El laïcat de Barcelona es reuneix per enfortir una espiritualitat sinodal i la presència cristiana en la vida pública

Una seixantena de laics i laiques es troben a Sant Pau del Camp en una jornada de pregària, reflexió i testimonis que culmina amb l’Eucaristia presidida pel jesuïta José Ignacio García

19 Maig, 2026
Església de Barcelona

La Delegació Diocesana per a la Formació i Acompanyament del Laïcat va convocar, dissabte 16 de maig de 2026, una nova Trobada del Laïcat de l’arxidiòcesi de Barcelona al monestir de Sant Pau del Camp, sota el lema «Vers la Pentecosta. Una espiritualitat sinodal». L’acte, que forma part del calendari anual de trobades diocesanes entorn de la festa de la Pentecosta, va reunir una seixantena de participants en una tarda de pregària, reflexió compartida i celebració festiva.

La trobada s’emmarca en el camí que, des del Congrés de Laics de 2020, impulsa un laïcat sinodal i present en la vida pública, en sintonia amb el Consell de Laics de la Conferència Episcopal i amb el treball conjunt de les diòcesis catalanes. Enguany, la Delegació ha volgut aprofundir de manera especial en l’itinerari sobre la presència cristiana en la vida pública, convidant el laïcat a “trepitjar el món” i a col·laborar, des de l’Evangeli, en la transformació social.

Celebració del dissabte de l’Ascensió

La trobada, celebrada el dissabte de l’Ascensió, vol ser un pas previ i una preparació a la Pentecosta, deixant espai perquè les comunitats parroquials puguin viure litúrgicament la solemnitat. Alhora, la data facilita la participació en un cap de setmana en què, a Barcelona, la festivitat de Pentecosta s’estén en tres dies de festa.

Des de l’inici de la tarda, els participants van rebre un llibret de treball que va guiar una estona de pregària interior i reflexió personal a partir de textos escollits del document final del Sínode sobre la sinodalitat. A partir de la lectura i meditació d’aquests textos, se’ls convidava a preguntar-se: «Quines actituds i crides concretes, a nivell personal i comunitari, rebem en llegir aquest text?» Aquesta reflexió va donar peu a un temps de posada en comú i discerniment compartit, per ajudar a fer de la sinodalitat una experiència real en la vida quotidiana del laïcat.

Presència cristiana en la vida pública 

En un segon moment, la trobada va aprofundir en la presència cristiana en la vida pública a través d’una seguit de testimonis. El professor Josep Otton, docent de secundària i de l’ISCREB, va subratllar la importància de la presència cristiana també a l’escola pública, més enllà de l’àmbit de l’escola concertada. Des de la seva experiència, va destacar que el testimoni cristià s’expressa sobretot en els valors i en la manera de relacionar-se i educar, i en la participació en el debat intel·lectual i en el diàleg entre fe i cultura, aportant pensament i criteris a la reflexió col·lectiva de la societat.

Des de l’àmbit sanitari, la metgessa de família Carmen María Prieto, membre de la Institució Teresiana, va oferir un testimoni de vida laïcal compromesa en els diferents àmbits on es mou: la família, la professió i la vida pastoral. Va descriure el seu recorregut com una vida que busca ser coherent amb el compromís laïcal, «sempre en recerca de servir millor» i «d’estar al dia» en el propi compromís professional i eclesial, integrant fe i responsabilitat en el dia a dia.

Maria Dolors Fernández Alegre, presidenta de Justícia i Pau, va aportar la mirada d’aquesta entitat eclesial dedicada a la pau i la justícia social. Des de la seva responsabilitat, va presentar el compromís en la vida pública com la participació en els espais comuns de la ciutat, no només en la política en sentit estricte, sinó en totes aquelles instàncies on es construeix la convivència. Va destacar els valors cristians de l’esperança, l’amor, la humilitat i el perdó, insistint que el perdó és fonamental per superar tensions i polaritzacions i per poder reprendre camins compartits. Alhora, va enllaçar la construcció de la pau amb una ecologia global, que inclou l’economia, la manera de consumir, el respecte a la terra i als recursos, recordant que la “casa comuna” pertany a tots i que la seva cura és condició per a una autèntica justícia social.

Finalment, Montserrat Torrell Faro, farmacèutica que treballa en la indústria cosmètica i voluntària a l’Hospital de Campanya de Santa Anna, va compartir un itinerari marcat per una crisi personal viscuda en temps de pandèmia. Tot i tenir família, feina i estabilitat, l’arribada a l’Hospital de Campanya li va obrir una nova manera de viure la fe, descobrint que «Déu és alguna cosa més» i que es fa present de manera especial en el germà que pateix i en qui és més diferent de la pròpia realitat. Aquesta experiència l’ha ajudat a replantejar les prioritats, a relativitzar moltes preocupacions quotidianes i a viure amb una actitud més amorosa, de proximitat i servei al bé comú, amb la convicció de no estar mai sola, sinó sempre acompanyada per Déu.

Després del temps de testimonis i diàleg, la trobada va culminar amb la celebració de l’Eucaristia, presidida pel jesuïta José Ignacio García, com a moment d’acció de gràcies i d’enviament missioner del laïcat barceloní «vers la Pentecosta». La jornada es va cloure amb un espai festiu de pica-pica i trobada fraterna, expressió d’una Església que vol viure la sinodalitat des de l’escolta de l’Esperit, el compartir de la fe i el compromís concret enmig del món.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
🤝 Déu compta amb tu!Aquest és el lema de la Diada de Germanor 2026, que celebrarem aquest diumenge 8 de novembre.Una jornada per recordar que l’Església la fem entre tots i que la seva vida i missió són possibles gràcies al compromís i la corresponsabilitat de tots els batejats.Tots som cridats a sumar-hi. Perquè Déu compta amb tu! ❤️ ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Sant Sever, bisbe i màrtir😇🙏Al segle XI un bisbe anomenat Sever era venerat com a màrtir a Barcelona. I en el primer terç del segle VII un bisbe anomenat també Sever va regir l’església de Barcelona durant uns setze anys. Segons una tradició barcelonina, sant Sever hauria donat la vida al Castrum Octavianum, l’actual Sant Cugat del Vallès. Sembla que li haurien travessat el cap amb un clau llarguíssim. I el fet s’hauria esdevingut el dia 6 de novembre. Sant Sever és patró secundari de l’arxidiòcesi de Barcelona.A l’Arquebisbat de Barcelona: Estàtua a la nau esquerra de la catedral i església al carrer del seu nom, tot sortint del claustre (C/ Sant Sever, 9). Beneïda l’1 de gener del 1702, se’n va acabar la restauració general el febrer del 2025.🗣 «Per Sant Sever, para el llaç per al gat mesquer», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
⛪ La basílica de Santa Maria de Mataró ha celebrat el cinquè centenari de la seva dedicació amb una eucaristia presidida pel cardenal Joan Josep Omella.💬 «Ara ens toca a nosaltres continuar escrivint la història», va destacar el cardenal durant l'homilia, convidant els fidels a mantenir viu el llegat de fe rebut al llarg de cinc segles.🙏 Una celebració per recordar el passat amb gratitud i mirar cap al futur amb esperança.📸 Compartim alguns moments d'aquesta jornada! ...
View on Facebook (opens in a new tab)

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Els homes d’aquest món, en els tractes entre ells, són més astuts que els fills de la llum.

(Lc 16,1-8)