El Masnou fa 200 anys

La parròquia del Masnou celebra 200 anys. Dos segles d’unió, d’alegries i també de tristeses. Dos segles en els quals han vist caure la parròquia i tornar-se a aixecar gràcies a l’esforç d’una comunitat que celebra aquest aniversari amb un ull al passat; per recordar tots els moments viscuts, i l’altre al futur; buscant noves fites, nous objectius.

El bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. Sergi Gordo, preguntava a tots els presents: “Què seria del vostre poble sense la parròquia?”. Els carrers alzinats que miren al mar, fan de El Masnou un poble únic que ha crescut al voltant de la seva parròquia. Una església referent amb un campanar que ha esdevingut una icona per a molts navegants.

Una Església forta

Anys enrere la parròquia de El Masnou va tenir un greu problema que la seva comunitat va saber transformar en oportunitat. Unes esquerdes al sostre van provocar el tancament del temple. Una notícia tràgica per la comunitat que va saber aprofitar al reformar tota l’església de Sant Pere. Així mateix ho deia Mons. Gordo: “Déu sap treure profit de totes les situacions, fins i tot, d’aquelles més dures i adverses”.

Les pedres poden caure, però la comunitat és viva, l’Església perviu

Un repàs a la història

Seixanta caps de família van ser els responsables que, ara fa 200 anys, una petita parròquia de El Masnou nasqués. El 1769 es van reunir tots els líders a l’hostal de Francesc Mora. Un dia històric pel poble. Un dia que va acabar amb la decisió de demanar al bisbe de Barcelona el permís per construir una església. El motiu principal va ser la dificultat per arribar a la seva església mare a Sant Martí de Teià.

Un tret de sortida que va venir carregat d’esforç, de treball en equip, de superar totes les tensions i conflictes que anaven sortint. Fins a arribar al dia final; la consagració del primer temple l’any 1783, el dia de la festivitat de Sant Pere per celebrar la fe sobre el mateix turó que es fa avui.

Els problemes anaven sorgint durant aquells temps difícils. Cal destacar que l’aprovació del rei Ferran VII i el vistiplau de les autoritats eclesiàstiques per esdevenir una parròquia pròpia, no es van aconseguir fins a l’any 1818. Un any significatiu del qual se celebra el bicentenari.

Anys difícils

“Aquesta casa, aquesta família que és l’Església, mai tanca les portes a ningú”. Així ho explicava Mons. Gordo rememorant aquells temps difícils de la Guerra Civil, quan el temple va ser destruït.

“No vau perdre l’esperança i vau tornar a començar, treballant per la reconciliació i per la comunió” explicava el bisbe auxiliar de Barcelona mentre assegurava que; “la vostra comunitat és una família que acull i estima tots els seus membres, és una família que continua viva davant les dificultats”.

“La Parròquia té futur!”

Així ho assegurava Mons. Gordo, que afirmava que; “avui és un dia per mirar al futur i confiar a Déu el nostre avenir”. Un missatge que va donar pas a una petició pels més joves. “Cal que dediqueu un cert temps a escoltar el més profund del vostre cor per descobrir quin és el vostre camí. Que ningú decideixi per vosaltres”.

Arriba el moment de mirar endavant. Celebrar els anys viscuts i recordar als que ja no hi són. Cal seguir endavant, duent a terme les paraules del papa Francesc i esdevenint una “Església en sortida” donant pas als nous i obrint les portes, i els braços, als que vindran.