El laïcat de Barcelona es reuneix per enfortir una espiritualitat sinodal i la presència cristiana en la vida pública

Una seixantena de laics i laiques es troben a Sant Pau del Camp en una jornada de pregària, reflexió i testimonis que culmina amb l’Eucaristia presidida pel jesuïta José Ignacio García

19 Maig, 2026
Església de Barcelona

La Delegació Diocesana per a la Formació i Acompanyament del Laïcat va convocar, dissabte 16 de maig de 2026, una nova Trobada del Laïcat de l’arxidiòcesi de Barcelona al monestir de Sant Pau del Camp, sota el lema «Vers la Pentecosta. Una espiritualitat sinodal». L’acte, que forma part del calendari anual de trobades diocesanes entorn de la festa de la Pentecosta, va reunir una seixantena de participants en una tarda de pregària, reflexió compartida i celebració festiva.

La trobada s’emmarca en el camí que, des del Congrés de Laics de 2020, impulsa un laïcat sinodal i present en la vida pública, en sintonia amb el Consell de Laics de la Conferència Episcopal i amb el treball conjunt de les diòcesis catalanes. Enguany, la Delegació ha volgut aprofundir de manera especial en l’itinerari sobre la presència cristiana en la vida pública, convidant el laïcat a “trepitjar el món” i a col·laborar, des de l’Evangeli, en la transformació social.

Celebració del dissabte de l’Ascensió

La trobada, celebrada el dissabte de l’Ascensió, vol ser un pas previ i una preparació a la Pentecosta, deixant espai perquè les comunitats parroquials puguin viure litúrgicament la solemnitat. Alhora, la data facilita la participació en un cap de setmana en què, a Barcelona, la festivitat de Pentecosta s’estén en tres dies de festa.

Des de l’inici de la tarda, els participants van rebre un llibret de treball que va guiar una estona de pregària interior i reflexió personal a partir de textos escollits del document final del Sínode sobre la sinodalitat. A partir de la lectura i meditació d’aquests textos, se’ls convidava a preguntar-se: «Quines actituds i crides concretes, a nivell personal i comunitari, rebem en llegir aquest text?» Aquesta reflexió va donar peu a un temps de posada en comú i discerniment compartit, per ajudar a fer de la sinodalitat una experiència real en la vida quotidiana del laïcat.

Presència cristiana en la vida pública 

En un segon moment, la trobada va aprofundir en la presència cristiana en la vida pública a través d’una seguit de testimonis. El professor Josep Otton, docent de secundària i de l’ISCREB, va subratllar la importància de la presència cristiana també a l’escola pública, més enllà de l’àmbit de l’escola concertada. Des de la seva experiència, va destacar que el testimoni cristià s’expressa sobretot en els valors i en la manera de relacionar-se i educar, i en la participació en el debat intel·lectual i en el diàleg entre fe i cultura, aportant pensament i criteris a la reflexió col·lectiva de la societat.

Des de l’àmbit sanitari, la metgessa de família Carmen María Prieto, membre de la Institució Teresiana, va oferir un testimoni de vida laïcal compromesa en els diferents àmbits on es mou: la família, la professió i la vida pastoral. Va descriure el seu recorregut com una vida que busca ser coherent amb el compromís laïcal, «sempre en recerca de servir millor» i «d’estar al dia» en el propi compromís professional i eclesial, integrant fe i responsabilitat en el dia a dia.

Maria Dolors Fernández Alegre, presidenta de Justícia i Pau, va aportar la mirada d’aquesta entitat eclesial dedicada a la pau i la justícia social. Des de la seva responsabilitat, va presentar el compromís en la vida pública com la participació en els espais comuns de la ciutat, no només en la política en sentit estricte, sinó en totes aquelles instàncies on es construeix la convivència. Va destacar els valors cristians de l’esperança, l’amor, la humilitat i el perdó, insistint que el perdó és fonamental per superar tensions i polaritzacions i per poder reprendre camins compartits. Alhora, va enllaçar la construcció de la pau amb una ecologia global, que inclou l’economia, la manera de consumir, el respecte a la terra i als recursos, recordant que la “casa comuna” pertany a tots i que la seva cura és condició per a una autèntica justícia social.

Finalment, Montserrat Torrell Faro, farmacèutica que treballa en la indústria cosmètica i voluntària a l’Hospital de Campanya de Santa Anna, va compartir un itinerari marcat per una crisi personal viscuda en temps de pandèmia. Tot i tenir família, feina i estabilitat, l’arribada a l’Hospital de Campanya li va obrir una nova manera de viure la fe, descobrint que «Déu és alguna cosa més» i que es fa present de manera especial en el germà que pateix i en qui és més diferent de la pròpia realitat. Aquesta experiència l’ha ajudat a replantejar les prioritats, a relativitzar moltes preocupacions quotidianes i a viure amb una actitud més amorosa, de proximitat i servei al bé comú, amb la convicció de no estar mai sola, sinó sempre acompanyada per Déu.

Després del temps de testimonis i diàleg, la trobada va culminar amb la celebració de l’Eucaristia, presidida pel jesuïta José Ignacio García, com a moment d’acció de gràcies i d’enviament missioner del laïcat barceloní «vers la Pentecosta». La jornada es va cloure amb un espai festiu de pica-pica i trobada fraterna, expressió d’una Església que vol viure la sinodalitat des de l’escolta de l’Esperit, el compartir de la fe i el compromís concret enmig del món.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.🍿 «El día de la revelación»🍿 «Las locas del Obelisco»🍿 «Viaje al país de los blancos»🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»🍿 «Las ovejas detectives»▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcatImatge: Generada amb IA (OpenAI) ... See MoreSee Less
View on Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

2 weeks ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Ai dels qui fan caure en pecat un d’aquests petits.

(Mt 18,1-5.10.12-14)