destacant l’objectiu que s’hi persegueix: «la missió». «Penso que més que una feina, això que fem és una missió – deia el bisbe-. Ell ens tria com a servidors seus i hem de ser instruments, col·laborant». Uns instruments, que tal com va recordar el bisbe, es necessiten dels uns i del altres per poder arribar a port.

Per aprofundir en aquesta idea, va explicar la història del ‘Millor equip’, que explica com un fuster necessita totes les seves eines amb les seves qualitats per treballar. «Aquesta és la clau del millor equip. Ara bé – va recordar- no oblidem que el Senyor també treballa amb tot. Lo bo i lo dolent». 

Així, el bisbe va convidar a viure l’essència del voluntariat. «Visquem tots els colors de Càritas! Aquest equip, en el qual remem junts. Un conjunt de matisos que aporta cada un, sempre amb humilitat, la gran lliçó». 

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Estima el Senyor, el teu Déu, i estima els altres com a tu mateix.

(Mt 22,34-40)